Per un transport públic eficient al Llevant de Mallorca

LLama la atención

2009-05-17T02:30:00.001-07:00

Que mientras los trabajadores del SFM (Servicios Ferroviarios de Mallorca) denuncian la bajada de presupuestos en el mantenimiento de los ferrocarriles, y los proyectos de reaberturas de líneas de Artà y Alcudia no se aclaren, y el tram de Palma queda en el olvido, la Consejería de Movilidad desvíe justamente ahora la atención en la construcción de la ronda del Molinar.

Fundación Mobilidad sostenible y segura

2009-04-30T09:02:00.000-07:00

El autobús el el medio de trnansporte colectivo más flexible y con el que en la actualidad se realiza la mayor parte de los servicios públicos, y será así en un futuro.

El tranvía es un modo de transporte urbano cuya reintroducción permite corregir algunas pautas de movilidad que no son deseables, especialmente si se consigue dotar de una plataforma própia.

Los sistemas urbanos, de tren y metro son los más eficaces en áreas densas, y cuando las demandas esperadas son elevadas.

Passar l'erada davant el bou

2009-04-29T08:56:00.000-07:00

Mentre els mallorquins fan trenets a la babalà hi ha altres comunitats autònomes que abans es preocupen d'implicar la participació ciutadana en les decisions sobre polítiques de mobilitat. I per això fins i tot fan lleis Llei 9/2003 de Mobilitat.

Estaria bé que els nostres polítics pegassin una ullada en aquesta llei abans de decidir destruir el territori a base de posar-hi més infraestructures sense el consens de la població.

Preguntes a les conclusions de l'enquesta sobre la satisfacció dels usuaris de transport pública

2009-04-26T12:10:00.000-07:00

El Consorci de Transports de Mallorca, probablament aprofitant la mala premsa de la implantació dels transports ferroviaris, ha fet difusió dels resultats d'una enquesta de la satisfacció dels usuaris de tren i de bus. La informació s'ha publicat al Diario de Mallorca. Per saber més detalls sobre la metodologia de realització de l'enquesta, l'univers i la selecció de la mostra i el treball de camp, hem anat a la web del Consorci, però no hi hem trobat l'estudi.

Farem una reflexió sobre la informació que es publica al Diario de Mallorca. Reconeixem que no som gens experts en xifres, per tant en la nostra reflexió també hi haurà preguntes, que agrairíem que algú ens respongués.

En taronja pessemista les informacions publicades al Diario de Mallorca.
En gris neutre les nostres reflexions, dubtes i puntualitzacions.

Casi el veinte por ciento de los usuarios del tren se queja de la puntualidad del servicio si se suman los porcentajes de los que consideran que es negativa (12,40%) y los que le dan un simple regular (7,40%), según una encuesta realizada por la conselleria de Movilidad a casi 3.500 usuarios entre los meses de diciembre y febrero.

3.500 usuaris són persones úniques? Com s'asseguren que no enquesten a una persona més de dues vegades? Com s'han seleccionat les persones enquestades? Quin tant percent d'usuaris de tren i quin tant per cent d'ususaris de bus? De quines zones de Mallorca? S'han tengut en compte les altres illes? Quines edats tenen els usuaris enquestats? Quin és l'univers? Quin és la representitivitat de la mostra? Això, entenem que no ho expliqui el diari, però a la web del Consorci de Transports de Mallorca hi hauria d'estar explicat.

En el caso de los pasajeros del metro, un 2,69% de ellos suspenden la puntualidad de este medio de transporte mientras que el 3,42% la tacha simplemente de "regular". Por contra, el 93,64% de los usuarios se muestran conformen y valoran este aspecto en esta nueva infraestructura.

Amb aquests resultats sembla que el metro va beníssim.

Por lo que se refiere al autobús, la puntualidad de las diferentes líneas es valorada por casi el 80% de los pasajeros, mientras que el 6,5% la considera mala y el 7,37% regular.

Podríem tenir aquestes dades filtrades per cada una de les línies? Podríem saber si els trajectes més propers a Palma són més ben valorats que els trajectes més llunys de Palma?

El año pasado cerca de diez millones de pasajeros (9.776.000) utilizaron las más de centenar líneas de autobús que circulan por las carreteras de la isla. El tren absorbió un volumen de 4.273.000 pasajeros y, en último lugar, el metro apenas transportó a medio millón de usuarios (507.719), según cifras facilitadas por Inmaculada Salamanca, gerente del Consorcio de Transportes.

Què vol dir un pasajero? Si una persona agafa un transport públic 2 vegades al día, 200 vegades a l'any es converteix automàticament en 400 pasajeros? Significa això que si agafam aquesta hipòtesi en realitat estam parlant de 24.440 usuaris de transport públic en tot Mallorca? Significa això que opinen el 3,42% de la població de Mallorca?

No obstante, en esta última cifra hay que hacer la salvedad de que el metro, tras la reparación de las deficiencias detectadas en la infraestructura, se abrió definitivamente al público el pasado mes de agosto.
Sobre la frecuencia de los diferentes medios de transporte, el que sale peor parado es el autobús.

I per què no hi ha més freqüències? Perquè els usuaris no l'aprovin i així es pugui justificar la construcció dels autobusos? Perquè les concesions no funcionen bé, i es mengen els diners públics que pagam entre tots?

Casi un treinta por ciento de los encuestados no le dan el aprobado. Por lo que se refiere a los pasajeros del metro y el tren, los porcentajes se mueven en términos similares. En ambos casos, el veinte por ciento de los entrevistados consideran negativa y regular el número de frecuencias de estos medios de transporte.

Raó de més perquè el Govern aposit per intensificar aquestes freqüències!

Otro de los aspectos importantes en todo transporte público es el precio. Aquí el que sale malparado es el autobús ya que el 29% de sus usuarios no le dan el aprobado. El billete sencillo de autobús interurbano oscila entre los 1,10 y los 9,65 euros, dependiendo del trayecto a recorrer.

I això com es pot arreglar? Per què és tan car?

En el caso del metro, casi el 25% ve como negativo o regular el desembolso que deben realizar para pagar un billete sencillo (0,90 euros), porcentaje que desciende hasta el 22% en el caso del tren.

Això necessitam que ho expliquin millor.
El 0.90 euros és el metro de Plaça España a Universitat: 7 Km aproximadament.
Lo que desciende un 22% és la opinión que el precio es alto, no el billete de tren. Es decir un 25% de usuarios de metro consideran alto el precio y un 22% de usuarios de tren consideran alto el precio. Hay que tener en cuenta que el precio del metro es único y el precio del tren varía en función del trayecto. ¿Pueden filtrar el porcentaje de opiniones en función del trayecto?

El precio de un billete sencillo para hacer uso del transporte ferroviario oscila entre los 0,90 y los 2,40 euros aunque, como precisa Inmaculada Salamanca, aquí los precios varían más en función de si se dispone de una tarjeta intermodal con capacidad para veinte viajes o para cuarenta.
"Entonces el precio desciende ostensiblemente. Con la T-40 el precio del billete puede reducirse hasta los 45 céntimos. La Tarjeta Intermodal permite usar el tren, el metro y algunos autobuses que están integrados. En la actualidad, del alrededor de centenar de líneas de autobús que cubren los diferentes trayectos, tan sólo unas cuarenta están integradas en el sistema. Esto es, permiten conectar un trayecto de autobús con otro transporte, ya sea tren o metro", explica la gerente del Consorcio de Transportes.

I a que esperen a connectar totes les línies d'autobús en la tarjeta intermodal?

Precisamente, el funcionamiento de la tarjeta intermodal es completamente desconocido para el 56,5% de los usuarios del autobús, el 3,18% de los pasajeros del metro y para el 24,2% de los viajeros que usan el tren, mientras que al 7,8% de éstos no les gusta, porcentaje que se eleva hasta el 16,6% entre los usuarios del metro y que baja al 5,14% entre los de autobús.

I què pensen fer al respecte?

Trabajo y estudios

Entre los principales motivos que tienen los usuarios del transporte público en cualquiera de sus tres modalidades para cogerlo destaca sobre los demás el trabajo o los estudios. Así, el 43,4% de los pasajeros declaró que usaba el transporte público para desplazarse hasta su lugar de trabajo, mientras que el 20,25% lo utiliza para acudir a estudiar. Un 6% declaró usarlo para hacer compras, un 7% por motivos de ocio, otro 7% para cumplir una visita al médico y otro 10,4% para cursar otra serie de visitas con carácter más general.

Ens agradaria que aquesta informació es filtràs per zones i en funció de la distància dels trajectes que realitzen. D'aquesta manera podríem saber si a Llevant s'utilitza el transport públic del Govern per anar a fer feina i a escola, o si són les associacions de pares els que s'han de preocupar de demandar i contractar transport pels seus fills.

Por último, la encuesta realizada por Movilidad destaca que los tres aspectos más valorados por los usuarios del autobús son, por orden de importancia, la temperatura en el interior de los vehículos, el proceso de compra del billete y la amabilidad del conductor. Las personas que usan el metro valoraron sobre todo su puntualidad, la frecuencia de los trenes y la coordinación de los transbordos. Finalmente, entre los pasajeros del tren los aspectos más valorados son la compra del billete, la accesibilidad al tren y la coordinación en los transbordos.

Està molt bé la intenció d'aquesta enquesta. Tendria més validesa si es filtràs per zones i per la longitud dels trajectes.
Si l'0bjectiu del Govern és incrementar el transport públic i disminuir l'ús del cotxe estaria bé que també fessin i publicassin un estudi de les necessitats de mobilitat de la gent que no utilitza transport públic.

El debat del debat de les infraestructures ferroviàries

2009-04-25T11:56:00.001-07:00

Avui el Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori Gabriel Vicenç ha publicat una opinió interessant a la Tribuna del Diario de Mallorca. Diu moltes coses que Mallorca Llevant fa temps que desitjava veure escrites de la seva mà o sentides de les seves paraules. Ho hem trobat tan interessant que ho volem comentar línia a línia.

En groc ataronjat les paraules del Conseller, en gris neutre, les nostres opinions sobre els seus arguments.

És un fet inqüestionable que els diferents governs estatals han invertit milers de milions d´euros en xarxa ferroviària, especialment en línies d´alta velocitat.
Entre grans ciutats i en llocs on la densitat de població justifica, tot i que pugui ser qüestionable, aquestes infraestructures.

Lamentablement, també han compartit la discriminació de les Illes Balears pel que fa a inversions en transport públic,
D'acord, però de qui és la culpa del Govern de Madrid o del Govern de les Illes Balears?
tot i que la potenciació del transport ferroviari era una menció explícita del Règim Especial.
La Ley 30/1998, de 29 de julio, de Régimen Especial de las Illes Balears establece en su artículo 10 que el Gobierno del Estado colaborará con el Gobierno de las Illes Balears en la potenciación del transporte ferroviario en las Illes Balears.
Lo que no tiene en cuenta es que las Illes Balears tienen una tipología de población diferente a la que tienen las poblaciones de los trazados ferroviarios de la Península.

Després de mesos de negociació, finalment el Govern Zapatero ha signat un conveni ferroviari per més de 443 M?.

Línea Manacor - Artà - Cala Ratjada (Fase I) . . . . . . . . . . . . . . . . .	190.000.000,00
Adquisición nuevas unidades Manacor - Arta - C. Ratjada . . . . . .	38.000.000,00

Estos presupuestos incluyen las expropiaciones y las reposiciones.

Segons el Pla Director sectorial de transports aquest import era molt inferior. I a més la línia arribava fins a Cala Ratjada en la primera fase i era doble via. On anirien a parar aquests doblers que faltarien

És una inversió certament històrica, sobradament merescuda, que començarà a fer justícia si es completa plenament amb el finançament del tramvia i en futurs convenis de transport.

És cert que ens mereixem inversions. I amb el que costen de guanyar els doblers no s'han de malbaratar.

La important inversió s´adreça als projectes ferroviaris fixats en el Pla Director Sectorial de Transports i coincideixen amb les prioritats de l´actual Pacte de Govern: prolongar el ferrocarril fins a Artà -posteriorment a Cala Rajada- i Alcúdia, iniciar l´electrificació de les línies actuals, desdoblar la línia Inca-Enllaç i iniciar el tramvia de la badia de Palma.

En el Pla Director Sectorial hi havia doble via de Manacor fins a Cala Ratjada, sense està prevista primer el desdoblament de la via Manacor a Inca. Com s'explica això? En la zona on hi ha manco població i hi hauria mínimes freqüències hi ha desdoblament i no hi ha desdoblament de Manacor a Inca on es necessiten multiplicar les freqüències? Si això és un error del Pla Director Sectorial de Transports, anem a buscar tots junts la resta d'errors!.

En el Pla Director Sectorial s'explicita que la línia de Cala Ratjada és la manco prioritària perquè és la clarament més deficitària. Per tant les prioritat no coincideixen exactament. El Govern actual aposta per la línia més deficitària i que serà manco utilitzada. Significa això que vol imputar el transport pública posant la línia que té més números de fracàs?

Aquestes iniciatives del PDS de Transports -aprovat pel Govern Matas l´anterior legislatura- resulta que no varen merèixer la més mínima atenció del mateix govern que les va aprovar, i ho demostra la manca dels estudis i dels projectes pertinents, perquè, senzillament, varen ser inexistents.

L'estació intermodal de Palma forma part d'aquest Pla. I es va executar en l'anterior legislatura. I es van treure de la màniga el metro de Palma que no estava al Pla. Per què un metro que no estava al pla? No se'l va posar a posar? El pla era insuficient? Es va fer un estudi que deia que era la zona amb més demanda? Això és per investiggar.

El que és inexistents són els estudis de mobilidad que justifiquen que la millor solució a les necessitats de mobilitat és el ferrocarril enfront d'un altre transport públic. Al Pla director de transports es fa referència a un estudi realitzat l'any 2001 per INECO titulat "Estudio de Movilidad de la Isla de Mallorca". On és aquest estudi que justifiquie el ferrocarril? Com es va fer? Quina metodologia? Quins van ser els resultats?

La conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori s´ha vist obligada a encomanar estudis d´alternatives i projectes (segons cada cas) per pal·liar urgentment aquesta greu manca de previsió.

Quins estudis? No n'hi ha cap publicat a la pàgina web.

SFM, a través de consultores especialitzades, ha hagut d´acomplir uns estudis tècnics rigorosos que indiquen clarament la millor manera de realitzar aquests projectes: alternatives, viabilitat de soterraments, avantatges i desavantatges, recomanacions de traçat, material mòbil, tipus d´explotació, costos, etc.

Això és normal. Abans de cada projecte s'ha de fer el projecte previ. El que no és comprensible és que ningú mostri un estudi de mobilidad que realment justifiqui el tren arreu de les Illes Balears, amb aquest impacte ambiental que causarà.

I ara, el PP, que quan governava havia proposat les línies fèrries, aprovat el Pla Director i "reclamat" a Madrid el finançament -curiosament sense adjuntar-hi cap projecte ni un-, resulta que troba problemes a tots i cadascun dels projectes que s´han redactat i proposat.

La política del PP sempre ha estat construir a qualsevol preu. Quan aquí governava el PP allà governava el PSOE. Si a un el que li interessa és construir, quan ha acabat de fer carreteres i autopistes comença amb els ferrocarrils. El que ja consideram més aberrant és que el Pacte es fii d'una proposta redactada pel PP i més quan hi ha tants de milers d'euros en joc per a construir i construir i construir.

El PP és probable que trobi problemes perquè no pot construir ell, tot i que a nosaltres ja ens va bé que n'hi trobi, ja que no creim amb el projecte del ferrocarril al Llevant de Mallorca.

Les dades i els arguments tècnics no serveixen de res.

No, no serveixen perquè no són fiables, perquè el problema gros no és el projecte en si, sino el perquè d'aquest projecte.

Les idees preconcebudes són l´excusa per rebutjar, en uns casos, les propostes del Govern (tram urbà de Manacor, Alcúdia?) i en altres casos simplement es canvia d´opinió (el metro en comptes del tramvia, el traçat de Manacor a Artà que proposa el PDST ara no agrada, etc.).

Qualsevol ha de poder canviar d'opinió amb els arguments adequats i raonats. Per que si el tram pot anar per Manacor no pot atravessar Alcúdia per arribar al Port. Recordem que el PDST diu que la única raó de posar el ferrocarril com a transport vertebrador és que arribin a l'aeroport i als Ports (Alcúdia i Cala Ratjada). Cap projecte proposat per l'actual Govern arriba als Ports.

Mentrestant, però, es treballa intensament per generar controvèrsia i oposició, tot i que sigui sense arguments.

Perdona Biel, però si te llegeixes aquest bloc que vam obrir al juliol de 2008 hi pots trobar moltíssims d'arguments.

La qüestió més sorprenent, per cínica i agosarada, és reclamar al Govern consens absolut i transparència amb les noves infraestructures.

Això és normal, a més El Ministeri de Foment vos ho exigeix i així ho contempla al PEIT.

Arribarà a ser necessari recordar la manca de tarannà de consens que es va demostrar la legislatura anterior amb l´acceptació de les nombroses autopistes a Mallorca i Eivissa, amb les expropiacions, amb el poc respecte al patrimoni (Pont des Tren, Son Espases, edificis catalogats), amb la manca d´informació a les plataformes ciutadanes? i, sobretot, amb la transparència en què es planificaren les obres, algunes investigades pels tribunals i d´altres amb deficiències i sobrecostos milionaris.

És un bon argument per no cometre el mateix error. També falta recordar que a Petra, gracies al PSM el tren va sortir a defora del poble.

És necessari recordar que autopistes i desenvolupisme territorial varen ocasionar les manifestacions ciutadanes més multitudinàries que mai no s´han fet a Mallorca?

Per sort de tots l'autopista d'Inca a Manacor no es va fer. La gent es manifesta quan el Govern fa aberracions al territori. Com ara. I esperem que el Govern d'ara no arribi al que va arribar el PP i UM de posar multes a gent que es manifestava a l'ajuntament de Costitx.

Tal com s´impulsa des de la conselleria, s´ha de produir un canvi en la manera de planificar i executar les grans infraestructures que suposen una elevada despesa de doblers públics.

Estam d'acord. Però vosaltres no ho estau fent. Per consultar el projecte previ del tren Manacor - Artà, i l'informe d'impacte ambiental, hem hagut de venir a SFM a consultar-lo. Ni tan sols teniu la dignitat de tenir-lo publicat a la vostra pàgina web.

