domingo, 17 de mayo de 2009
LLama la atención
Que mientras los trabajadores del SFM (Servicios Ferroviarios de Mallorca) denuncian la bajada de presupuestos en el mantenimiento de los ferrocarriles, y los proyectos de reaberturas de líneas de Artà y Alcudia no se aclaren, y el tram de Palma queda en el olvido, la Consejería de Movilidad desvíe justamente ahora la atención en la construcción de la ronda del Molinar.
jueves, 30 de abril de 2009
Fundación Mobilidad sostenible y segura
El autobús el el medio de trnansporte colectivo más flexible y con el que en la actualidad se realiza la mayor parte de los servicios públicos, y será así en un futuro.
El tranvía es un modo de transporte urbano cuya reintroducción permite corregir algunas pautas de movilidad que no son deseables, especialmente si se consigue dotar de una plataforma própia.
Los sistemas urbanos, de tren y metro son los más eficaces en áreas densas, y cuando las demandas esperadas son elevadas.
El tranvía es un modo de transporte urbano cuya reintroducción permite corregir algunas pautas de movilidad que no son deseables, especialmente si se consigue dotar de una plataforma própia.
Los sistemas urbanos, de tren y metro son los más eficaces en áreas densas, y cuando las demandas esperadas son elevadas.
miércoles, 29 de abril de 2009
Passar l'erada davant el bou
Mentre els mallorquins fan trenets a la babalà hi ha altres comunitats autònomes que abans es preocupen d'implicar la participació ciutadana en les decisions sobre polítiques de mobilitat. I per això fins i tot fan lleis Llei 9/2003 de Mobilitat.
Estaria bé que els nostres polítics pegassin una ullada en aquesta llei abans de decidir destruir el territori a base de posar-hi més infraestructures sense el consens de la població.
Estaria bé que els nostres polítics pegassin una ullada en aquesta llei abans de decidir destruir el territori a base de posar-hi més infraestructures sense el consens de la població.
domingo, 26 de abril de 2009
Preguntes a les conclusions de l'enquesta sobre la satisfacció dels usuaris de transport pública
El Consorci de Transports de Mallorca, probablament aprofitant la mala premsa de la implantació dels transports ferroviaris, ha fet difusió dels resultats d'una enquesta de la satisfacció dels usuaris de tren i de bus. La informació s'ha publicat al Diario de Mallorca. Per saber més detalls sobre la metodologia de realització de l'enquesta, l'univers i la selecció de la mostra i el treball de camp, hem anat a la web del Consorci, però no hi hem trobat l'estudi.
Farem una reflexió sobre la informació que es publica al Diario de Mallorca. Reconeixem que no som gens experts en xifres, per tant en la nostra reflexió també hi haurà preguntes, que agrairíem que algú ens respongués.
En taronja pessemista les informacions publicades al Diario de Mallorca.
En gris neutre les nostres reflexions, dubtes i puntualitzacions.
Casi el veinte por ciento de los usuarios del tren se queja de la puntualidad del servicio si se suman los porcentajes de los que consideran que es negativa (12,40%) y los que le dan un simple regular (7,40%), según una encuesta realizada por la conselleria de Movilidad a casi 3.500 usuarios entre los meses de diciembre y febrero.
3.500 usuaris són persones úniques? Com s'asseguren que no enquesten a una persona més de dues vegades? Com s'han seleccionat les persones enquestades? Quin tant percent d'usuaris de tren i quin tant per cent d'ususaris de bus? De quines zones de Mallorca? S'han tengut en compte les altres illes? Quines edats tenen els usuaris enquestats? Quin és l'univers? Quin és la representitivitat de la mostra? Això, entenem que no ho expliqui el diari, però a la web del Consorci de Transports de Mallorca hi hauria d'estar explicat.
En el caso de los pasajeros del metro, un 2,69% de ellos suspenden la puntualidad de este medio de transporte mientras que el 3,42% la tacha simplemente de "regular". Por contra, el 93,64% de los usuarios se muestran conformen y valoran este aspecto en esta nueva infraestructura.
Amb aquests resultats sembla que el metro va beníssim.
Por lo que se refiere al autobús, la puntualidad de las diferentes líneas es valorada por casi el 80% de los pasajeros, mientras que el 6,5% la considera mala y el 7,37% regular.
Podríem tenir aquestes dades filtrades per cada una de les línies? Podríem saber si els trajectes més propers a Palma són més ben valorats que els trajectes més llunys de Palma?
El año pasado cerca de diez millones de pasajeros (9.776.000) utilizaron las más de centenar líneas de autobús que circulan por las carreteras de la isla. El tren absorbió un volumen de 4.273.000 pasajeros y, en último lugar, el metro apenas transportó a medio millón de usuarios (507.719), según cifras facilitadas por Inmaculada Salamanca, gerente del Consorcio de Transportes.
Què vol dir un pasajero? Si una persona agafa un transport públic 2 vegades al día, 200 vegades a l'any es converteix automàticament en 400 pasajeros? Significa això que si agafam aquesta hipòtesi en realitat estam parlant de 24.440 usuaris de transport públic en tot Mallorca? Significa això que opinen el 3,42% de la població de Mallorca?
No obstante, en esta última cifra hay que hacer la salvedad de que el metro, tras la reparación de las deficiencias detectadas en la infraestructura, se abrió definitivamente al público el pasado mes de agosto.
Sobre la frecuencia de los diferentes medios de transporte, el que sale peor parado es el autobús.
I per què no hi ha més freqüències? Perquè els usuaris no l'aprovin i així es pugui justificar la construcció dels autobusos? Perquè les concesions no funcionen bé, i es mengen els diners públics que pagam entre tots?
Casi un treinta por ciento de los encuestados no le dan el aprobado. Por lo que se refiere a los pasajeros del metro y el tren, los porcentajes se mueven en términos similares. En ambos casos, el veinte por ciento de los entrevistados consideran negativa y regular el número de frecuencias de estos medios de transporte.
Raó de més perquè el Govern aposit per intensificar aquestes freqüències!
Otro de los aspectos importantes en todo transporte público es el precio. Aquí el que sale malparado es el autobús ya que el 29% de sus usuarios no le dan el aprobado. El billete sencillo de autobús interurbano oscila entre los 1,10 y los 9,65 euros, dependiendo del trayecto a recorrer.
I això com es pot arreglar? Per què és tan car?
En el caso del metro, casi el 25% ve como negativo o regular el desembolso que deben realizar para pagar un billete sencillo (0,90 euros), porcentaje que desciende hasta el 22% en el caso del tren.
Això necessitam que ho expliquin millor.
El 0.90 euros és el metro de Plaça España a Universitat: 7 Km aproximadament.
Lo que desciende un 22% és la opinión que el precio es alto, no el billete de tren. Es decir un 25% de usuarios de metro consideran alto el precio y un 22% de usuarios de tren consideran alto el precio. Hay que tener en cuenta que el precio del metro es único y el precio del tren varía en función del trayecto. ¿Pueden filtrar el porcentaje de opiniones en función del trayecto?
El precio de un billete sencillo para hacer uso del transporte ferroviario oscila entre los 0,90 y los 2,40 euros aunque, como precisa Inmaculada Salamanca, aquí los precios varían más en función de si se dispone de una tarjeta intermodal con capacidad para veinte viajes o para cuarenta.
"Entonces el precio desciende ostensiblemente. Con la T-40 el precio del billete puede reducirse hasta los 45 céntimos. La Tarjeta Intermodal permite usar el tren, el metro y algunos autobuses que están integrados. En la actualidad, del alrededor de centenar de líneas de autobús que cubren los diferentes trayectos, tan sólo unas cuarenta están integradas en el sistema. Esto es, permiten conectar un trayecto de autobús con otro transporte, ya sea tren o metro", explica la gerente del Consorcio de Transportes.
I a que esperen a connectar totes les línies d'autobús en la tarjeta intermodal?
Precisamente, el funcionamiento de la tarjeta intermodal es completamente desconocido para el 56,5% de los usuarios del autobús, el 3,18% de los pasajeros del metro y para el 24,2% de los viajeros que usan el tren, mientras que al 7,8% de éstos no les gusta, porcentaje que se eleva hasta el 16,6% entre los usuarios del metro y que baja al 5,14% entre los de autobús.
I què pensen fer al respecte?
Trabajo y estudios
Entre los principales motivos que tienen los usuarios del transporte público en cualquiera de sus tres modalidades para cogerlo destaca sobre los demás el trabajo o los estudios. Así, el 43,4% de los pasajeros declaró que usaba el transporte público para desplazarse hasta su lugar de trabajo, mientras que el 20,25% lo utiliza para acudir a estudiar. Un 6% declaró usarlo para hacer compras, un 7% por motivos de ocio, otro 7% para cumplir una visita al médico y otro 10,4% para cursar otra serie de visitas con carácter más general.
Ens agradaria que aquesta informació es filtràs per zones i en funció de la distància dels trajectes que realitzen. D'aquesta manera podríem saber si a Llevant s'utilitza el transport públic del Govern per anar a fer feina i a escola, o si són les associacions de pares els que s'han de preocupar de demandar i contractar transport pels seus fills.
Por último, la encuesta realizada por Movilidad destaca que los tres aspectos más valorados por los usuarios del autobús son, por orden de importancia, la temperatura en el interior de los vehículos, el proceso de compra del billete y la amabilidad del conductor. Las personas que usan el metro valoraron sobre todo su puntualidad, la frecuencia de los trenes y la coordinación de los transbordos. Finalmente, entre los pasajeros del tren los aspectos más valorados son la compra del billete, la accesibilidad al tren y la coordinación en los transbordos.
