jueves, 16 de octubre de 2008

Traçat arcaic d'un tren de l'any 1921 quan no hi havia turisme

Per si no basten les raons per defensar que el tren no és el millor transport públic de Llevant en donarem una altra.

El tren de Manacor a Artà es va obrir l'any 1921. Quan la tornaran a obrir no serà abans de l'any 2011. Ho sigui: hauran passat noranta anys.

Quines eren les necessitats de les persones de Llevant de l'any 1921? Pensau amb els padrins o inclús repadrins. Vivien de l'agricultura, eren autosuficients, la seva vida transcorria en un redol de 5 km quadrats, com a molt anaven de tant en tant al poble o a la capital de comarca, i com a molt un pic a l'any a ciutat. Eren autònoms i es podien adaptar als horaris del tren, que passava com a molt un pic al dia. No hi havia cotxes, només carros amb mules. El tren va ser una gran innovació. Però sobretot el tren s'utilitzava per transportar mercaderies. I les persones que l'utilitzaven no era la majoria de la població perquè no en tenia cap necessitat. No hi havia turisme. El tren no havia d'arribar a la costa perquè vorera de mar no hi havia res, ni hi anava ningú.

El traçat que es planteja, amb l'únic argument que no han d'expropiar, és un traçat pensat 100 anys enrera, és a dir, es va pensar fa 100 anys, amb unes necessitats concretes. No hi havia turisme. El boom turístic va aparèixer als anys 60 i la massificació del transport privat a partir dels setanta, abans encara s'anava en bicicleta i carro. Estam parlant de fa 40 anys enrera.

Per tant, el traçat actual del tren no satisfà les necessitat de mobilitat d'avui en dia. Avui en dia la població o bé viu a vorera de mar pel tema del turisme o als pobles i molts a foravila sense ser foravilers. Però en tot cas, s'ha de traslladar dels pobles a vorera de mar i el tren no hi va. El tren no va de Manacor a la costa de Manacor, ni de Sant Llorenç a la costa de Sant Llorenç, ni d'Artà a la costa d'Artà, ni de Capdepera a la Costa de Capdepera.

Es planteja un tren nou amb una planificació de 100 anys enrera. Amb unes mancances, que precisament són aquestes mancances les que el van condemanar a mort ara fa 30 anys. Per què es vol repetir l'error? Quin és el motiu que fa pensar que ara funcionarà si fa 30 anys va deixar de funcionar precissament per això?

Estam molt decebuts amb els nostres governants perquè no pensen. I si ho fan no s'atraveixen a actuar en conseqüència.

Entenem que hi hagi 2.000 persones romàntiques que defensin un tren del segle passat per anar a passejar els diumenges, perquè tothom té els seus capritxos. El que no entenem és que els governants siguin tan irresponsables de malbaratar uns doblers públics amb un capritx d'uns pocs enlloc d'apostar per un veritable transport públic que arribi per tot i ens permeti prescindir del cotxe. Però bé vist el panorama polític general ja és una qüestió d'impotència.

El que ens emprenya de veritat són els arguments ecologistes per defensar aquest tren perquè d'ecologista no en té res perquè les valles de seguretat romperan l'ecosistema i els corredors ecològics, dividiran la muntanya amb les marines, passarà un tren buit cada tres hores, cremant un munt d'energia (si elèctrica) per anar gairebé buit i ocupant un territori que podria ser ocupat per bicicletes, cavalls i gent passejant (perquè les vies són de tots, bé millor dit de SFM, però suposam que les mos deixaria). Però el que encara ens emprenya més és que haguem sentit contar aquests arguments ecologistes a gent que no és capaç de moure's en transport públic i que tengui la necessitat d'agafar el cotxe per anar a comprar el pa quatre carrers més enllà.

HO HEM D'EXPRESSAR PERQUÈ AIXÍ HO SENTIM, PENSEU EL QUE PENSEU ELS ALTRES.

No hay comentarios: