martes, 31 de marzo de 2009

Mamballetes per la Conselleria de Mobilitat

La Conselleria ha tret a concurs públic l'anàlisi del projecte del traçat pel tren d'Artà a Cala Ratjada per 350.000 euros. L'empresa adjudicatària haurà de decidir per on passarà el tren, a qui expropiaran i on deixaran un gran impacte ambiental per les vies fèrrees.

Si l'empresa és bona i professional, si l'estudi surt que el projecte és inviable, ho dirà a la Conselleria. Si la Conselleria ho creu i vol fer les coses bé, s'haurà de replantejar no malbaratar diners fent la línia fins a Artà, perquè el que si que és segur, és que la línia no té cap justificació ni una si no arriba a Cala Ratjada.

Aplaudim la iniciativa de la Conselleria per la valentia de començar l'estudi.

miércoles, 25 de marzo de 2009

Precios pagados por expropiaciones para los propietarios interesados en ser expropiados

Segons ha pogut comprovar l’actual Govern, Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) pagà, per exemple, a 30 euros el metre quadrat els terrenys rústics de reguiu expropiats i, segons el Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa, aquest tipus de sòl s’hauria d’haver pagat a 15 euros el metro quadrat.

Suposant que t'expropiin 1000 metres quadrats a preu d'expropiació forçosa aquest terreny rústic seria pagat per 15000 euros. Si són 10.000 metros quadrats pagarien 150.000 euros.

Els ciutadans no volen el que proposen els polítics

Mentre els polítics de la Conselleria de Mobilitat i els batles d'alguns pobles se'n van de tour turístic per montar amb trens trams per la Península, els veïns del Portitxol i S'Arenal, i els veïns de l'avinguda de ferrocarril de Manacor monten en còlera per rebutjar els tranvies.

Els veïns de Manacor han montat un grup a Facebook que defensa el següent:

No queremos que el tren cruce todo el colesterol

Este grupo es para todos los que están en contra de que el tren cruce Manacor, desde la estación, hasta la plaza Madrid, por el centro del paseo ferrocarril.
Opciones: hacerlo subterraneo, sacarlo del pueblo y si nos queremos evitar las obras. Un bus de una estación a otra.

D'aquesta situació se'n deriven dues coses:
1. Un rebuig per part de la població afectada de les màquines i vies invasores del territori.
2. La manca de sensibilitat dels polítics alhora d'escoltar les opinions de la ciutadania afectada abans de fer grans exposicions públiques. I la manca d'eines per part de l'administració per escoltar (si és que ho fa) a la ciutadania ja que aquesta ha d'expressar les seves opinions a través de llocs com blogger, facebook o a través de l'aparició en mitjans de comunicació.

La societat és així d'hipòcreta. La gent demana intervencions allà on no viuen. La gent afectada per aquestes intervencions no és consultada. Es presenten projecte intervencionistes a l'engròs. La gent que els hi afecte rebutja els projectes perquè no ha estat implicada en cap moment en el procés de gestació d'aquests. La gent s'ha d'associar i fer-se sentir per defensar els seus interessos.

Vivim en una societat de l'espectacle, en una societat del show, on hem d'anar a arrabassar barreres perquè ens facin una foto i poguem sortir als diaris.

martes, 24 de marzo de 2009

Buscamos gente para constituir una asociación para defender los derechos de movilidad de todos los habitantes de Llevant

Nos han contactado para montar una asociación. Aquellos interesados en participar escribidnos a mallorcallevant @ gmail . com.

La finalidad de la asociación será exigir al Gobierno un transporte público para todos, y no sólo para los cinco núcleos por donde pasaría el tren. Creemos que el proyecto del tren tram es un muy mal proyecto y no queremos que nuestros impuestos se gasten en esto. Queremos una red de transporte público que conecte todos los núcleos de población de Llevant entre ellos y con la actual estación de Manacor. Queremos que se haga una estación intermodal en Manacor y que se haga doble vía entra Manacor e Inca, y que se electrifique. Queremos llegar desde Artà y Son Servera a Palma en un máximo de 80 minutos en transporte público! Y los que vivimos en Cala Ratjada y Capdepera y S'Illot, y Sa Coma y Cala Millor, y Sa Colònia de Sant Pere y Sa Costa des Pins, no queremos quedarnos sin un transporte público que nos acerque a los otros pueblos y a Manacor y a Palma. No queremos que el tren obstaculize la permeabilidad de la población ni caminos de reposisición que destruyan territorio. Por eso pensamos que este tren no es la solución de movilidad a estos problemas. Para reclamar todo esto y evitar que se malgaste el dinero en un tren tram que no es apropiado para nuestro hàbitat constituiremos la asociaciación. Una serie de personas nos ha contactado y nos ha pedido que busquemos más posibles socios.

LLEI ORGÀNICA 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació.
(«BOE» 73, de 26-3-2002.)

Nos hemos leído la ley de pe a pa, y vale la pena asociarse para el fin de conseguir un transporte digno, eficaz, eficiente y socialment justo para todos los habitantes de Llevant, y no sólo para los privilegiados que viven a menos de 500 metros de la estación de tren y que sólo tienen la necesidad de llegar a Manacor. Creemos que esta asociación va a ser de utilidad pública porque defiende un fin de interés común.

Transcribimos ideas importantes de la Ley reguladora del derecho a asociación:

  • Les associacions permeten als individus reconèixer-se en les seves conviccions, perseguir activament els seus ideals, complir tasques útils, trobar el seu lloc en la societat, fer-se sentir, exercir alguna influència i provocar canvis. En organitzar-se, els ciutadans es doten de mitjans més eficaços per fer arribar la seva opinió sobre els diferents problemes de la societat als qui prenen les decisions polítiques. Enfortir les estructures democràtiques en la societat reverteix en l'enfortiment de totes les institucions democràtiques i contribueix a la preservació de la diversitat cultural.
  • Aquesta mateixa garantia fa necessària la regulació d'aspectes importants en el tràfic jurídic, com el contingut de l'acta fundacional i dels Estatuts, la modificació, dissolució i liquidació de les associacions, les seves obligacions documentals i comptables, i la publicitat de la identitat dels membres dels òrgans de direcció i administració.
  • La conseqüència de la inscripció al Registre és la separació entre el patrimoni de l'associació i el patrimoni dels associats, sense perjudici de l'existència, i possibilitat d'exigència, de la responsabilitat dels que, amb els seus actes o omissions, causin danys o perjudicis a l'associació o a tercers.
  • És evident que les associacions exerceixen un paper fonamental en els diversos àmbits de l'activitat social, que contribueixen a un exercici actiu de la ciutadania i a la consolidació d'una democràcia avançada, i que representen els interessos dels ciutadans davant dels poders públics i desenvolupen una funció essencial i imprescindible, entre altres, en les polítiques de desenvolupament, medi ambient, promoció dels drets humans, joventut, salut pública, cultura, creació d'ocupació i altres de similar naturalesa, per a la qual cosa la Llei preveu l'atorgament d'ajuts i subvencions per part de les diferents administracions públiques d'acord amb el marc legal i reglamentari de caràcter general que les preveu, i amb el marc específic que en aquesta matèria es reguli legalment en el futur.

  • 1. Totes les persones tenen dret a associar-se lliurement per a la consecució de finalitats lícites.
    2. El dret d'associació comprèn la llibertat d'associarse o crear associacions, sense necessitat d'autorització prèvia.
    3. Ningú pot ser obligat a constituir una associació, a integrar-s'hi o a mantenir-s'hi, ni a declarar la seva pertinença a una associació legalment constituïda.
  • 9. La condició de membre d'una determinada associació no pot ser, en cap cas, motiu de favor, d'avantatge o de discriminació de cap persona per part dels poders públics.
  • Article 5. Acord de constitució.
    1. Les associacions es constitueixen mitjançant un acord de tres o més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que es comprometen a posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir unes finalitats lícites, comunes, d'interès general o particular, i es doten dels Estatuts que regeixen el funcionament de l'associació.
    2. L'acord de constitució, que inclou l'aprovació dels Estatuts, s'ha de formalitzar mitjançant una acta fundacional, en un document públic o privat. Amb l'atorgament de l'acta l'associació adquireix la seva personalitat jurídica i la plena capacitat d'obrar, sense perjudici de la necessitat de la seva inscripció als efectes de l'article 10.
    3. El que estableix aquest article també s'aplica per a la constitució de federacions, confederacions i unions d'associacions.
  • Article 6. Acta fundacional.
    1. L'acta fundacional ha de contenir:
    a) El nom i els cognoms dels promotors de l'associació si són persones físiques, la denominació o raó social si són persones jurídiques i, en ambdós casos, la nacionalitat i el domicili.
    b) La voluntat dels promotors de constituir una associació, els pactes que, si s'escau, hagin establert i la seva denominació.
    c) Els Estatuts aprovats que regeixen el funcionament de l'associació, el contingut de la qual s'ha d'ajustar a les prescripcions de l'article següent.
    d) Lloc i data d'atorgament de l'acta, i signatura dels promotors, o dels seus representants en el cas de persones jurídiques.
    e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de govern.
  • Article 10. Inscripció al Registre.
    1. Les associacions regulades en aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre corresponent, als únics efectes de publicitat.
    2. La inscripció registral fa pública la constitució i els Estatuts de les associacions i és garantia, tant per als tercers que s'hi relacionen com per als seus propis membres.
    3. Els promotors han de fer les actuacions que calgui, a efectes de la inscripció, i respondre en cas contrari de les conseqüències de la falta d'inscripció.
    4. Sense perjudici de la responsabilitat de la mateixa associació, els promotors d'associacions no inscrites han de respondre, personalment i solidàriament, de les obligacions contretes amb tercers. En aquest cas, els associats han de respondre solidàriament de les obligacions contretes per qualsevol d'ells davant de tercers, sempre
    que hagin manifestat que actuen en nom de l'associació.
  • Article 14. Obligacions documentals i comptables.
    1. Les associacions han de disposar d'una relació actualitzada dels seus associats, portar una comptabilitat que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat, així com les activitats realitzades, efectuar un inventari dels seus béns i recollir en un llibre les actes de les reunions dels seus òrgans de govern i representació. Han de portar la comptabilitat d'acord amb les normes específiques que els siguin aplicables.
    2. Els associats poden accedir a tota la documentació que es detalla a l'apartat anterior a través dels òrgans de representació, en els termes que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
  • 3. Els comptes de l'associació, els ha d'aprovar anualment l'Assemblea General.
  • Article 30. Règim jurídic de la inscripció.
    1. El termini d'inscripció al Registre corresponent és, en tot cas, de tres mesos des de la recepció de la sošicitud a l'òrgan competent.
  • Transcorregut el termini d'inscripció assenyalat en el paràgraf anterior sense que s'hagi notificat resolució expressa, es pot entendre estimada la sošicitud d'inscripció. L'Administració ha de procedir a la inscripció, i limitar l'activitat a la verificació del compliment dels requisits que han de reunir l'acta fundacional i els Estatuts.
  • 3. Les associacions que persegueixin objectius d'interès general poden gaudir, en els termes i amb l'abast que estableixin el ministeri o ministeris competents, d'ajuts i subvencions atenent a activitats associatives concretes.
  • 5. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, poden establir, amb les associacions que persegueixin objectius d'interès general, convenis de cošaboració en programes d'interès social.

lunes, 23 de marzo de 2009

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT
DIRECTRICES PARA EL CONJUNTO DEL SISTEMA

Sobre el funcionamiento del sistema de transporte influyen las políticas de las
diversas administraciones. A su vez, muchas de esas acciones tienen efectos sobre
el territorio y sobre el sistema económico, con un ámbito competencial complejo.
Por ello, los Centros Directivos y Empresas del Ministerio de Fomento deben evaluar
cuidadosamente los efectos de las actuaciones que hayan de emprender, y comprobar
su coherencia con los objetivos territoriales, económicos y sociales de las
diversas administraciones competentes. Estas actuaciones deben insertarse, en la
medida de lo posible, dentro de una estrategia o reflexión conjunta sobre ese ámbito
territorial local, metropolitano o autonómico, a través de procesos de concertación
adecuados.

PEL TREN TRAM DE LLEVANT AQUEST EXERCICI NO ESTÀ FET. A QUÈ ESPEREN?

El sector del transporte debe integrar progresivamente los objetivos ambientales y de
desarrollo sostenible, de acuerdo con los compromisos en el ámbito europeo. Para ello
se reforzarán y formalizarán los mecanismos de coordinación y cooperación con otros
Departamentos, y en particular con el Ministerio de Medio Ambiente, competentes en
materias relevantes en relación con la política de transporte.

HAY QUE BUSCAR CUALES SON ESTOS OBJETIVOS EUROPEOS AMBIENTALES Y DE DESARROLLO SOSTENIBLE. ESTO ESTÁ MUY CONFUSO.

domingo, 22 de marzo de 2009

El alcalde ´llorencí´ visita el metro ligero de Madrid

VOTE ESTA NOTICIA
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

S. S. V. SANT LLORENÇ. Una delegación del ayuntamiento de Sant Llorenç comandada por su alcalde, Mateu Puigròs, visitó anteayer las instalaciones y el funcionamiento del metro ligero en superficie que va de Madrid a Boadilla. El viaje sirvió a su vez para entregar en mano a Fomento, las alegaciones al proyecto de reapertura de la línea de tren-tram entre Manacor y Artà, parecida técnicamente a la visitada.


PREGUNTES OBERTES AL SENYOR MATEU PUIGRÒS, BATLE DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR:

  • Quantes parades té el metro lleuger de Madrid?
  • Què va costar?
  • Quants de passatgers mou cada dia?
  • Quanta població en total hi ha a 500 metres voltant de cada parada?
  • I ara compari amb el tren tram Manacor a Artà
Agraim d'avant mà que contesti en aquest article a través dels comentaris.


sábado, 21 de marzo de 2009

PEIT PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN

PLAN ESTRATÉGICO DE TRANSPORTE DE FOMENTO

PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN SECTORIALES: Parte 3/7


La eventual implantación de nuevas líneas en corredores donde las líneas existentes se
cerraron al tráfico, dependerá, como criterio de carácter general, de los resultados de los
correspondientes estudios de viabilidad y del subsiguiente proceso de concertación y
coordinación con la Comunidad o Comunidades Autónomas implicadas.
Se seguirá un proceso de evaluación y concertación análogo en el caso de las líneas que
como consecuencia de las nuevas actuaciones llevadas a cabo puedan perder su funcionalidad
dentro de la red del Estado.

PARA LA LÍNEA DE LLEVANT QUEREMOS VER EL ESTUDIO DE VIABILIDAD Y COMPARARLO CON LA VIABILIDAD DE OTROS POSIBLES TRANSPORTES.

viernes, 20 de marzo de 2009

Política ferroviaria de Fomento

Directrices específicas para el desarrollo de la política ferroviaria


  • Reducción del tiempo total del viaje en el transporte ferroviario interurbano
  • Puesta en valor del patrimonio público de las líneas cerradas en desuso

Si fomento financia el tren Artà Manacor tal y como lo plantea la Consejería de Movilidad del Govern de las Illes Balears entrará en contradicción con su propia política ferroviaria. El motivo es el siguiente:

Actualmente ir en bus público de Artà a Palma tarda 80 minutos. Para ir en tren de Artà a Palma se tardarà unos 110 minutos (Artà - Manacor (25 minutos), de estación de Manacor a estación de Manacor (10 minutos andando), esperar el tren en la estación de Manacor (5 minutos), de Manacor a Palma (70 minutos)). En total en tren se tardará 30 minutos más que ir ahora en autobús.

Expropiar 18 metros de ancho sin duda pondrá en peligro mucho patrimonio público de antaño, como túneles y puentes, que no estarán preparados para las velocidades y las medidas de seguridad de los trenes modernos.

jueves, 19 de marzo de 2009

Patètic debat sobre el pas del tren tram a Manacor

L'amic descarrilat ha twitejat en directe el patètic debat del tren tram al pas per Manacor.
El debat l'anunciava avui el diari de Mallorca i ha provocat 40 comentaris.
Demà sortirà un reportatge al Diario de Mallorca i la setmana que ve al Cent per Cent.

La principal preocupació de la gent de Manacor és si el tren anirà per damunt o per davall del seu estimat passeig del ferrocarril, o com l'anomenen ells en to carinyós del passeig del colesterol.

Hi ha temes que no importen en absolut a la població manacorina ni a la resta de població de Llevant com són:

  • El tren d'Artà a Palma tardarà prop de dues hores (quan n'hauria de tardar una). Això a la gent els hi és igual. Els hi és absolutament igual la lentitud del transport i que a Manacor hagin de fer un transbord que pugui durar 10 minuts.
  • La mobilitat de la comarca no és important. A ningú li importa que la vorera de mar de Llevant estigui ben comunicada amb els pobles d'interior i amb la capital de les Balears i amb els aeroports.
Tot plegat és absurdament PATÈTIC. De veritat, quina poca ambició social que hi ha en aquesta comarca. Quin conformisme. Quines ganes de sentir-se manipulats.

El debat no hauria de ser Manacor sino com fer-ho per apostar per un transport públic de veritat, que arribi a tothom, que sigui ràpid, segur, que arribi arreu, que arribi a Palma, a vorera de mar i a tots els nuclis de població amb el màxim de freqüències i amb el mínim de durada. Però aquest debat, aquesta aposta no interessa a cap partit polític, ni de dretes, ni d'esquerres, ni tampoc a la població. Si de veritat interessàs apostar per un transport públic de veritat, el primer que haguéssin fet hagués estat mirar les alternatives possibles i comparar-ne l'eficiència en la inversió i l'explotació.

El que farà aquest tren que demanen és provocar més problemes socials. Se seguiran venent més cotxes i construint més autopistes, perquè tammateix el tren no solucionarà els problemes de mobilitat reals.

Anam bé, senyors, anam bé: especulació als terrenys colindants amb les estacions de tren, més cotxes venuts, i més autopistes perquè el tren conformista no solucionarà els problemes reals de mobilitat.

Visca Manacor, Visca. Visca el tren, Visca. Visca la miopia social, Visca. Visca el PP que s'està fregant les mans i rient de reüll de la poca ambició del PSM, Visca.

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

Según este plan, el planteamiento de la línea Artà - Manacor no cumple los siguientes puntos:

El sistema de transporte debe desarrollarse de manera equilibrada, satisfaciendo las
demandas de movilidad de viajeros y mercancías, y evitando tanto los cuellos de botella
como la sobrecapacidad. Las redes de transporte terrestre deben desarrollarse corrigiendo
los sistemas radiales del pasado, estableciendo conexiones con el resto de
redes, limitando la concentración de infraestructuras de gran capacidad en el territorio
y adecuando sus prestaciones a la intensidad de los flujos.