Les propostes han de ser sostingudes per estudis d´alternatives i anàlisis completes. Aquests estudis han de fomentar un argumentari seriós i coherent que s´ha d´exposar públicament.

Els vostres han estat exposats públicament però no haveu facilitat en absolut l'accessibilitat en aquests, perquè ens haveu fet desplaçar en horari laboral obligant-nos a haver de demanar vacances per fer les pertinents consultes.

A més, les alternetives que posau són curtes de mires. En cap moment vos haveu plantejat si una xarxa d'autobusos podria ser més eficient a Mallorca que el ferrocarril.

D´altra banda, cal complir tots els tràmits i fer un esforç de comunicació i de transparència. No basten els períodes d´informació pública.

Exacte. Per què no predicau amb l'exemple i pubicau ja tots els projectes i estudis en que vos basau a la pàgina web del Govern?

Els estudis i les principals dades s´han de fer públics des del primer moment en els webs oficials i facilitar-los als sectors interessats. És evident que cal cercar el consens, el consens més ampli, però sempre tenint en compte l´interès general, ja que en qüestió d´obra civil sempre hi haurà perjudicats i propietats afectades.

Un propietari afectat assumeix l'interés públic quan aquest fa el bé a la comunitat però no es pot resignar a lluitar quan un projecte és deficient i no soluciona el problema pel qual és promocionat.

Una vegada fetes aquestes passes, sense caure en la paràlisi, l´estudi interminable o la discussió permanent, el Govern ha de ser decidit i ferm.

Vosaltres mateixos. És molt fàcil equivocar-se i segons qui no té dues oportunitats.

Seria difícil d´explicar que una vegada aconseguit el finançament, després de tanta reivindicació, no s´executassin els projectes.

A Madrid no saben gaire bé els nostres problemes i si es creuen el que els hi contau es problema nostra, no seu. En temps de crisis no es poden anar tudant doblers que ben invertits solucionarien un munt de problemes. Si s'estudiàs potser ens sorprendrien del que podria arribar a fer una bona xarxa d'autobusos i la resta de diners es podria invertir en educació per aprendre a demanar i a decidir amb criteri.

I més encara quan s´ha d´impulsar decididament l´obra pública per contribuir a combatre la persistent crisi econòmica.

Combatre la crisi econòmica construint ferrocarrils són mesures del segle XIX. Avui en dia existeixen altres mesures més pertinent per afrontar les crisi econòmica. Però per això ja hauríem d'estudiar macroeconomia.

No podem oblidar que les nostres illes necessiten un canvi efectiu de model territorial i de mobilitat, entre d´altres coses, esperit de l´actual pacte de governabilitat.

D'acord. Però no ens podem equivocar. Perquè si ho feim serà la darrera oportunitat. S'ha d'estudiar bé quins són els problemes de mobilitat i actuar amb conseqüència, i no apostar per a infraestructures que encara que es digui que vertebrin el territori no solucionen els problemes reals de mobilitat.

Necessitam corregir actuacions derivades de l´arbitrarietat, de l´interès particular, de l´especulació o simplement de la deixadesa.

Totalment d'acord. Per això hem de ser autocrítics, i fer un estudi seriós i rigurós de les necessitats reals de mobilitat abans de decidir quines infraestructures i serveis s'han de executar i anar a Madrid a fer el ridícul.

Hem de ser capaços d´intervenir sobre el territori de manera intel·ligent, culta, equilibrada i racional. Confiï que aquest Govern tendrà les idees clares i la decisió necessària per dur a terme aquests canvis.

I per això deim NO a un tren desmesurat i que no cobreix tota la població. Volem un transport públic eficient adaptat a les necessitats de mobilitat dels més de 20 nuclis de població de Llevant, i no que només passi per 5 nuclis de població.

L'article també està publicat a la web del PSM, però com que allà no hi podem conversar ho hem deixat escrit aquí.

El tren polititzat

2009-04-13T15:57:00.000-07:00

Més surrealista no pot ser. En el 33è aniversari del PSM-Entesa, aquest partit polític, com a partit polític i no com a Govern otorga el premi de Medi Ambient, repetim, de medi Ambient, a la plataforma del Tren de Llevant.

El PSM que Governa la Conselleria de Mobilitat dóna un premi de Medi Ambient a una plataforma que promou una infrastructura que atempta contra el medi ambient (ja sabem que no fa tant de mal com una autopista, però es carregarà 12 metres d'ample (4 ja són seus) per 33 km. de llarg d'arbres i vegetació i posarà ciment, pals d'acer, cables i valles, i kilòmetres de camins de reposició.
El premi és de medi ambient a un projecte que xapa el territori en dos?

