sábado, 26 de julio de 2008

TASCA 3. IMPACTE EN EL TERRITORI

Aquesta tasca va dirigida a experts en geografia i mediambient. Es tracta d'analitzar l'impacte que causen les vies de tren d'avui en dia, amb les rejilles que hi ha a cada vorera i el camí de serveis que necessàriament hi ha d'haver al costat en la divisió del territori i dels corredors ecològics.

La línia de manacor a artà dividirà el territori en la part de la mar i la part de la montanya. Camins i camades que creuen les vies del tren quedaran inhabilitades perquè evidentment no faran un pont o un pas a nivell a cada camí o a cada camada. Pagesos i caçadors no podran creuar d'un part de la via del tren a una altra perquè hi haurà les rejilles.

A més s'han de fer ponts o tunels als carrers i carreteres més importants.

Per contra, a Manacor encara no tenen clar per on treure el tren.

Necessitam algun geògraf, enginyer de camins o similar que ens expliqui quin impacte ambiental significa el pas del tren.

Recordam que per res del món ho comparam amb una carretera o una autopista. Nosaltres no volem que aquests 440 milions s'inverteixin ni en carreteres ni en autopistes, sino en minibusos que passin amb molta freqüència per tots els nuclis de població possibles, en funció al que arribi aquest pressupost.

Instrucciones para participar en la campaña para reivindicar un transporte público eficiente e inteligente

5 comentarios:

Mallorca Llevant dijo...

Hem deixat un comentari a can Picornell, professor de geografia, potser ell ens pot ajudar, o algu que passi per ca seva s'anima a ajudar-nos i així també ajudar-se.

http://jcmllonja.balearweb.net/post/54213#comments

Anónimo dijo...

Tammateix, la situació actual del tren, fa fer agafar el cotxe, ho diu Juan Manuel Grijalvo:

El problema que ha surgido recientemente en algunos lugares es que determinados criterios de desarrollo urbano han extendido las nuevas residencias y actividades a lugares muy alejados de los núcleos centrales. En estas zonas, las estaciones se encuentran fuera del radio de cobertura peatonal o ciclista, lo que obliga a hacer uso del automóvil privado para poder acceder hasta el nodo ferroviario. Ante la necesidad de acceder al tren en automóvil muchos potenciales usuarios prefieren prolongar el viaje en su vehículo hasta su destino final, normalmente en la ciudad de Palma.

Sin embargo, recientemente comienza a surgir una categoría de viajeros procedentes de municipios que no están dotados de ferrocarril que utilizan las estaciones de tren cercanas, como nodo intermodal de transporte para acceder hasta el centro de Palma. Esta forma de desplazamiento es el tradicional “park & ride” anglosajón, que se produce típicamente en zonas de baja densidad en torno a áreas meropolitanas con dificultades de acceso viario y de aparcamiento en el centro.

http://www.grijalvo.com/PDSTIB/09_3_Demanda_ferroviaria.htm

Anónimo dijo...

Grijalvo diu:

Teniendo en cuenta que el tráfico de SFM es fundamentalmente un tráfico laboral, la mejora del servicio ferroviario está contribuyendo de modo notorio a reducir el tráfico de hora punta en la entrada de Palma por la autopista de Inca, así como el tráfico urbano y la presión sobre los aparcamientos en el centro. Todo ello se traduce en una disminución de las necesidades de inversión en ampliación de la infraestructura viaria y de aparcamiento.

http://www.grijalvo.com/PDSTIB/09_4_Diagnostico_ferroviario.htm

Cal tenir en compte que a Llevant la majoria de gent va a fer feina a la costa, i no a Palma, per tant, aquest arguments aquí no són vàlids.

Anónimo dijo...

En aquesta tasca hi ha un gran error molt comú.
Les subvencions tipus conveni ferroviari o de carreteres, igual que les del Govern i Consell als ajuntaments, son sempre per inversions, inclosos els projectes, i no per despesa corrent o de manteniment.
Mai per mai, i ho dic en termes jurídics, aquesta subvenció podria destinar-se a fer funcionar una xarxa de bus. Si que es podria destinar a fer estacions o altres inversions similars. O sigui, les inversions i la despesa corrent tenen regles pròpies i no son intercanviables.
Això és com si es volgues baratar una subvenció per fer una casa de cultura amb les despeses de manteniment d'una piscina. Són conceptes d'intercanvi pressupostari impossible via subvenció, i el primer que s'ha d'aprendre quan es vol opinar sobre les actuacions d'una administració. Això acostuma a ser el principal error de crítica política i que sempre s'hauria d'evitar per no fer el ridícul (disculpau l‘expressió, però parlau-ne amb qualsevol que faci feina amb pressuposts públics).
Suposem, no conec les xifres exactes, que el conveni de ferrocarril és de 440 milions i d’aquests el Govern en posa el 20%, es a dir 88 milions, només aquests 88 milions es podrien destinar a una xarxa de bus (el tema no és exacte perquè el capítol d’inversions està vinculat a l’endeutament i possiblement tampoc es podria destinar a despesa corrent, però això és un altra qüestió), per tant els 352 milions restants o es perden o s’haurien de destinar a una altre inversió d’un cert interès estatal (renunciant a aquest conveni i fent-ne un altre), quina? Carreteres? Desaladores? Hospitals? Escoles? Grans centres socials? És una qüestió opinable quines s’haurien de fer, però si es fan hi haurem de posar els 88 milions i per tant tampoc no hi ha xarxa de bus. En tot cas per mobilitat només s’hi podrien acollir carreteres i estacions d’autobus i, si no me’n deix cap, res més.
Mai per mai aconseguirem una subvenció, per exemple, pel dèficit d’explotació de SFM. Aquest tipus de cobertura pressupostària, i molt més amb serveis transferits, només s'assoleix amb la millora del finançament, el que arriba cada any, d'altres institucions o de imposts propis, i que es de lliure disposició per l'administració que els reb. Això sempre, i quan dic sempre vol dir sempre, serà així perquè és el que passa a tots els països civilitzats del mon o amb la Unió Europea.
El motiu és molt senzill, cada administració ha de garantir el funcionament ordinari dels seus serveis i només hauria d’invertir en funció d’allò que després podrà mantenir i no fer despeses faraòniques amb l’excusa de que desprès en vendrà un altre que se’n farà càrrec. És cert que això no evita despeses faraòniques però el manteniment el t’has de menjar en patates o, com passa tantes vegades i això n’és la causa, el servei no arriba a funcionar mai. És evident que això amb el tren no passarà perquè mai s’ha renovat una via que no hagi arribat a entrar en servei.
Perdonau l’explicació però la vostra critica no té fonaments si no integrau aquests elements i cap polític, del partit que sigui i sempre que no sigui un imbècil “si, si”, mai vos farà cas si no aplicau aquestes regles de joc. No es pot voler jugar amb les regles del Basquet a la lliga de futbol.
En resum la vostra proposta, si no modificau el plantejament, vol dir que no hi hagi tren i, molt possiblement, que el sistema de bus continuí més o menys com ara. Des d’un punt de vista financer me sembla, no ho dic taxativament, que l’única manera real d’obtenir recursos per fer una xarxa de bus bona per Mallorca, supòs que voldreu pels altres el que voleu per vosaltres, seria tancar SFM i destinar els seus costos de funcionament a la xarxa de bus, deu n’han sortides, deu n’han d’entrar. Clar que això no conec cap partit que ho defensi.

Mallorca Llevant dijo...

T'agraim molt l'explicació. Ens agrada que les coses es diguin clares.

LLavors entenem que invertir en comprar autobusos no entra en infrastructura (i si fossin cotxes elèctrics que circulàssin per les vies de tren, més petits que el tren, sense valles, i adequats a les necessitat, i que puguin sortir de les vies per arribar a la resta dels 20 nuclis de població?, això no es podria considerar una inversió?)

Dius
"És evident que això amb el tren no passarà perquè mai s’ha renovat una via que no hagi arribat a entrar en servei."
L'experiència ens diu que el tren que va fer el pacte de 1999 fins a manacor, va haver de ser arreglat pel pp del 2003, i que el metro que va fer el pp de 2003 ha hagut de ser arregla pel psoe-bloc de 2007. És evident que tenim dos antecedents on s'ha hagut de renovar una via perquè ha entrat en servei en desperfectes. I no tenien garantia, perquè les factures cremen!