El TRANSPORTE EN LLEVANT NO TIENE NI SIQUIERA UN ESTUDIO SOBRE LAS DEMANDAS DE MOVILIDAD, Y SIN EL LOS POLÍTICOS HAN DECIDIDO PONER UN TREN.

La accesibilidad real al territorio la proporcionan los servicios, y no solo las infraestructuras,
por lo que su mejora debe basarse en el establecimiento de servicios
públicos efectivos de acceso hasta los nodos de las redes de altas prestaciones.

ESTE PUNTO JUSTIFICARÍA PONER UNA RED DE AUTOBUSES DE TODOS LOS NÚCLEOS DE POBLACIÓN DE LLEVANT HASTA MANACOR (EL GRAN NODO).

La España no peninsular, es decir, los archipiélagos balear y canario, así como las Ciudades
Autónomas de Ceuta y Melilla, requieren una atención singularizada para garantizar
unas condiciones adecuadas de movilidad de personas y mercancías, de acuerdo
con las características diferenciadas de cada uno de estos territorios y con los principios
de eficiencia y de sostenibilidad del PEIT. Se requiere la modernización de sus sis-
temas portuarios y aeroportuarios, la definición de rutas de interés público en los
modos de transporte aéreo o marítimo, y la coordinación con los sistemas de transporte
autonómicos o locales, favoreciendo en cada caso aquellas alternativas de movilidad
que puedan satisfacer mejor los principios de eficiencia, cohesión y sostenibilidad del
PEIT. Esta política puede impulsarse en determinadas circunstancias articulando contratos
públicos que garanticen el transporte de los ciudadanos y el abastecimiento de
mercancías para estos territorios.

NO VEIM QUE EN CAP MOMENT PARLI QUE AIXÒ S'HA DE SOLUCIONAR AMB UN TREN QUE ÉS UN GRAN IMPACTE SOBRE EL TERRITORI.

En el caso específico de las actuaciones de integración urbana del ferrocarril será
necesaria la implicación de las tres Administraciones.

LA CONSELLERIA DE MOBILITAT (PSM) NO POT ANAR PER LLIURE EN EL CAS DE MANACOR. NECESSITA EL CONSENS DEL CONSELL (PSOE) I DE L'AJUNTAMENT (PP).

Promoción del desarrollo de una función central por parte del ferrocarril en el sistema
intermodal de transporte de viajeros y mercancías, en los ejes y corredores de transporte
con demanda elevada.

EVIDENTMENT LLEVANT NO ÉS UN CORREDOR DE DEMANDA ELEVADA, JA HO DIU EL PLA DE TRANSPORT FERROVIARI PUBLICAT PER LA CONSELLERIA DE MOBILITAT.

p) Las líneas cerradas en desuso serán objeto de análisis para la puesta en valor de ese
patrimonio público de acuerdo con sus potencialidades.

EL MILLOR PER LLEVANT SERIA FER VIES VERDES.

Establecer una nueva línea de inversión para la “innovación en el transporte”, que permita
impulsar la aplicación de medidas novedosas y de resultados de la investigación,
con carácter piloto, en el sistema de transporte. Esta línea incorporará actuaciones
como la puesta en marcha de una “estrategia estatal de fomento de los modos de
transporte saludables” (bicicleta y marcha a pie) o la impulsión de medidas de gestión
de la demanda en diferentes ámbitos.

LLEVANT HAURIA D'APOSTAR PER SER UN PILOT DE R+D. ÉS EL MILLOR QUE LI PODRIA PASSAR

lunes, 16 de marzo de 2009

Informe de Impacto Ambiental. A tener en cuenta.

Las personas que se puedan desplazar a SFM a consultar en informe de Impacto Ambiental del proyecto del tren deben tener en cuenta de mirar lo que dice la Directiva 2001/42/CE.

a) un esbozo del contenido, objetivos principales del plan o programa y relaciones con otros planes y programas pertinentes;

b) los aspectos relevantes de la situación actual del medio ambiente y su probable evolución en caso de no aplicación del plan o programa;

c) las características medioambientales de las zonas que puedan verse afectadas de manera significativa;

d) cualquier problema medioambiental existente que sea importante para el plan o programa, incluyendo en particular los problemas relacionados con cualquier zona de especial importancia medioambiental, como las zonas designadas de conformidad con las Directivas 79/409/CEE y 92/43/CEE;

e) los objetivos de protección medioambiental fijados en los ámbitos internacional, comunitario o del Estado miembro que guarden relación con el plan o programa y la manera en que tales objetivos y cualquier aspecto medioambiental se han tenido en cuenta durante su elaboración;

f) los probables efectos (Estos efectos deben comprender los efectos secundarios, acumulativos, sinérgicos, a corto, medio y largo plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos) significativos en el medio ambiente, incluidos aspectos como la biodiversidad, la población, la salud humana, la fauna, la flora, la tierra, el agua, el aire, los factores climáticos, los bienes materiales, el patrimonio cultural incluyendo el patrimonio arquitectónico y arqueológico, el paisaje y la interrelación entre estos factores;

g) las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de lo posible, compensar cualquier efecto negativo importante en el medio ambiente de la aplicación del plan o programa;

h) un resumen de los motivos de la selección de las alternativas contempladas y una descripción de la manera en que se realizó la evaluación, incluidas las dificultades (como deficiencias técnicas o falta de conocimientos y experiencia) que pudieran haberse encontrado a la hora de recabar la información requerida;

i) una descripción de las medidas previstas para la supervisión, de conformidad con el artículo 10;

j) un resumen de carácter no técnico de la información facilitada en virtud de los epígrafes precedentes.

El punt h) és molt important per veure si realment la Conselleria de Mobilitat ha comprovat alternatives, no només de traçat, sino sobretot d'altres tipus de transport públic col.lectiu. El punto f) és igualment important. Allà on hi ha un node de tren de transport públic la població creix. S'ha de mirar quan està previst que creixi la població als nuclis per on passa el tren i com creixaria si no passàs. Per la gent que li interessa construir i fer promocions si que és interessant que passi el tren per aquests pobles. Si se sap la previsió de població que creixerà es pot saber la demanda de vivendes i quan interessa invertir en aquella població en concret.

3. Para los planes y programas cofinanciados por la Comunidad Europea, la evaluación medioambiental que prevé la presente Directiva se efectuará de acuerdo con las disposiciones específicas de la legislación comunitaria establecidas para los mismos.

(...)

- los efectos en zonas o parajes con estatuto de protección reconocido en los ámbitos nacional, comunitario o internacional.





viernes, 13 de marzo de 2009

EN LLEVANT QUEREMOS VÍAS VERDES Y UN BUEN SISTEMA DE TRANSPORTE PÚBLICO PARA TODOS LOS NUCLEOS DE POBLACIÓN

En España existen más de 1.700 kilómetros de infraestructuras ferroviarias en desuso que han sido reconvertidas en itinerarios cicloturistas y senderistas en el marco del Programa Vías Verdes, coordinado por la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

Con los 200 millones de euros que cuesta el tren en Llevant queremos Vías Verdes, y una buena red de autobuses que conecte con buenas frecuencias a todos los núcleos de población entre ellos y con el tren de Manacor para ir a otras comarcas y a Palma.

SOLICITUD DE MODIFICACIÓN DEL PERIODO DE ALEGACIONES DEL ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO BÁSICO DE LA REOPERTURA DE LA LÍNEA FÉRREA: ESTACIÓ

A aquellas personas que consideren que se sienten afectadas porque no pueden desplazarse al SFM en horario laboral para consultar el proyecto de impacto ambiental les sugerimos que se quejen a las administraciones públicas que encontrarán al final de este escrito.

SOLICITUD DE MODIFICACIÓN DEL PERIODO DE ALEGACIONES DEL ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO BÁSICO DE LA REOPERTURA DE LA LÍNEA FÉRREA: ESTACIÓN DE ENLACE ARTÀ. FASE II. MANACOR ARTÀ.


DATOS DEL SOLICITANTE

Nombre y apellidos:
Dirección:
Correo Postal:

EXPONGO

Día 24 de febrero de 2009 se publicó en el BOIB (Boletín Oficial de las Illes Balears) Información pública del estudio de impacto ambiental del proyecto básico de la reabertura de la línea férrea: estación del enlace Artà. Fase II: Manacor Artà. Según el BOIB esta información sólo puede ser consultada en las oficinas de los Servicios Ferroviarios de Mallorca de las 10:00 horas a las 14:00 horas (C/ Aragó s/n, Son Rullán, 07009 Palma). Este horario coincide con el horario laboral de ciudadanos interesados y personas afectadas. Por este motivo, la gente interesada tiene que pedir permiso en su trabajo para poder ejercer sus derechos como ciudadanos y ciudadanas de las Illes Balears y de la Comunidad Europea.

Las alegaciones sólo se pueden presentar los próximos 30 días hábiles a la presentación de este anuncio. Las personas que no hemos podido ir a consultar esta información porque no nos va bien por el horario o bien porque sólo se puede consultar en un lugar que está a más de 50 km del territorio afectado y es difícil desplazarse a ese lugar, perderemos nuestro derecho de poder alegar porque no hemos podido consultar la información a exposición pública.