Està molt bé la intenció d'aquesta enquesta. Tendria més validesa si es filtràs per zones i per la longitud dels trajectes.
Si l'0bjectiu del Govern és incrementar el transport públic i disminuir l'ús del cotxe estaria bé que també fessin i publicassin un estudi de les necessitats de mobilitat de la gent que no utilitza transport públic.
Farem una reflexió sobre la informació que es publica al Diario de Mallorca. Reconeixem que no som gens experts en xifres, per tant en la nostra reflexió també hi haurà preguntes, que agrairíem que algú ens respongués.
En taronja pessemista les informacions publicades al Diario de Mallorca.
En gris neutre les nostres reflexions, dubtes i puntualitzacions.
Casi el veinte por ciento de los usuarios del tren se queja de la puntualidad del servicio si se suman los porcentajes de los que consideran que es negativa (12,40%) y los que le dan un simple regular (7,40%), según una encuesta realizada por la conselleria de Movilidad a casi 3.500 usuarios entre los meses de diciembre y febrero.
3.500 usuaris són persones úniques? Com s'asseguren que no enquesten a una persona més de dues vegades? Com s'han seleccionat les persones enquestades? Quin tant percent d'usuaris de tren i quin tant per cent d'ususaris de bus? De quines zones de Mallorca? S'han tengut en compte les altres illes? Quines edats tenen els usuaris enquestats? Quin és l'univers? Quin és la representitivitat de la mostra? Això, entenem que no ho expliqui el diari, però a la web del Consorci de Transports de Mallorca hi hauria d'estar explicat.
En el caso de los pasajeros del metro, un 2,69% de ellos suspenden la puntualidad de este medio de transporte mientras que el 3,42% la tacha simplemente de "regular". Por contra, el 93,64% de los usuarios se muestran conformen y valoran este aspecto en esta nueva infraestructura.
Amb aquests resultats sembla que el metro va beníssim.
Por lo que se refiere al autobús, la puntualidad de las diferentes líneas es valorada por casi el 80% de los pasajeros, mientras que el 6,5% la considera mala y el 7,37% regular.
Podríem tenir aquestes dades filtrades per cada una de les línies? Podríem saber si els trajectes més propers a Palma són més ben valorats que els trajectes més llunys de Palma?
El año pasado cerca de diez millones de pasajeros (9.776.000) utilizaron las más de centenar líneas de autobús que circulan por las carreteras de la isla. El tren absorbió un volumen de 4.273.000 pasajeros y, en último lugar, el metro apenas transportó a medio millón de usuarios (507.719), según cifras facilitadas por Inmaculada Salamanca, gerente del Consorcio de Transportes.
Què vol dir un pasajero? Si una persona agafa un transport públic 2 vegades al día, 200 vegades a l'any es converteix automàticament en 400 pasajeros? Significa això que si agafam aquesta hipòtesi en realitat estam parlant de 24.440 usuaris de transport públic en tot Mallorca? Significa això que opinen el 3,42% de la població de Mallorca?
No obstante, en esta última cifra hay que hacer la salvedad de que el metro, tras la reparación de las deficiencias detectadas en la infraestructura, se abrió definitivamente al público el pasado mes de agosto.
Sobre la frecuencia de los diferentes medios de transporte, el que sale peor parado es el autobús.
I per què no hi ha més freqüències? Perquè els usuaris no l'aprovin i així es pugui justificar la construcció dels autobusos? Perquè les concesions no funcionen bé, i es mengen els diners públics que pagam entre tots?
Casi un treinta por ciento de los encuestados no le dan el aprobado. Por lo que se refiere a los pasajeros del metro y el tren, los porcentajes se mueven en términos similares. En ambos casos, el veinte por ciento de los entrevistados consideran negativa y regular el número de frecuencias de estos medios de transporte.
Raó de més perquè el Govern aposit per intensificar aquestes freqüències!
Otro de los aspectos importantes en todo transporte público es el precio. Aquí el que sale malparado es el autobús ya que el 29% de sus usuarios no le dan el aprobado. El billete sencillo de autobús interurbano oscila entre los 1,10 y los 9,65 euros, dependiendo del trayecto a recorrer.
I això com es pot arreglar? Per què és tan car?
En el caso del metro, casi el 25% ve como negativo o regular el desembolso que deben realizar para pagar un billete sencillo (0,90 euros), porcentaje que desciende hasta el 22% en el caso del tren.
Això necessitam que ho expliquin millor.
El 0.90 euros és el metro de Plaça España a Universitat: 7 Km aproximadament.
Lo que desciende un 22% és la opinión que el precio es alto, no el billete de tren. Es decir un 25% de usuarios de metro consideran alto el precio y un 22% de usuarios de tren consideran alto el precio. Hay que tener en cuenta que el precio del metro es único y el precio del tren varía en función del trayecto. ¿Pueden filtrar el porcentaje de opiniones en función del trayecto?
El precio de un billete sencillo para hacer uso del transporte ferroviario oscila entre los 0,90 y los 2,40 euros aunque, como precisa Inmaculada Salamanca, aquí los precios varían más en función de si se dispone de una tarjeta intermodal con capacidad para veinte viajes o para cuarenta.
"Entonces el precio desciende ostensiblemente. Con la T-40 el precio del billete puede reducirse hasta los 45 céntimos. La Tarjeta Intermodal permite usar el tren, el metro y algunos autobuses que están integrados. En la actualidad, del alrededor de centenar de líneas de autobús que cubren los diferentes trayectos, tan sólo unas cuarenta están integradas en el sistema. Esto es, permiten conectar un trayecto de autobús con otro transporte, ya sea tren o metro", explica la gerente del Consorcio de Transportes.
I a que esperen a connectar totes les línies d'autobús en la tarjeta intermodal?
Precisamente, el funcionamiento de la tarjeta intermodal es completamente desconocido para el 56,5% de los usuarios del autobús, el 3,18% de los pasajeros del metro y para el 24,2% de los viajeros que usan el tren, mientras que al 7,8% de éstos no les gusta, porcentaje que se eleva hasta el 16,6% entre los usuarios del metro y que baja al 5,14% entre los de autobús.
I què pensen fer al respecte?
Trabajo y estudios
Entre los principales motivos que tienen los usuarios del transporte público en cualquiera de sus tres modalidades para cogerlo destaca sobre los demás el trabajo o los estudios. Así, el 43,4% de los pasajeros declaró que usaba el transporte público para desplazarse hasta su lugar de trabajo, mientras que el 20,25% lo utiliza para acudir a estudiar. Un 6% declaró usarlo para hacer compras, un 7% por motivos de ocio, otro 7% para cumplir una visita al médico y otro 10,4% para cursar otra serie de visitas con carácter más general.
Ens agradaria que aquesta informació es filtràs per zones i en funció de la distància dels trajectes que realitzen. D'aquesta manera podríem saber si a Llevant s'utilitza el transport públic del Govern per anar a fer feina i a escola, o si són les associacions de pares els que s'han de preocupar de demandar i contractar transport pels seus fills.
Por último, la encuesta realizada por Movilidad destaca que los tres aspectos más valorados por los usuarios del autobús son, por orden de importancia, la temperatura en el interior de los vehículos, el proceso de compra del billete y la amabilidad del conductor. Las personas que usan el metro valoraron sobre todo su puntualidad, la frecuencia de los trenes y la coordinación de los transbordos. Finalmente, entre los pasajeros del tren los aspectos más valorados son la compra del billete, la accesibilidad al tren y la coordinación en los transbordos.
Està molt bé la intenció d'aquesta enquesta. Tendria més validesa si es filtràs per zones i per la longitud dels trajectes.
Si l'0bjectiu del Govern és incrementar el transport públic i disminuir l'ús del cotxe estaria bé que també fessin i publicassin un estudi de les necessitats de mobilitat de la gent que no utilitza transport públic.
sábado, 25 de abril de 2009
El debat del debat de les infraestructures ferroviàries
Avui el Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori Gabriel Vicenç ha publicat una opinió interessant a la Tribuna del Diario de Mallorca. Diu moltes coses que Mallorca Llevant fa temps que desitjava veure escrites de la seva mà o sentides de les seves paraules. Ho hem trobat tan interessant que ho volem comentar línia a línia.
En groc ataronjat les paraules del Conseller, en gris neutre, les nostres opinions sobre els seus arguments.
És un fet inqüestionable que els diferents governs estatals han invertit milers de milions d´euros en xarxa ferroviària, especialment en línies d´alta velocitat.
Entre grans ciutats i en llocs on la densitat de població justifica, tot i que pugui ser qüestionable, aquestes infraestructures.
Lamentablement, també han compartit la discriminació de les Illes Balears pel que fa a inversions en transport públic,
D'acord, però de qui és la culpa del Govern de Madrid o del Govern de les Illes Balears?
tot i que la potenciació del transport ferroviari era una menció explícita del Règim Especial.
La Ley 30/1998, de 29 de julio, de Régimen Especial de las Illes Balears establece en su artículo 10 que el Gobierno del Estado colaborará con el Gobierno de las Illes Balears en la potenciación del transporte ferroviario en las Illes Balears.
Lo que no tiene en cuenta es que las Illes Balears tienen una tipología de población diferente a la que tienen las poblaciones de los trazados ferroviarios de la Península.
Després de mesos de negociació, finalment el Govern Zapatero ha signat un conveni ferroviari per més de 443 M?.
Estos presupuestos incluyen las expropiaciones y las reposiciones.
Segons el Pla Director sectorial de transports aquest import era molt inferior. I a més la línia arribava fins a Cala Ratjada en la primera fase i era doble via. On anirien a parar aquests doblers que faltarien
És una inversió certament històrica, sobradament merescuda, que començarà a fer justícia si es completa plenament amb el finançament del tramvia i en futurs convenis de transport.
És cert que ens mereixem inversions. I amb el que costen de guanyar els doblers no s'han de malbaratar.
La important inversió s´adreça als projectes ferroviaris fixats en el Pla Director Sectorial de Transports i coincideixen amb les prioritats de l´actual Pacte de Govern: prolongar el ferrocarril fins a Artà -posteriorment a Cala Rajada- i Alcúdia, iniciar l´electrificació de les línies actuals, desdoblar la línia Inca-Enllaç i iniciar el tramvia de la badia de Palma.
En el Pla Director Sectorial hi havia doble via de Manacor fins a Cala Ratjada, sense està prevista primer el desdoblament de la via Manacor a Inca. Com s'explica això? En la zona on hi ha manco població i hi hauria mínimes freqüències hi ha desdoblament i no hi ha desdoblament de Manacor a Inca on es necessiten multiplicar les freqüències? Si això és un error del Pla Director Sectorial de Transports, anem a buscar tots junts la resta d'errors!.
En el Pla Director Sectorial s'explicita que la línia de Cala Ratjada és la manco prioritària perquè és la clarament més deficitària. Per tant les prioritat no coincideixen exactament. El Govern actual aposta per la línia més deficitària i que serà manco utilitzada. Significa això que vol imputar el transport pública posant la línia que té més números de fracàs?
Aquestes iniciatives del PDS de Transports -aprovat pel Govern Matas l´anterior legislatura- resulta que no varen merèixer la més mínima atenció del mateix govern que les va aprovar, i ho demostra la manca dels estudis i dels projectes pertinents, perquè, senzillament, varen ser inexistents.
L'estació intermodal de Palma forma part d'aquest Pla. I es va executar en l'anterior legislatura. I es van treure de la màniga el metro de Palma que no estava al Pla. Per què un metro que no estava al pla? No se'l va posar a posar? El pla era insuficient? Es va fer un estudi que deia que era la zona amb més demanda? Això és per investiggar.
El que és inexistents són els estudis de mobilidad que justifiquen que la millor solució a les necessitats de mobilitat és el ferrocarril enfront d'un altre transport públic. Al Pla director de transports es fa referència a un estudi realitzat l'any 2001 per INECO titulat "Estudio de Movilidad de la Isla de Mallorca". On és aquest estudi que justifiquie el ferrocarril? Com es va fer? Quina metodologia? Quins van ser els resultats?
La conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori s´ha vist obligada a encomanar estudis d´alternatives i projectes (segons cada cas) per pal·liar urgentment aquesta greu manca de previsió.
Quins estudis? No n'hi ha cap publicat a la pàgina web.
SFM, a través de consultores especialitzades, ha hagut d´acomplir uns estudis tècnics rigorosos que indiquen clarament la millor manera de realitzar aquests projectes: alternatives, viabilitat de soterraments, avantatges i desavantatges, recomanacions de traçat, material mòbil, tipus d´explotació, costos, etc.
Això és normal. Abans de cada projecte s'ha de fer el projecte previ. El que no és comprensible és que ningú mostri un estudi de mobilidad que realment justifiqui el tren arreu de les Illes Balears, amb aquest impacte ambiental que causarà.
I ara, el PP, que quan governava havia proposat les línies fèrries, aprovat el Pla Director i "reclamat" a Madrid el finançament -curiosament sense adjuntar-hi cap projecte ni un-, resulta que troba problemes a tots i cadascun dels projectes que s´han redactat i proposat.
La política del PP sempre ha estat construir a qualsevol preu. Quan aquí governava el PP allà governava el PSOE. Si a un el que li interessa és construir, quan ha acabat de fer carreteres i autopistes comença amb els ferrocarrils. El que ja consideram més aberrant és que el Pacte es fii d'una proposta redactada pel PP i més quan hi ha tants de milers d'euros en joc per a construir i construir i construir.
El PP és probable que trobi problemes perquè no pot construir ell, tot i que a nosaltres ja ens va bé que n'hi trobi, ja que no creim amb el projecte del ferrocarril al Llevant de Mallorca.
Les dades i els arguments tècnics no serveixen de res.
No, no serveixen perquè no són fiables, perquè el problema gros no és el projecte en si, sino el perquè d'aquest projecte.
Les idees preconcebudes són l´excusa per rebutjar, en uns casos, les propostes del Govern (tram urbà de Manacor, Alcúdia?) i en altres casos simplement es canvia d´opinió (el metro en comptes del tramvia, el traçat de Manacor a Artà que proposa el PDST ara no agrada, etc.).
Qualsevol ha de poder canviar d'opinió amb els arguments adequats i raonats. Per que si el tram pot anar per Manacor no pot atravessar Alcúdia per arribar al Port. Recordem que el PDST diu que la única raó de posar el ferrocarril com a transport vertebrador és que arribin a l'aeroport i als Ports (Alcúdia i Cala Ratjada). Cap projecte proposat per l'actual Govern arriba als Ports.
Mentrestant, però, es treballa intensament per generar controvèrsia i oposició, tot i que sigui sense arguments.
Perdona Biel, però si te llegeixes aquest bloc que vam obrir al juliol de 2008 hi pots trobar moltíssims d'arguments.
La qüestió més sorprenent, per cínica i agosarada, és reclamar al Govern consens absolut i transparència amb les noves infraestructures.
Això és normal, a més El Ministeri de Foment vos ho exigeix i així ho contempla al PEIT.
Arribarà a ser necessari recordar la manca de tarannà de consens que es va demostrar la legislatura anterior amb l´acceptació de les nombroses autopistes a Mallorca i Eivissa, amb les expropiacions, amb el poc respecte al patrimoni (Pont des Tren, Son Espases, edificis catalogats), amb la manca d´informació a les plataformes ciutadanes? i, sobretot, amb la transparència en què es planificaren les obres, algunes investigades pels tribunals i d´altres amb deficiències i sobrecostos milionaris.
És un bon argument per no cometre el mateix error. També falta recordar que a Petra, gracies al PSM el tren va sortir a defora del poble.
És necessari recordar que autopistes i desenvolupisme territorial varen ocasionar les manifestacions ciutadanes més multitudinàries que mai no s´han fet a Mallorca?
Per sort de tots l'autopista d'Inca a Manacor no es va fer. La gent es manifesta quan el Govern fa aberracions al territori. Com ara. I esperem que el Govern d'ara no arribi al que va arribar el PP i UM de posar multes a gent que es manifestava a l'ajuntament de Costitx.
Tal com s´impulsa des de la conselleria, s´ha de produir un canvi en la manera de planificar i executar les grans infraestructures que suposen una elevada despesa de doblers públics.
Estam d'acord. Però vosaltres no ho estau fent. Per consultar el projecte previ del tren Manacor - Artà, i l'informe d'impacte ambiental, hem hagut de venir a SFM a consultar-lo. Ni tan sols teniu la dignitat de tenir-lo publicat a la vostra pàgina web.
Les propostes han de ser sostingudes per estudis d´alternatives i anàlisis completes. Aquests estudis han de fomentar un argumentari seriós i coherent que s´ha d´exposar públicament.
Els vostres han estat exposats públicament però no haveu facilitat en absolut l'accessibilitat en aquests, perquè ens haveu fet desplaçar en horari laboral obligant-nos a haver de demanar vacances per fer les pertinents consultes.
A més, les alternetives que posau són curtes de mires. En cap moment vos haveu plantejat si una xarxa d'autobusos podria ser més eficient a Mallorca que el ferrocarril.
D´altra banda, cal complir tots els tràmits i fer un esforç de comunicació i de transparència. No basten els períodes d´informació pública.
Exacte. Per què no predicau amb l'exemple i pubicau ja tots els projectes i estudis en que vos basau a la pàgina web del Govern?
Els estudis i les principals dades s´han de fer públics des del primer moment en els webs oficials i facilitar-los als sectors interessats. És evident que cal cercar el consens, el consens més ampli, però sempre tenint en compte l´interès general, ja que en qüestió d´obra civil sempre hi haurà perjudicats i propietats afectades.
Un propietari afectat assumeix l'interés públic quan aquest fa el bé a la comunitat però no es pot resignar a lluitar quan un projecte és deficient i no soluciona el problema pel qual és promocionat.
Una vegada fetes aquestes passes, sense caure en la paràlisi, l´estudi interminable o la discussió permanent, el Govern ha de ser decidit i ferm.
Vosaltres mateixos. És molt fàcil equivocar-se i segons qui no té dues oportunitats.
Seria difícil d´explicar que una vegada aconseguit el finançament, després de tanta reivindicació, no s´executassin els projectes.
A Madrid no saben gaire bé els nostres problemes i si es creuen el que els hi contau es problema nostra, no seu. En temps de crisis no es poden anar tudant doblers que ben invertits solucionarien un munt de problemes. Si s'estudiàs potser ens sorprendrien del que podria arribar a fer una bona xarxa d'autobusos i la resta de diners es podria invertir en educació per aprendre a demanar i a decidir amb criteri.
I més encara quan s´ha d´impulsar decididament l´obra pública per contribuir a combatre la persistent crisi econòmica.
Combatre la crisi econòmica construint ferrocarrils són mesures del segle XIX. Avui en dia existeixen altres mesures més pertinent per afrontar les crisi econòmica. Però per això ja hauríem d'estudiar macroeconomia.
No podem oblidar que les nostres illes necessiten un canvi efectiu de model territorial i de mobilitat, entre d´altres coses, esperit de l´actual pacte de governabilitat.
D'acord. Però no ens podem equivocar. Perquè si ho feim serà la darrera oportunitat. S'ha d'estudiar bé quins són els problemes de mobilitat i actuar amb conseqüència, i no apostar per a infraestructures que encara que es digui que vertebrin el territori no solucionen els problemes reals de mobilitat.
Necessitam corregir actuacions derivades de l´arbitrarietat, de l´interès particular, de l´especulació o simplement de la deixadesa.
Totalment d'acord. Per això hem de ser autocrítics, i fer un estudi seriós i rigurós de les necessitats reals de mobilitat abans de decidir quines infraestructures i serveis s'han de executar i anar a Madrid a fer el ridícul.
Hem de ser capaços d´intervenir sobre el territori de manera intel·ligent, culta, equilibrada i racional. Confiï que aquest Govern tendrà les idees clares i la decisió necessària per dur a terme aquests canvis.
I per això deim NO a un tren desmesurat i que no cobreix tota la població. Volem un transport públic eficient adaptat a les necessitats de mobilitat dels més de 20 nuclis de població de Llevant, i no que només passi per 5 nuclis de població.
L'article també està publicat a la web del PSM, però com que allà no hi podem conversar ho hem deixat escrit aquí.
En groc ataronjat les paraules del Conseller, en gris neutre, les nostres opinions sobre els seus arguments.
És un fet inqüestionable que els diferents governs estatals han invertit milers de milions d´euros en xarxa ferroviària, especialment en línies d´alta velocitat.
Entre grans ciutats i en llocs on la densitat de població justifica, tot i que pugui ser qüestionable, aquestes infraestructures.
Lamentablement, també han compartit la discriminació de les Illes Balears pel que fa a inversions en transport públic,
D'acord, però de qui és la culpa del Govern de Madrid o del Govern de les Illes Balears?
tot i que la potenciació del transport ferroviari era una menció explícita del Règim Especial.
La Ley 30/1998, de 29 de julio, de Régimen Especial de las Illes Balears establece en su artículo 10 que el Gobierno del Estado colaborará con el Gobierno de las Illes Balears en la potenciación del transporte ferroviario en las Illes Balears.
Lo que no tiene en cuenta es que las Illes Balears tienen una tipología de población diferente a la que tienen las poblaciones de los trazados ferroviarios de la Península.
Després de mesos de negociació, finalment el Govern Zapatero ha signat un conveni ferroviari per més de 443 M?.
| Línea Manacor - Artà - Cala Ratjada (Fase I) . . . . . . . . . . . . . . . . . | 190.000.000,00 |
| Adquisición nuevas unidades Manacor - Arta - C. Ratjada . . . . . . | 38.000.000,00 |
Segons el Pla Director sectorial de transports aquest import era molt inferior. I a més la línia arribava fins a Cala Ratjada en la primera fase i era doble via. On anirien a parar aquests doblers que faltarien
És una inversió certament històrica, sobradament merescuda, que començarà a fer justícia si es completa plenament amb el finançament del tramvia i en futurs convenis de transport.
És cert que ens mereixem inversions. I amb el que costen de guanyar els doblers no s'han de malbaratar.
La important inversió s´adreça als projectes ferroviaris fixats en el Pla Director Sectorial de Transports i coincideixen amb les prioritats de l´actual Pacte de Govern: prolongar el ferrocarril fins a Artà -posteriorment a Cala Rajada- i Alcúdia, iniciar l´electrificació de les línies actuals, desdoblar la línia Inca-Enllaç i iniciar el tramvia de la badia de Palma.
En el Pla Director Sectorial hi havia doble via de Manacor fins a Cala Ratjada, sense està prevista primer el desdoblament de la via Manacor a Inca. Com s'explica això? En la zona on hi ha manco població i hi hauria mínimes freqüències hi ha desdoblament i no hi ha desdoblament de Manacor a Inca on es necessiten multiplicar les freqüències? Si això és un error del Pla Director Sectorial de Transports, anem a buscar tots junts la resta d'errors!.
En el Pla Director Sectorial s'explicita que la línia de Cala Ratjada és la manco prioritària perquè és la clarament més deficitària. Per tant les prioritat no coincideixen exactament. El Govern actual aposta per la línia més deficitària i que serà manco utilitzada. Significa això que vol imputar el transport pública posant la línia que té més números de fracàs?
Aquestes iniciatives del PDS de Transports -aprovat pel Govern Matas l´anterior legislatura- resulta que no varen merèixer la més mínima atenció del mateix govern que les va aprovar, i ho demostra la manca dels estudis i dels projectes pertinents, perquè, senzillament, varen ser inexistents.
L'estació intermodal de Palma forma part d'aquest Pla. I es va executar en l'anterior legislatura. I es van treure de la màniga el metro de Palma que no estava al Pla. Per què un metro que no estava al pla? No se'l va posar a posar? El pla era insuficient? Es va fer un estudi que deia que era la zona amb més demanda? Això és per investiggar.
El que és inexistents són els estudis de mobilidad que justifiquen que la millor solució a les necessitats de mobilitat és el ferrocarril enfront d'un altre transport públic. Al Pla director de transports es fa referència a un estudi realitzat l'any 2001 per INECO titulat "Estudio de Movilidad de la Isla de Mallorca". On és aquest estudi que justifiquie el ferrocarril? Com es va fer? Quina metodologia? Quins van ser els resultats?
La conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori s´ha vist obligada a encomanar estudis d´alternatives i projectes (segons cada cas) per pal·liar urgentment aquesta greu manca de previsió.
Quins estudis? No n'hi ha cap publicat a la pàgina web.
SFM, a través de consultores especialitzades, ha hagut d´acomplir uns estudis tècnics rigorosos que indiquen clarament la millor manera de realitzar aquests projectes: alternatives, viabilitat de soterraments, avantatges i desavantatges, recomanacions de traçat, material mòbil, tipus d´explotació, costos, etc.
Això és normal. Abans de cada projecte s'ha de fer el projecte previ. El que no és comprensible és que ningú mostri un estudi de mobilidad que realment justifiqui el tren arreu de les Illes Balears, amb aquest impacte ambiental que causarà.
I ara, el PP, que quan governava havia proposat les línies fèrries, aprovat el Pla Director i "reclamat" a Madrid el finançament -curiosament sense adjuntar-hi cap projecte ni un-, resulta que troba problemes a tots i cadascun dels projectes que s´han redactat i proposat.
La política del PP sempre ha estat construir a qualsevol preu. Quan aquí governava el PP allà governava el PSOE. Si a un el que li interessa és construir, quan ha acabat de fer carreteres i autopistes comença amb els ferrocarrils. El que ja consideram més aberrant és que el Pacte es fii d'una proposta redactada pel PP i més quan hi ha tants de milers d'euros en joc per a construir i construir i construir.
El PP és probable que trobi problemes perquè no pot construir ell, tot i que a nosaltres ja ens va bé que n'hi trobi, ja que no creim amb el projecte del ferrocarril al Llevant de Mallorca.
Les dades i els arguments tècnics no serveixen de res.
No, no serveixen perquè no són fiables, perquè el problema gros no és el projecte en si, sino el perquè d'aquest projecte.
Les idees preconcebudes són l´excusa per rebutjar, en uns casos, les propostes del Govern (tram urbà de Manacor, Alcúdia?) i en altres casos simplement es canvia d´opinió (el metro en comptes del tramvia, el traçat de Manacor a Artà que proposa el PDST ara no agrada, etc.).
Qualsevol ha de poder canviar d'opinió amb els arguments adequats i raonats. Per que si el tram pot anar per Manacor no pot atravessar Alcúdia per arribar al Port. Recordem que el PDST diu que la única raó de posar el ferrocarril com a transport vertebrador és que arribin a l'aeroport i als Ports (Alcúdia i Cala Ratjada). Cap projecte proposat per l'actual Govern arriba als Ports.
Mentrestant, però, es treballa intensament per generar controvèrsia i oposició, tot i que sigui sense arguments.
Perdona Biel, però si te llegeixes aquest bloc que vam obrir al juliol de 2008 hi pots trobar moltíssims d'arguments.
La qüestió més sorprenent, per cínica i agosarada, és reclamar al Govern consens absolut i transparència amb les noves infraestructures.
Això és normal, a més El Ministeri de Foment vos ho exigeix i així ho contempla al PEIT.
Arribarà a ser necessari recordar la manca de tarannà de consens que es va demostrar la legislatura anterior amb l´acceptació de les nombroses autopistes a Mallorca i Eivissa, amb les expropiacions, amb el poc respecte al patrimoni (Pont des Tren, Son Espases, edificis catalogats), amb la manca d´informació a les plataformes ciutadanes? i, sobretot, amb la transparència en què es planificaren les obres, algunes investigades pels tribunals i d´altres amb deficiències i sobrecostos milionaris.
És un bon argument per no cometre el mateix error. També falta recordar que a Petra, gracies al PSM el tren va sortir a defora del poble.
És necessari recordar que autopistes i desenvolupisme territorial varen ocasionar les manifestacions ciutadanes més multitudinàries que mai no s´han fet a Mallorca?
Per sort de tots l'autopista d'Inca a Manacor no es va fer. La gent es manifesta quan el Govern fa aberracions al territori. Com ara. I esperem que el Govern d'ara no arribi al que va arribar el PP i UM de posar multes a gent que es manifestava a l'ajuntament de Costitx.
Tal com s´impulsa des de la conselleria, s´ha de produir un canvi en la manera de planificar i executar les grans infraestructures que suposen una elevada despesa de doblers públics.
Estam d'acord. Però vosaltres no ho estau fent. Per consultar el projecte previ del tren Manacor - Artà, i l'informe d'impacte ambiental, hem hagut de venir a SFM a consultar-lo. Ni tan sols teniu la dignitat de tenir-lo publicat a la vostra pàgina web.
Les propostes han de ser sostingudes per estudis d´alternatives i anàlisis completes. Aquests estudis han de fomentar un argumentari seriós i coherent que s´ha d´exposar públicament.
Els vostres han estat exposats públicament però no haveu facilitat en absolut l'accessibilitat en aquests, perquè ens haveu fet desplaçar en horari laboral obligant-nos a haver de demanar vacances per fer les pertinents consultes.
A més, les alternetives que posau són curtes de mires. En cap moment vos haveu plantejat si una xarxa d'autobusos podria ser més eficient a Mallorca que el ferrocarril.
D´altra banda, cal complir tots els tràmits i fer un esforç de comunicació i de transparència. No basten els períodes d´informació pública.
Exacte. Per què no predicau amb l'exemple i pubicau ja tots els projectes i estudis en que vos basau a la pàgina web del Govern?
Els estudis i les principals dades s´han de fer públics des del primer moment en els webs oficials i facilitar-los als sectors interessats. És evident que cal cercar el consens, el consens més ampli, però sempre tenint en compte l´interès general, ja que en qüestió d´obra civil sempre hi haurà perjudicats i propietats afectades.
Un propietari afectat assumeix l'interés públic quan aquest fa el bé a la comunitat però no es pot resignar a lluitar quan un projecte és deficient i no soluciona el problema pel qual és promocionat.
Una vegada fetes aquestes passes, sense caure en la paràlisi, l´estudi interminable o la discussió permanent, el Govern ha de ser decidit i ferm.
Vosaltres mateixos. És molt fàcil equivocar-se i segons qui no té dues oportunitats.
Seria difícil d´explicar que una vegada aconseguit el finançament, després de tanta reivindicació, no s´executassin els projectes.
A Madrid no saben gaire bé els nostres problemes i si es creuen el que els hi contau es problema nostra, no seu. En temps de crisis no es poden anar tudant doblers que ben invertits solucionarien un munt de problemes. Si s'estudiàs potser ens sorprendrien del que podria arribar a fer una bona xarxa d'autobusos i la resta de diners es podria invertir en educació per aprendre a demanar i a decidir amb criteri.
I més encara quan s´ha d´impulsar decididament l´obra pública per contribuir a combatre la persistent crisi econòmica.
Combatre la crisi econòmica construint ferrocarrils són mesures del segle XIX. Avui en dia existeixen altres mesures més pertinent per afrontar les crisi econòmica. Però per això ja hauríem d'estudiar macroeconomia.
No podem oblidar que les nostres illes necessiten un canvi efectiu de model territorial i de mobilitat, entre d´altres coses, esperit de l´actual pacte de governabilitat.
D'acord. Però no ens podem equivocar. Perquè si ho feim serà la darrera oportunitat. S'ha d'estudiar bé quins són els problemes de mobilitat i actuar amb conseqüència, i no apostar per a infraestructures que encara que es digui que vertebrin el territori no solucionen els problemes reals de mobilitat.
Necessitam corregir actuacions derivades de l´arbitrarietat, de l´interès particular, de l´especulació o simplement de la deixadesa.
Totalment d'acord. Per això hem de ser autocrítics, i fer un estudi seriós i rigurós de les necessitats reals de mobilitat abans de decidir quines infraestructures i serveis s'han de executar i anar a Madrid a fer el ridícul.
Hem de ser capaços d´intervenir sobre el territori de manera intel·ligent, culta, equilibrada i racional. Confiï que aquest Govern tendrà les idees clares i la decisió necessària per dur a terme aquests canvis.
I per això deim NO a un tren desmesurat i que no cobreix tota la població. Volem un transport públic eficient adaptat a les necessitats de mobilitat dels més de 20 nuclis de població de Llevant, i no que només passi per 5 nuclis de població.
L'article també està publicat a la web del PSM, però com que allà no hi podem conversar ho hem deixat escrit aquí.
lunes, 13 de abril de 2009
El tren polititzat
Més surrealista no pot ser. En el 33è aniversari del PSM-Entesa, aquest partit polític, com a partit polític i no com a Govern otorga el premi de Medi Ambient, repetim, de medi Ambient, a la plataforma del Tren de Llevant.
PD: El més surrealista de tot, és que el guardó sembla un caragol, que és a la velocitat que anirà aquest tren que proposen.
- El PSM que Governa la Conselleria de Mobilitat dóna un premi de Medi Ambient a una plataforma que promou una infrastructura que atempta contra el medi ambient (ja sabem que no fa tant de mal com una autopista, però es carregarà 12 metres d'ample (4 ja són seus) per 33 km. de llarg d'arbres i vegetació i posarà ciment, pals d'acer, cables i valles, i kilòmetres de camins de reposició.
- El premi és de medi ambient a un projecte que xapa el territori en dos?
PD: El més surrealista de tot, és que el guardó sembla un caragol, que és a la velocitat que anirà aquest tren que proposen.
Manacor i el tram de Sebastià Verd
Ens hagués agradat fer aquest comentari sota l'article d'opinió de Sebastià Verd, però no ens deixen fer-ho allà per això ho feim aquí.
Sebastià Verd justifica el projecte tren tram amb les explicacions que dóna la Conselleria: un 75% dels usuaris s'aturaria a Manacor i no aniria a Palma! Això és una barbaritat pels següents motius:
1. Aquest estudi de viabilitat o mobilitat o el que li vulguin dir no existeix perquè no l'han mostrat. I si existeix que el mostrin d'una p. vegada. Ens estan enganyant de mala manera. Si existís l'estudi, que diguin qui ho ha fet, quina metodologia han emprat i quin univers han estudiat!
2. Si aquestes xifres fossin certes estan menyspreat el 25% de la població que necessita arribar a Palma i a l'aeroport, que precissament serien els més interessats en utilitzar el tren, ja que està demostrat (buscau els estudis) que és en trajectes llargs on es més fàcil substituir el cotxe privat que no en trajectes curts. Un Govern d'esquerres i socialista, pot fer això?
Sebastià Verd justifica el projecte tren tram amb les explicacions que dóna la Conselleria: un 75% dels usuaris s'aturaria a Manacor i no aniria a Palma! Això és una barbaritat pels següents motius:
1. Aquest estudi de viabilitat o mobilitat o el que li vulguin dir no existeix perquè no l'han mostrat. I si existeix que el mostrin d'una p. vegada. Ens estan enganyant de mala manera. Si existís l'estudi, que diguin qui ho ha fet, quina metodologia han emprat i quin univers han estudiat!
2. Si aquestes xifres fossin certes estan menyspreat el 25% de la població que necessita arribar a Palma i a l'aeroport, que precissament serien els més interessats en utilitzar el tren, ja que està demostrat (buscau els estudis) que és en trajectes llargs on es més fàcil substituir el cotxe privat que no en trajectes curts. Un Govern d'esquerres i socialista, pot fer això?
domingo, 12 de abril de 2009
Associació Alternativa al Tren - Xarxa de Mobilitat de Llevant
S'ha creat una associació nomenada Alternativa al Tren - Xarxa de Mobilitat de Llevant. Aquesta associació considera que el projecte de tren Manacor a Artà no soluciona els problemes de transport públic de la comarca de Llevant, i busquen socis amb l'objectiu de crear una massa crítica de gent per dur a terme tots els objetius que exposen a la seva web.
viernes, 10 de abril de 2009
Algú del govern posarà seny per aturar aquest tren de jugueta?
El Conseller Vicenç està enfadat perquè UM no dóna suport al pas del tren per Manacor. Diu que no ho compren i que estam a punt de perdre 400 milions en inversions ferroviaries. L'error està aquí, en les inversions ferroviàries. Si el conseller Vicenç apostàs per un transport públic de veritat, estudiat en rigor i transparència i no per un tren que ocupa un antic traçat que només passa pels 5 nuclis de població dels més de 20 que té Llevant, ara no s'hauria de lamentar.
No hi ha cap partit polític que tengui la valentia d'apostar per un veritable transport públic per tothom i no per un tren de jugueta?
En vistes que els polítics no donen la cara la població s'ha de moure i reivindicar allò que els polítics els hi neguen: Una veritable xarxa de transports públic que fomenti la mobilitat al Llevant de Mallorca.
No hi ha cap partit polític que tengui la valentia d'apostar per un veritable transport públic per tothom i no per un tren de jugueta?
En vistes que els polítics no donen la cara la població s'ha de moure i reivindicar allò que els polítics els hi neguen: Una veritable xarxa de transports públic que fomenti la mobilitat al Llevant de Mallorca.
jueves, 9 de abril de 2009
Manifestació dia 20 d'abril
Ens ha arribat aquesta invitació:
LA PLATAFORMA "UN PASSEIG SENSE TREN" TE INVITA A LA MANIFESTACION
PACIFICA EL PROXIMO DIA 20 DE ABRIL A LAS 19,30.