Alucinant. Si això no és un projecte polititzat que ens ho expliquin.

PD: El més surrealista de tot, és que el guardó sembla un caragol, que és a la velocitat que anirà aquest tren que proposen.

Manacor i el tram de Sebastià Verd

2009-04-13T04:28:00.000-07:00

Ens hagués agradat fer aquest comentari sota l'article d'opinió de Sebastià Verd, però no ens deixen fer-ho allà per això ho feim aquí.

Sebastià Verd justifica el projecte tren tram amb les explicacions que dóna la Conselleria: un 75% dels usuaris s'aturaria a Manacor i no aniria a Palma! Això és una barbaritat pels següents motius:

1. Aquest estudi de viabilitat o mobilitat o el que li vulguin dir no existeix perquè no l'han mostrat. I si existeix que el mostrin d'una p. vegada. Ens estan enganyant de mala manera. Si existís l'estudi, que diguin qui ho ha fet, quina metodologia han emprat i quin univers han estudiat!

2. Si aquestes xifres fossin certes estan menyspreat el 25% de la població que necessita arribar a Palma i a l'aeroport, que precissament serien els més interessats en utilitzar el tren, ja que està demostrat (buscau els estudis) que és en trajectes llargs on es més fàcil substituir el cotxe privat que no en trajectes curts. Un Govern d'esquerres i socialista, pot fer això?

Associació Alternativa al Tren - Xarxa de Mobilitat de Llevant

2009-04-12T14:40:00.000-07:00

S'ha creat una associació nomenada Alternativa al Tren - Xarxa de Mobilitat de Llevant. Aquesta associació considera que el projecte de tren Manacor a Artà no soluciona els problemes de transport públic de la comarca de Llevant, i busquen socis amb l'objectiu de crear una massa crítica de gent per dur a terme tots els objetius que exposen a la seva web.

Algú del govern posarà seny per aturar aquest tren de jugueta?

2009-04-10T11:49:00.001-07:00

El Conseller Vicenç està enfadat perquè UM no dóna suport al pas del tren per Manacor. Diu que no ho compren i que estam a punt de perdre 400 milions en inversions ferroviaries. L'error està aquí, en les inversions ferroviàries. Si el conseller Vicenç apostàs per un transport públic de veritat, estudiat en rigor i transparència i no per un tren que ocupa un antic traçat que només passa pels 5 nuclis de població dels més de 20 que té Llevant, ara no s'hauria de lamentar.

No hi ha cap partit polític que tengui la valentia d'apostar per un veritable transport públic per tothom i no per un tren de jugueta?

En vistes que els polítics no donen la cara la població s'ha de moure i reivindicar allò que els polítics els hi neguen: Una veritable xarxa de transports públic que fomenti la mobilitat al Llevant de Mallorca.

Manifestació dia 20 d'abril

2009-04-09T13:07:00.000-07:00

Ens ha arribat aquesta invitació:

LA PLATAFORMA "UN PASSEIG SENSE TREN" TE INVITA A LA MANIFESTACION
PACIFICA EL PROXIMO DIA 20 DE ABRIL A LAS 19,30.
CONCENTRACION EN LA ESTACION DEL TREN.
TE ESPERAMOS PARA INTENTAR SALVAR ESTE PASEO MANACORI.

Rectificar és de savis

2009-04-02T11:25:00.000-07:00

L'equip de Govern de Mobilitat encara seria a temps a rectificar, però és tan toçut que no vol reconèixer fer-ho. Nosaltres recordarem aquest equip polític, format pel conseller, el dg de mobilitat i la dg del Consorci de Transports de Mallorca i tota la gent que li dóna suport amb la decisió del tren de Llevant, com a gent poc sensible que només governa pel 0,5% de les persones que viuen a Llevant que van anar a les manifestacions reclamant un tren desfuncional.

Segur que aquest equip ha fet coses bones, però aquesta gran errada que estan cometent amb el tren de Manacor a Artà no ens ho deixa veure, perquè ens difon l'altra feina que puguin estar fent.

No comprenem perquè només governen per uns pocs (0,5% de la població que reclama aquest tren i que d'aquest 0,5% només l'emprarà un 1%), i per què enlloc d'apostar per un transport públic per tothom amb la construcció d'aquest tren depredador de territori estan anunciant la crònica del fracàs absolut del transport públic en aquesta comarca.

Seria impensable en qualsevol lloc del món apostar per un transport públic que tarda 100 minuts, ho sigui, el tren que volen fer, enlloc d'apostar per un transport públic que tarda 70 minuts (ho sigui un bon servei d'autobusos que et deixi del centre d'Artà al centre de Palma.

Mamballetes per la Conselleria de Mobilitat

2009-03-31T10:04:00.000-07:00

La Conselleria ha tret a concurs públic l'anàlisi del projecte del traçat pel tren d'Artà a Cala Ratjada per 350.000 euros. L'empresa adjudicatària haurà de decidir per on passarà el tren, a qui expropiaran i on deixaran un gran impacte ambiental per les vies fèrrees.

Si l'empresa és bona i professional, si l'estudi surt que el projecte és inviable, ho dirà a la Conselleria. Si la Conselleria ho creu i vol fer les coses bé, s'haurà de replantejar no malbaratar diners fent la línia fins a Artà, perquè el que si que és segur, és que la línia no té cap justificació ni una si no arriba a Cala Ratjada.

Aplaudim la iniciativa de la Conselleria per la valentia de començar l'estudi.

Precios pagados por expropiaciones para los propietarios interesados en ser expropiados

2009-03-25T14:02:00.000-07:00

Segons ha pogut comprovar l’actual Govern, Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) pagà, per exemple, a 30 euros el metre quadrat els terrenys rústics de reguiu expropiats i, segons el Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa, aquest tipus de sòl s’hauria d’haver pagat a 15 euros el metro quadrat.

Suposant que t'expropiin 1000 metres quadrats a preu d'expropiació forçosa aquest terreny rústic seria pagat per 15000 euros. Si són 10.000 metros quadrats pagarien 150.000 euros.

Els ciutadans no volen el que proposen els polítics

2009-03-25T09:33:00.000-07:00

Mentre els polítics de la Conselleria de Mobilitat i els batles d'alguns pobles se'n van de tour turístic per montar amb trens trams per la Península, els veïns del Portitxol i S'Arenal, i els veïns de l'avinguda de ferrocarril de Manacor monten en còlera per rebutjar els tranvies.

Els veïns de Manacor han montat un grup a Facebook que defensa el següent:

No queremos que el tren cruce todo el colesterol

Este grupo es para todos los que están en contra de que el tren cruce Manacor, desde la estación, hasta la plaza Madrid, por el centro del paseo ferrocarril.

Opciones: hacerlo subterraneo, sacarlo del pueblo y si nos queremos evitar las obras. Un bus de una estación a otra.

D'aquesta situació se'n deriven dues coses:
1. Un rebuig per part de la població afectada de les màquines i vies invasores del territori.
2. La manca de sensibilitat dels polítics alhora d'escoltar les opinions de la ciutadania afectada abans de fer grans exposicions públiques. I la manca d'eines per part de l'administració per escoltar (si és que ho fa) a la ciutadania ja que aquesta ha d'expressar les seves opinions a través de llocs com blogger, facebook o a través de l'aparició en mitjans de comunicació.

La societat és així d'hipòcreta. La gent demana intervencions allà on no viuen. La gent afectada per aquestes intervencions no és consultada. Es presenten projecte intervencionistes a l'engròs. La gent que els hi afecte rebutja els projectes perquè no ha estat implicada en cap moment en el procés de gestació d'aquests. La gent s'ha d'associar i fer-se sentir per defensar els seus interessos.

Vivim en una societat de l'espectacle, en una societat del show, on hem d'anar a arrabassar barreres perquè ens facin una foto i poguem sortir als diaris.

Buscamos gente para constituir una asociación para defender los derechos de movilidad de todos los habitantes de Llevant

2009-03-24T14:50:00.000-07:00

Nos han contactado para montar una asociación. Aquellos interesados en participar escribidnos a mallorcallevant @ gmail . com.

La finalidad de la asociación será exigir al Gobierno un transporte público para todos, y no sólo para los cinco núcleos por donde pasaría el tren. Creemos que el proyecto del tren tram es un muy mal proyecto y no queremos que nuestros impuestos se gasten en esto. Queremos una red de transporte público que conecte todos los núcleos de población de Llevant entre ellos y con la actual estación de Manacor. Queremos que se haga una estación intermodal en Manacor y que se haga doble vía entra Manacor e Inca, y que se electrifique. Queremos llegar desde Artà y Son Servera a Palma en un máximo de 80 minutos en transporte público! Y los que vivimos en Cala Ratjada y Capdepera y S'Illot, y Sa Coma y Cala Millor, y Sa Colònia de Sant Pere y Sa Costa des Pins, no queremos quedarnos sin un transporte público que nos acerque a los otros pueblos y a Manacor y a Palma. No queremos que el tren obstaculize la permeabilidad de la población ni caminos de reposisición que destruyan territorio. Por eso pensamos que este tren no es la solución de movilidad a estos problemas. Para reclamar todo esto y evitar que se malgaste el dinero en un tren tram que no es apropiado para nuestro hàbitat constituiremos la asociaciación. Una serie de personas nos ha contactado y nos ha pedido que busquemos más posibles socios.