El proyecto de la reopertura de la línea de tren Manacor Artà pudo ser consultado en los ayuntamientos de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera y Artà. El informe de impacto ambiental anunciado en el BOIB de 24 de febrero sólo se puede consultar en Palma.

La Directiva 2003/4/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 28 de enero de 2003, relativa al acceso del público a la información medioambiental tiene como objetivo garantizar que, de oficio, la información medioambiental sea difundida y se ponga a disposición del público paulatinamente con el objeto de lograr una difusión y puesta a disposición del público lo más amplia y sistemática posible de la misma. Por este fin, se tendrá que fomentar, en particular, el uso de la tecnología de telecomunicación y/o electrònica, siempre que se pueda disponer.

El Govern de les Illes Balear publica a través de la pàgina web http://www.caib.es parte de la informació pública, por tant, entendemos que dispone de la tecnología electrónica para publicar también los informes de impacto ambiental.

SOLICITO

Por estos motivos expuestos solicito:

1. Que se publique la información pública en Internet y/o se pueda consultar desde los ayuntamientos de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera y Artà, también en horario no laboral, también los sábados que son considerados días hábiles (a computar por las alegaciones).

2. Que una vez esta información sea más accesible para la población afectada por el impacto medioambiental se vuelva a contar el plazo de presentación de alegaciones y se vuelva a publicar en el BOIB indicandólo de esta forma para que vuelva a empezar así el plazo para la presentación de alegaciones de dicho informe sobre impacto ambiental.

FECHA

Cuanto antes mejor, el plazo de alegaciones finaliza el día 31 de marzo.

ORGANISMOS A LOS QUE SE DIRIGE EL ESCRITO:
Consejería de Presidencia del Govern de les Illes Balears
Consejería de Movilidad del Govern de las Illes Balears
Defensor del pueblo
Ayuntamiento de Sant Llorenç
Ayuntamiento de Son Servera
Ayuntamiento de Artà
Ayuntamiento de Manacor
Ministerio de Fomento
Comisión Europea

CAIB http://www.caib.es a través de quejas a presidencia y a Mobilidad (tràmits - informació i queixes) http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=152&cont=3534&campa=yes〈=ca

Al defensor del pueblo:
http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=atencionciudadano1.asp

Ajuntament de Sant Llorenç:
http://www.santllorenc.es/forms/catala/serveis/5731B162927D4FD59D77E2306314EDB3.htm

Ajuntament de Manacor:
http://www.manacor.org/contacte/atencio.html

Ajuntament d'Artà:
http://www.arta-web.com/cgi-bin/info.cgi?action=escriu

Ajuntament de Son Servera:
http://www.sonservera.es/public/e-Participa/sol/sol2/solCat.aspx?TypeId=38626&AppScope=CIUDADANO

sábado, 7 de marzo de 2009

viernes, 6 de marzo de 2009

La consellera de medi ambient defensa que el tren passi per sòl rústic enlloc de per sòl urbà

Catalina Julve és la portaveu d'ALM-UM de Manacor, però també és la consellera de medi ambient del Consell de Mallorca. Respecte a consellera de medi ambient no sabem que pensa sobre el que defensa com a portaveu l'ALM-UM quan defensa que el tren no passi per l'antic traçat que ara és urbà, sino que surti del poble i passi pel sòl rústic, menjant més territori al que ja s'ha menjat la ronda de circumvalació.
Notícia sobre les opinions de Julve al diari de balears i a l'última hora.

Nosaltres pensam que és indignament incoherent que una consellera de medi ambient defensi que el tren-tram surti del seu traçat per menjar terreny al sòl rústic. I què pensarà Julve del pla de carreteres del Consell que planteja crear una autovía de Manacor a Sant LLorenç, menjant encara més terreny al sòl rústic? Encara no hem sentit declaracions seves al respecte.

L'altre conseller de medi ambient, el del Govern de les Illes Balears, en aquest cas Miquel Àngel Grimalt, també és manacorí. Encara no s'ha pronunciat respecte al projecte del tren-tram de Manacor a Artà. Tampoc no sabem si ha treballat en "l'estudi d'impacte ambiental del projecte bàsic de la reobertura de la línia fèrria: Estació de l'enllaç-Artà. Fase II: Manacor-Artà (BOIB Núm 029 - 24 /febrer/ 2009)". Que no en tenim ni idea de que es tracta perquè la conselleria de mobilitat precisament és la que fa desplaçar als ciutadans perquè puguin consultar els projectes que fan (en canvi el Consell que fa carreteres, té la dignitat de posar-ho a Internet perquè no haguem d'agafar el cotxe per veure quines destroces faran amb les autovies. I li donam gràcies públicament, no pel pla, sino per poder posar el "link" al pla i no al BOIB que xerra del pla).

I què hi diu el conseller de medi ambient sobre que el tren arrebassi 12 metres més d'ample a les zones on passa el traçat que coincideis que és ANEI o ARIP?