CONCENTRACION EN LA ESTACION DEL TREN.
TE ESPERAMOS PARA INTENTAR SALVAR ESTE PASEO MANACORI.
LA PLATAFORMA "UN PASSEIG SENSE TREN" TE INVITA A LA MANIFESTACION
PACIFICA EL PROXIMO DIA 20 DE ABRIL A LAS 19,30.
CONCENTRACION EN LA ESTACION DEL TREN.
TE ESPERAMOS PARA INTENTAR SALVAR ESTE PASEO MANACORI.
jueves, 2 de abril de 2009
Rectificar és de savis
L'equip de Govern de Mobilitat encara seria a temps a rectificar, però és tan toçut que no vol reconèixer fer-ho. Nosaltres recordarem aquest equip polític, format pel conseller, el dg de mobilitat i la dg del Consorci de Transports de Mallorca i tota la gent que li dóna suport amb la decisió del tren de Llevant, com a gent poc sensible que només governa pel 0,5% de les persones que viuen a Llevant que van anar a les manifestacions reclamant un tren desfuncional.
Segur que aquest equip ha fet coses bones, però aquesta gran errada que estan cometent amb el tren de Manacor a Artà no ens ho deixa veure, perquè ens difon l'altra feina que puguin estar fent.
No comprenem perquè només governen per uns pocs (0,5% de la població que reclama aquest tren i que d'aquest 0,5% només l'emprarà un 1%), i per què enlloc d'apostar per un transport públic per tothom amb la construcció d'aquest tren depredador de territori estan anunciant la crònica del fracàs absolut del transport públic en aquesta comarca.
Seria impensable en qualsevol lloc del món apostar per un transport públic que tarda 100 minuts, ho sigui, el tren que volen fer, enlloc d'apostar per un transport públic que tarda 70 minuts (ho sigui un bon servei d'autobusos que et deixi del centre d'Artà al centre de Palma.
Segur que aquest equip ha fet coses bones, però aquesta gran errada que estan cometent amb el tren de Manacor a Artà no ens ho deixa veure, perquè ens difon l'altra feina que puguin estar fent.
No comprenem perquè només governen per uns pocs (0,5% de la població que reclama aquest tren i que d'aquest 0,5% només l'emprarà un 1%), i per què enlloc d'apostar per un transport públic per tothom amb la construcció d'aquest tren depredador de territori estan anunciant la crònica del fracàs absolut del transport públic en aquesta comarca.
Seria impensable en qualsevol lloc del món apostar per un transport públic que tarda 100 minuts, ho sigui, el tren que volen fer, enlloc d'apostar per un transport públic que tarda 70 minuts (ho sigui un bon servei d'autobusos que et deixi del centre d'Artà al centre de Palma.
martes, 31 de marzo de 2009
Mamballetes per la Conselleria de Mobilitat
La Conselleria ha tret a concurs públic l'anàlisi del projecte del traçat pel tren d'Artà a Cala Ratjada per 350.000 euros. L'empresa adjudicatària haurà de decidir per on passarà el tren, a qui expropiaran i on deixaran un gran impacte ambiental per les vies fèrrees.
Si l'empresa és bona i professional, si l'estudi surt que el projecte és inviable, ho dirà a la Conselleria. Si la Conselleria ho creu i vol fer les coses bé, s'haurà de replantejar no malbaratar diners fent la línia fins a Artà, perquè el que si que és segur, és que la línia no té cap justificació ni una si no arriba a Cala Ratjada.
Aplaudim la iniciativa de la Conselleria per la valentia de començar l'estudi.
Si l'empresa és bona i professional, si l'estudi surt que el projecte és inviable, ho dirà a la Conselleria. Si la Conselleria ho creu i vol fer les coses bé, s'haurà de replantejar no malbaratar diners fent la línia fins a Artà, perquè el que si que és segur, és que la línia no té cap justificació ni una si no arriba a Cala Ratjada.
Aplaudim la iniciativa de la Conselleria per la valentia de començar l'estudi.
miércoles, 25 de marzo de 2009
Precios pagados por expropiaciones para los propietarios interesados en ser expropiados
Segons ha pogut comprovar l’actual Govern, Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) pagà, per exemple, a 30 euros el metre quadrat els terrenys rústics de reguiu expropiats i, segons el Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa, aquest tipus de sòl s’hauria d’haver pagat a 15 euros el metro quadrat.
Suposant que t'expropiin 1000 metres quadrats a preu d'expropiació forçosa aquest terreny rústic seria pagat per 15000 euros. Si són 10.000 metros quadrats pagarien 150.000 euros.
Suposant que t'expropiin 1000 metres quadrats a preu d'expropiació forçosa aquest terreny rústic seria pagat per 15000 euros. Si són 10.000 metros quadrats pagarien 150.000 euros.
Els ciutadans no volen el que proposen els polítics
Mentre els polítics de la Conselleria de Mobilitat i els batles d'alguns pobles se'n van de tour turístic per montar amb trens trams per la Península, els veïns del Portitxol i S'Arenal, i els veïns de l'avinguda de ferrocarril de Manacor monten en còlera per rebutjar els tranvies.
Els veïns de Manacor han montat un grup a Facebook que defensa el següent:
D'aquesta situació se'n deriven dues coses:
1. Un rebuig per part de la població afectada de les màquines i vies invasores del territori.
2. La manca de sensibilitat dels polítics alhora d'escoltar les opinions de la ciutadania afectada abans de fer grans exposicions públiques. I la manca d'eines per part de l'administració per escoltar (si és que ho fa) a la ciutadania ja que aquesta ha d'expressar les seves opinions a través de llocs com blogger, facebook o a través de l'aparició en mitjans de comunicació.
La societat és així d'hipòcreta. La gent demana intervencions allà on no viuen. La gent afectada per aquestes intervencions no és consultada. Es presenten projecte intervencionistes a l'engròs. La gent que els hi afecte rebutja els projectes perquè no ha estat implicada en cap moment en el procés de gestació d'aquests. La gent s'ha d'associar i fer-se sentir per defensar els seus interessos.
Vivim en una societat de l'espectacle, en una societat del show, on hem d'anar a arrabassar barreres perquè ens facin una foto i poguem sortir als diaris.
Els veïns de Manacor han montat un grup a Facebook que defensa el següent:
No queremos que el tren cruce todo el colesterol
Este grupo es para todos los que están en contra de que el tren cruce Manacor, desde la estación, hasta la plaza Madrid, por el centro del paseo ferrocarril.Opciones: hacerlo subterraneo, sacarlo del pueblo y si nos queremos evitar las obras. Un bus de una estación a otra.
D'aquesta situació se'n deriven dues coses:
1. Un rebuig per part de la població afectada de les màquines i vies invasores del territori.
2. La manca de sensibilitat dels polítics alhora d'escoltar les opinions de la ciutadania afectada abans de fer grans exposicions públiques. I la manca d'eines per part de l'administració per escoltar (si és que ho fa) a la ciutadania ja que aquesta ha d'expressar les seves opinions a través de llocs com blogger, facebook o a través de l'aparició en mitjans de comunicació.
La societat és així d'hipòcreta. La gent demana intervencions allà on no viuen. La gent afectada per aquestes intervencions no és consultada. Es presenten projecte intervencionistes a l'engròs. La gent que els hi afecte rebutja els projectes perquè no ha estat implicada en cap moment en el procés de gestació d'aquests. La gent s'ha d'associar i fer-se sentir per defensar els seus interessos.
Vivim en una societat de l'espectacle, en una societat del show, on hem d'anar a arrabassar barreres perquè ens facin una foto i poguem sortir als diaris.
martes, 24 de marzo de 2009
Buscamos gente para constituir una asociación para defender los derechos de movilidad de todos los habitantes de Llevant
Nos han contactado para montar una asociación. Aquellos interesados en participar escribidnos a mallorcallevant @ gmail . com.
La finalidad de la asociación será exigir al Gobierno un transporte público para todos, y no sólo para los cinco núcleos por donde pasaría el tren. Creemos que el proyecto del tren tram es un muy mal proyecto y no queremos que nuestros impuestos se gasten en esto. Queremos una red de transporte público que conecte todos los núcleos de población de Llevant entre ellos y con la actual estación de Manacor. Queremos que se haga una estación intermodal en Manacor y que se haga doble vía entra Manacor e Inca, y que se electrifique. Queremos llegar desde Artà y Son Servera a Palma en un máximo de 80 minutos en transporte público! Y los que vivimos en Cala Ratjada y Capdepera y S'Illot, y Sa Coma y Cala Millor, y Sa Colònia de Sant Pere y Sa Costa des Pins, no queremos quedarnos sin un transporte público que nos acerque a los otros pueblos y a Manacor y a Palma. No queremos que el tren obstaculize la permeabilidad de la población ni caminos de reposisición que destruyan territorio. Por eso pensamos que este tren no es la solución de movilidad a estos problemas. Para reclamar todo esto y evitar que se malgaste el dinero en un tren tram que no es apropiado para nuestro hàbitat constituiremos la asociaciación. Una serie de personas nos ha contactado y nos ha pedido que busquemos más posibles socios.
LLEI ORGÀNICA 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació. («BOE» 73, de 26-3-2002.)
Nos hemos leído la ley de pe a pa, y vale la pena asociarse para el fin de conseguir un transporte digno, eficaz, eficiente y socialment justo para todos los habitantes de Llevant, y no sólo para los privilegiados que viven a menos de 500 metros de la estación de tren y que sólo tienen la necesidad de llegar a Manacor. Creemos que esta asociación va a ser de utilidad pública porque defiende un fin de interés común.
Transcribimos ideas importantes de la Ley reguladora del derecho a asociación:
La finalidad de la asociación será exigir al Gobierno un transporte público para todos, y no sólo para los cinco núcleos por donde pasaría el tren. Creemos que el proyecto del tren tram es un muy mal proyecto y no queremos que nuestros impuestos se gasten en esto. Queremos una red de transporte público que conecte todos los núcleos de población de Llevant entre ellos y con la actual estación de Manacor. Queremos que se haga una estación intermodal en Manacor y que se haga doble vía entra Manacor e Inca, y que se electrifique. Queremos llegar desde Artà y Son Servera a Palma en un máximo de 80 minutos en transporte público! Y los que vivimos en Cala Ratjada y Capdepera y S'Illot, y Sa Coma y Cala Millor, y Sa Colònia de Sant Pere y Sa Costa des Pins, no queremos quedarnos sin un transporte público que nos acerque a los otros pueblos y a Manacor y a Palma. No queremos que el tren obstaculize la permeabilidad de la población ni caminos de reposisición que destruyan territorio. Por eso pensamos que este tren no es la solución de movilidad a estos problemas. Para reclamar todo esto y evitar que se malgaste el dinero en un tren tram que no es apropiado para nuestro hàbitat constituiremos la asociaciación. Una serie de personas nos ha contactado y nos ha pedido que busquemos más posibles socios.
LLEI ORGÀNICA 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació. («BOE» 73, de 26-3-2002.)
Nos hemos leído la ley de pe a pa, y vale la pena asociarse para el fin de conseguir un transporte digno, eficaz, eficiente y socialment justo para todos los habitantes de Llevant, y no sólo para los privilegiados que viven a menos de 500 metros de la estación de tren y que sólo tienen la necesidad de llegar a Manacor. Creemos que esta asociación va a ser de utilidad pública porque defiende un fin de interés común.
Transcribimos ideas importantes de la Ley reguladora del derecho a asociación:
- Les associacions permeten als individus reconèixer-se en les seves conviccions, perseguir activament els seus ideals, complir tasques útils, trobar el seu lloc en la societat, fer-se sentir, exercir alguna influència i provocar canvis. En organitzar-se, els ciutadans es doten de mitjans més eficaços per fer arribar la seva opinió sobre els diferents problemes de la societat als qui prenen les decisions polítiques. Enfortir les estructures democràtiques en la societat reverteix en l'enfortiment de totes les institucions democràtiques i contribueix a la preservació de la diversitat cultural.
- Aquesta mateixa garantia fa necessària la regulació d'aspectes importants en el tràfic jurídic, com el contingut de l'acta fundacional i dels Estatuts, la modificació, dissolució i liquidació de les associacions, les seves obligacions documentals i comptables, i la publicitat de la identitat dels membres dels òrgans de direcció i administració.
- La conseqüència de la inscripció al Registre és la separació entre el patrimoni de l'associació i el patrimoni dels associats, sense perjudici de l'existència, i possibilitat d'exigència, de la responsabilitat dels que, amb els seus actes o omissions, causin danys o perjudicis a l'associació o a tercers.
- És evident que les associacions exerceixen un paper fonamental en els diversos àmbits de l'activitat social, que contribueixen a un exercici actiu de la ciutadania i a la consolidació d'una democràcia avançada, i que representen els interessos dels ciutadans davant dels poders públics i desenvolupen una funció essencial i imprescindible, entre altres, en les polítiques de desenvolupament, medi ambient, promoció dels drets humans, joventut, salut pública, cultura, creació d'ocupació i altres de similar naturalesa, per a la qual cosa la Llei preveu l'atorgament d'ajuts i subvencions per part de les diferents administracions públiques d'acord amb el marc legal i reglamentari de caràcter general que les preveu, i amb el marc específic que en aquesta matèria es reguli legalment en el futur.
- 1. Totes les persones tenen dret a associar-se lliurement per a la consecució de finalitats lícites.
2. El dret d'associació comprèn la llibertat d'associarse o crear associacions, sense necessitat d'autorització prèvia.
3. Ningú pot ser obligat a constituir una associació, a integrar-s'hi o a mantenir-s'hi, ni a declarar la seva pertinença a una associació legalment constituïda.
- 9. La condició de membre d'una determinada associació no pot ser, en cap cas, motiu de favor, d'avantatge o de discriminació de cap persona per part dels poders públics.
- Article 5. Acord de constitució.
1. Les associacions es constitueixen mitjançant un acord de tres o més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que es comprometen a posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir unes finalitats lícites, comunes, d'interès general o particular, i es doten dels Estatuts que regeixen el funcionament de l'associació.
2. L'acord de constitució, que inclou l'aprovació dels Estatuts, s'ha de formalitzar mitjançant una acta fundacional, en un document públic o privat. Amb l'atorgament de l'acta l'associació adquireix la seva personalitat jurídica i la plena capacitat d'obrar, sense perjudici de la necessitat de la seva inscripció als efectes de l'article 10.
3. El que estableix aquest article també s'aplica per a la constitució de federacions, confederacions i unions d'associacions.
- Article 6. Acta fundacional.
1. L'acta fundacional ha de contenir:
a) El nom i els cognoms dels promotors de l'associació si són persones físiques, la denominació o raó social si són persones jurídiques i, en ambdós casos, la nacionalitat i el domicili.
b) La voluntat dels promotors de constituir una associació, els pactes que, si s'escau, hagin establert i la seva denominació.
c) Els Estatuts aprovats que regeixen el funcionament de l'associació, el contingut de la qual s'ha d'ajustar a les prescripcions de l'article següent.
d) Lloc i data d'atorgament de l'acta, i signatura dels promotors, o dels seus representants en el cas de persones jurídiques.
e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de govern.
- Article 10. Inscripció al Registre.
1. Les associacions regulades en aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre corresponent, als únics efectes de publicitat.
2. La inscripció registral fa pública la constitució i els Estatuts de les associacions i és garantia, tant per als tercers que s'hi relacionen com per als seus propis membres.
3. Els promotors han de fer les actuacions que calgui, a efectes de la inscripció, i respondre en cas contrari de les conseqüències de la falta d'inscripció.
4. Sense perjudici de la responsabilitat de la mateixa associació, els promotors d'associacions no inscrites han de respondre, personalment i solidàriament, de les obligacions contretes amb tercers. En aquest cas, els associats han de respondre solidàriament de les obligacions contretes per qualsevol d'ells davant de tercers, sempre
que hagin manifestat que actuen en nom de l'associació.
- Article 14. Obligacions documentals i comptables.
1. Les associacions han de disposar d'una relació actualitzada dels seus associats, portar una comptabilitat que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat, així com les activitats realitzades, efectuar un inventari dels seus béns i recollir en un llibre les actes de les reunions dels seus òrgans de govern i representació. Han de portar la comptabilitat d'acord amb les normes específiques que els siguin aplicables.
2. Els associats poden accedir a tota la documentació que es detalla a l'apartat anterior a través dels òrgans de representació, en els termes que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
- 3. Els comptes de l'associació, els ha d'aprovar anualment l'Assemblea General.
- Article 30. Règim jurídic de la inscripció.
1. El termini d'inscripció al Registre corresponent és, en tot cas, de tres mesos des de la recepció de la sošicitud a l'òrgan competent. - Transcorregut el termini d'inscripció assenyalat en el paràgraf anterior sense que s'hagi notificat resolució expressa, es pot entendre estimada la sošicitud d'inscripció. L'Administració ha de procedir a la inscripció, i limitar l'activitat a la verificació del compliment dels requisits que han de reunir l'acta fundacional i els Estatuts.
- 3. Les associacions que persegueixin objectius d'interès general poden gaudir, en els termes i amb l'abast que estableixin el ministeri o ministeris competents, d'ajuts i subvencions atenent a activitats associatives concretes.
- 5. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, poden establir, amb les associacions que persegueixin objectius d'interès general, convenis de cošaboració en programes d'interès social.
lunes, 23 de marzo de 2009
PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT
PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT
DIRECTRICES PARA EL CONJUNTO DEL SISTEMA
Sobre el funcionamiento del sistema de transporte influyen las políticas de las
diversas administraciones. A su vez, muchas de esas acciones tienen efectos sobre
el territorio y sobre el sistema económico, con un ámbito competencial complejo.
Por ello, los Centros Directivos y Empresas del Ministerio de Fomento deben evaluar
cuidadosamente los efectos de las actuaciones que hayan de emprender, y comprobar
su coherencia con los objetivos territoriales, económicos y sociales de las
diversas administraciones competentes. Estas actuaciones deben insertarse, en la
medida de lo posible, dentro de una estrategia o reflexión conjunta sobre ese ámbito
territorial local, metropolitano o autonómico, a través de procesos de concertación
adecuados.
PEL TREN TRAM DE LLEVANT AQUEST EXERCICI NO ESTÀ FET. A QUÈ ESPEREN?
El sector del transporte debe integrar progresivamente los objetivos ambientales y de
desarrollo sostenible, de acuerdo con los compromisos en el ámbito europeo. Para ello
se reforzarán y formalizarán los mecanismos de coordinación y cooperación con otros
Departamentos, y en particular con el Ministerio de Medio Ambiente, competentes en
materias relevantes en relación con la política de transporte.