Ah! I xerrant de polítics, què en diu na Mercè Amer, també manacorina, consellera d'agricultura, sobre que el tren rompi i inutilitzi explotacions agràries, perquè tot i que vagi per l'antic traçat que és legítim perquè és propietat de Serveis Ferroviaris de Mallorca, han d'expropiar 12 metres més de sòl rústic i agrari.

SILENCI. Silenci quan es tracta de donar la cara pels valors que hem defensat tota la vida, però ara per un caprici romàtic, inútil, obsolet i que no soluciona els problemes de mobilitat i amb molts de doblers en joc, callen.

martes, 3 de marzo de 2009

Nos atacan en un foro

En este foro nos han confundido con los del PP y dicen de nosotros que queremos autopistas y un campo de Golf.
Que equivocados están. Nosotros defendemos un transporte público de calidad para todos, que llegue a todos los núcleos de población de Llevant (más de 20) y no sólo a 5 puntos (dónde sólo viven el 25% de la gente da la comarca porque el resto vive en la costa).
Defendemos un transporte público que no necesite de más infrastructuras. El tren tram divide el campo en dos. No queremos autopistas ni trenes en nuestro entorno rural. Queremos una buena red de autobuses pequeños y con mucha frecuencia que llegue a todos los puntos y nos permita prescindir del coche.
Todas las estaciones del trem tran están pensadas con grandes parkings porque la gente tendrá que continuar manteniendo su coche porque el tren tram no llega a la mayor parte de sitios donde la gente tiene que ir, como el más importante: ir a trabajar a los hoteles de la costa, o que los adolescentes que viven en la costa puedan ir a los institutos del interior.

Els socialistes de Manacor també defensen un tren tram concebut amb criteris del segle xix i no un transport públic per les necessitats del segle xxi

Comentari deixat al bloc dels socialistes de Manacor. No sabem si ho publicaran o no, perquè ens han tractat d'spam quan l'únic que fèiem era aportar la nostra opinió que és la següent:

El trem tram és un error per la comarca de Llevant.

És una reivindicació confosa basada en el romanticisme i no amb l'anhel de voler un transport públic de veritat que solucioni els problemes de mobilitat reals de la nostra comarca.

El valent hagués estat apostar per un transport públic per tothom i el tren no ho és. El tren només para a 5 nuclis de població, i no als més de 20 nuclis que té Llevant.

Aques tren és tudar 200 milions d'euros per unir només 4 punts on no hi viu ni el 25% de la població de Llevant.

La resta, el 75%, es queda sense un transport públic eficient perquè el Govern no ha estat capaç d'apostar per una xarxa de transport pública completa i s'ha quedat amb un tren projectat amb criteris del s. xix i no del s. xxi.

Allà voltros, i allà la vostra consciència per defensar d'aquesta manera tan irresponsable un tren que neix obsolet.

lunes, 2 de marzo de 2009

Distenció tren per la ciutat de Manacor. Dimarts 3 a les 20 h. A la Sala d'exposicions de Ca n'Aballenet, estació del tren

Córrer la notícia, però no l'hem trobat enunciada, que demà dia 3 a les 20.00 h. a la sala d'exposicions de l'estació de Manacor, a Ca N'Aballenet, algú explicarà el projecte del tren pels comerciants del barri de Santa Catalina de Manacor. Vos aconsellam que confirmeu la cita abans de desplaçar-vos-hi.

Aquesta imatge l'ha publicada De Franc. Per primera vegada podem veure el passeig del ferrocarril sense palmeres i amb els pals d'acer necessaris per aguantar el fil elèctric que farà marxar el tren.

L'impacte en un entorn urbà no és tan gran, ni visualment ni acústicament, com l'impacte que tendrà en l'entorn rural, on el tren tram farà un xap al territori. De totes maneres a Manacor el debat està servit entre qui volen tren pel poble, qui volen tren per fora poble, i qui volen tren soterrat. El que ningú es planteja és, els manacorins per a que utilitzaran aquest tren, on aniran? tenen cap interés les 25.000 persones que viuen a Manacor (més del 50% de la població de Llevant viu a Manacor, i el 75% de la població de Sant Llorenç, Son Servera i Artà viu a la costa) en arribar a Sant Llorenç, Son Servera, Artà o Son Carrió? Recordem als manacorins que amb aquest tren que molesta tant a alguns no podran arribar ni a n'Es Port, ni a S'Illot, ni a Cala Millor, ni a Sa Coma, ni a Sa Costa des Pins, ni a Cala Ratjada, ni a la Colònia de Sant Pere,.. I el Govern haurà gastat 200 milions en unes infrastructures insuficients quan ho hagués pogut invertir en serveis suficients per unir tots els nuclis de població de la comarca de Llevant.