HAY QUE BUSCAR CUALES SON ESTOS OBJETIVOS EUROPEOS AMBIENTALES Y DE DESARROLLO SOSTENIBLE. ESTO ESTÁ MUY CONFUSO.
DIRECTRICES PARA EL CONJUNTO DEL SISTEMA
Sobre el funcionamiento del sistema de transporte influyen las políticas de las
diversas administraciones. A su vez, muchas de esas acciones tienen efectos sobre
el territorio y sobre el sistema económico, con un ámbito competencial complejo.
Por ello, los Centros Directivos y Empresas del Ministerio de Fomento deben evaluar
cuidadosamente los efectos de las actuaciones que hayan de emprender, y comprobar
su coherencia con los objetivos territoriales, económicos y sociales de las
diversas administraciones competentes. Estas actuaciones deben insertarse, en la
medida de lo posible, dentro de una estrategia o reflexión conjunta sobre ese ámbito
territorial local, metropolitano o autonómico, a través de procesos de concertación
adecuados.
PEL TREN TRAM DE LLEVANT AQUEST EXERCICI NO ESTÀ FET. A QUÈ ESPEREN?
El sector del transporte debe integrar progresivamente los objetivos ambientales y de
desarrollo sostenible, de acuerdo con los compromisos en el ámbito europeo. Para ello
se reforzarán y formalizarán los mecanismos de coordinación y cooperación con otros
Departamentos, y en particular con el Ministerio de Medio Ambiente, competentes en
materias relevantes en relación con la política de transporte.
HAY QUE BUSCAR CUALES SON ESTOS OBJETIVOS EUROPEOS AMBIENTALES Y DE DESARROLLO SOSTENIBLE. ESTO ESTÁ MUY CONFUSO.
domingo, 22 de marzo de 2009
El alcalde ´llorencí´ visita el metro ligero de Madrid
| VOTE ESTA NOTICIA  |  |  |  |  |
S. S. V. SANT LLORENÇ. Una delegación del ayuntamiento de Sant Llorenç comandada por su alcalde, Mateu Puigròs, visitó anteayer las instalaciones y el funcionamiento del metro ligero en superficie que va de Madrid a Boadilla. El viaje sirvió a su vez para entregar en mano a Fomento, las alegaciones al proyecto de reapertura de la línea de tren-tram entre Manacor y Artà, parecida técnicamente a la visitada.
PREGUNTES OBERTES AL SENYOR MATEU PUIGRÒS, BATLE DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR:
- Quantes parades té el metro lleuger de Madrid?
- Què va costar?
- Quants de passatgers mou cada dia?
- Quanta població en total hi ha a 500 metres voltant de cada parada?
- I ara compari amb el tren tram Manacor a Artà
sábado, 21 de marzo de 2009
PEIT PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN
PLAN ESTRATÉGICO DE TRANSPORTE DE FOMENTO
La eventual implantación de nuevas líneas en corredores donde las líneas existentes se
cerraron al tráfico, dependerá, como criterio de carácter general, de los resultados de los
correspondientes estudios de viabilidad y del subsiguiente proceso de concertación y
coordinación con la Comunidad o Comunidades Autónomas implicadas.
Se seguirá un proceso de evaluación y concertación análogo en el caso de las líneas que
como consecuencia de las nuevas actuaciones llevadas a cabo puedan perder su funcionalidad
dentro de la red del Estado.
PARA LA LÍNEA DE LLEVANT QUEREMOS VER EL ESTUDIO DE VIABILIDAD Y COMPARARLO CON LA VIABILIDAD DE OTROS POSIBLES TRANSPORTES.
PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN SECTORIALES: Parte 3/7
La eventual implantación de nuevas líneas en corredores donde las líneas existentes se
cerraron al tráfico, dependerá, como criterio de carácter general, de los resultados de los
correspondientes estudios de viabilidad y del subsiguiente proceso de concertación y
coordinación con la Comunidad o Comunidades Autónomas implicadas.
Se seguirá un proceso de evaluación y concertación análogo en el caso de las líneas que
como consecuencia de las nuevas actuaciones llevadas a cabo puedan perder su funcionalidad
dentro de la red del Estado.
PARA LA LÍNEA DE LLEVANT QUEREMOS VER EL ESTUDIO DE VIABILIDAD Y COMPARARLO CON LA VIABILIDAD DE OTROS POSIBLES TRANSPORTES.
viernes, 20 de marzo de 2009
Política ferroviaria de Fomento
Directrices específicas para el desarrollo de la política ferroviaria
- Reducción del tiempo total del viaje en el transporte ferroviario interurbano
- Puesta en valor del patrimonio público de las líneas cerradas en desuso
Si fomento financia el tren Artà Manacor tal y como lo plantea la Consejería de Movilidad del Govern de las Illes Balears entrará en contradicción con su propia política ferroviaria. El motivo es el siguiente:
Actualmente ir en bus público de Artà a Palma tarda 80 minutos. Para ir en tren de Artà a Palma se tardarà unos 110 minutos (Artà - Manacor (25 minutos), de estación de Manacor a estación de Manacor (10 minutos andando), esperar el tren en la estación de Manacor (5 minutos), de Manacor a Palma (70 minutos)). En total en tren se tardará 30 minutos más que ir ahora en autobús.
Expropiar 18 metros de ancho sin duda pondrá en peligro mucho patrimonio público de antaño, como túneles y puentes, que no estarán preparados para las velocidades y las medidas de seguridad de los trenes modernos.
jueves, 19 de marzo de 2009
Patètic debat sobre el pas del tren tram a Manacor
L'amic descarrilat ha twitejat en directe el patètic debat del tren tram al pas per Manacor.
El debat l'anunciava avui el diari de Mallorca i ha provocat 40 comentaris.
Demà sortirà un reportatge al Diario de Mallorca i la setmana que ve al Cent per Cent.
La principal preocupació de la gent de Manacor és si el tren anirà per damunt o per davall del seu estimat passeig del ferrocarril, o com l'anomenen ells en to carinyós del passeig del colesterol.
Hi ha temes que no importen en absolut a la població manacorina ni a la resta de població de Llevant com són:
El debat no hauria de ser Manacor sino com fer-ho per apostar per un transport públic de veritat, que arribi a tothom, que sigui ràpid, segur, que arribi arreu, que arribi a Palma, a vorera de mar i a tots els nuclis de població amb el màxim de freqüències i amb el mínim de durada. Però aquest debat, aquesta aposta no interessa a cap partit polític, ni de dretes, ni d'esquerres, ni tampoc a la població. Si de veritat interessàs apostar per un transport públic de veritat, el primer que haguéssin fet hagués estat mirar les alternatives possibles i comparar-ne l'eficiència en la inversió i l'explotació.
El que farà aquest tren que demanen és provocar més problemes socials. Se seguiran venent més cotxes i construint més autopistes, perquè tammateix el tren no solucionarà els problemes de mobilitat reals.
Anam bé, senyors, anam bé: especulació als terrenys colindants amb les estacions de tren, més cotxes venuts, i més autopistes perquè el tren conformista no solucionarà els problemes reals de mobilitat.
Visca Manacor, Visca. Visca el tren, Visca. Visca la miopia social, Visca. Visca el PP que s'està fregant les mans i rient de reüll de la poca ambició del PSM, Visca.
El debat l'anunciava avui el diari de Mallorca i ha provocat 40 comentaris.
Demà sortirà un reportatge al Diario de Mallorca i la setmana que ve al Cent per Cent.
La principal preocupació de la gent de Manacor és si el tren anirà per damunt o per davall del seu estimat passeig del ferrocarril, o com l'anomenen ells en to carinyós del passeig del colesterol.
Hi ha temes que no importen en absolut a la població manacorina ni a la resta de població de Llevant com són:
- El tren d'Artà a Palma tardarà prop de dues hores (quan n'hauria de tardar una). Això a la gent els hi és igual. Els hi és absolutament igual la lentitud del transport i que a Manacor hagin de fer un transbord que pugui durar 10 minuts.
- La mobilitat de la comarca no és important. A ningú li importa que la vorera de mar de Llevant estigui ben comunicada amb els pobles d'interior i amb la capital de les Balears i amb els aeroports.
El debat no hauria de ser Manacor sino com fer-ho per apostar per un transport públic de veritat, que arribi a tothom, que sigui ràpid, segur, que arribi arreu, que arribi a Palma, a vorera de mar i a tots els nuclis de població amb el màxim de freqüències i amb el mínim de durada. Però aquest debat, aquesta aposta no interessa a cap partit polític, ni de dretes, ni d'esquerres, ni tampoc a la població. Si de veritat interessàs apostar per un transport públic de veritat, el primer que haguéssin fet hagués estat mirar les alternatives possibles i comparar-ne l'eficiència en la inversió i l'explotació.
El que farà aquest tren que demanen és provocar més problemes socials. Se seguiran venent més cotxes i construint més autopistes, perquè tammateix el tren no solucionarà els problemes de mobilitat reals.
Anam bé, senyors, anam bé: especulació als terrenys colindants amb les estacions de tren, més cotxes venuts, i més autopistes perquè el tren conformista no solucionarà els problemes reals de mobilitat.
Visca Manacor, Visca. Visca el tren, Visca. Visca la miopia social, Visca. Visca el PP que s'està fregant les mans i rient de reüll de la poca ambició del PSM, Visca.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