LLEI ORGÀNICA 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació. («BOE» 73, de 26-3-2002.)

Nos hemos leído la ley de pe a pa, y vale la pena asociarse para el fin de conseguir un transporte digno, eficaz, eficiente y socialment justo para todos los habitantes de Llevant, y no sólo para los privilegiados que viven a menos de 500 metros de la estación de tren y que sólo tienen la necesidad de llegar a Manacor. Creemos que esta asociación va a ser de utilidad pública porque defiende un fin de interés común.

Transcribimos ideas importantes de la Ley reguladora del derecho a asociación:

Les associacions permeten als individus reconèixer-se en les seves conviccions, perseguir activament els seus ideals, complir tasques útils, trobar el seu lloc en la societat, fer-se sentir, exercir alguna influència i provocar canvis. En organitzar-se, els ciutadans es doten de mitjans més eficaços per fer arribar la seva opinió sobre els diferents problemes de la societat als qui prenen les decisions polítiques. Enfortir les estructures democràtiques en la societat reverteix en l'enfortiment de totes les institucions democràtiques i contribueix a la preservació de la diversitat cultural.
Aquesta mateixa garantia fa necessària la regulació d'aspectes importants en el tràfic jurídic, com el contingut de l'acta fundacional i dels Estatuts, la modificació, dissolució i liquidació de les associacions, les seves obligacions documentals i comptables, i la publicitat de la identitat dels membres dels òrgans de direcció i administració.
La conseqüència de la inscripció al Registre és la separació entre el patrimoni de l'associació i el patrimoni dels associats, sense perjudici de l'existència, i possibilitat d'exigència, de la responsabilitat dels que, amb els seus actes o omissions, causin danys o perjudicis a l'associació o a tercers.
És evident que les associacions exerceixen un paper fonamental en els diversos àmbits de l'activitat social, que contribueixen a un exercici actiu de la ciutadania i a la consolidació d'una democràcia avançada, i que representen els interessos dels ciutadans davant dels poders públics i desenvolupen una funció essencial i imprescindible, entre altres, en les polítiques de desenvolupament, medi ambient, promoció dels drets humans, joventut, salut pública, cultura, creació d'ocupació i altres de similar naturalesa, per a la qual cosa la Llei preveu l'atorgament d'ajuts i subvencions per part de les diferents administracions públiques d'acord amb el marc legal i reglamentari de caràcter general que les preveu, i amb el marc específic que en aquesta matèria es reguli legalment en el futur.

1. Totes les persones tenen dret a associar-se lliurement per a la consecució de finalitats lícites.
2. El dret d'associació comprèn la llibertat d'associarse o crear associacions, sense necessitat d'autorització prèvia.
3. Ningú pot ser obligat a constituir una associació, a integrar-s'hi o a mantenir-s'hi, ni a declarar la seva pertinença a una associació legalment constituïda.

9. La condició de membre d'una determinada associació no pot ser, en cap cas, motiu de favor, d'avantatge o de discriminació de cap persona per part dels poders públics.

Article 5. Acord de constitució.
1. Les associacions es constitueixen mitjançant un acord de tres o més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que es comprometen a posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir unes finalitats lícites, comunes, d'interès general o particular, i es doten dels Estatuts que regeixen el funcionament de l'associació.
2. L'acord de constitució, que inclou l'aprovació dels Estatuts, s'ha de formalitzar mitjançant una acta fundacional, en un document públic o privat. Amb l'atorgament de l'acta l'associació adquireix la seva personalitat jurídica i la plena capacitat d'obrar, sense perjudici de la necessitat de la seva inscripció als efectes de l'article 10.
3. El que estableix aquest article també s'aplica per a la constitució de federacions, confederacions i unions d'associacions.

Article 6. Acta fundacional.
1. L'acta fundacional ha de contenir:
a) El nom i els cognoms dels promotors de l'associació si són persones físiques, la denominació o raó social si són persones jurídiques i, en ambdós casos, la nacionalitat i el domicili.
b) La voluntat dels promotors de constituir una associació, els pactes que, si s'escau, hagin establert i la seva denominació.
c) Els Estatuts aprovats que regeixen el funcionament de l'associació, el contingut de la qual s'ha d'ajustar a les prescripcions de l'article següent.
d) Lloc i data d'atorgament de l'acta, i signatura dels promotors, o dels seus representants en el cas de persones jurídiques.
e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de govern.

Article 10. Inscripció al Registre.
1. Les associacions regulades en aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre corresponent, als únics efectes de publicitat.
2. La inscripció registral fa pública la constitució i els Estatuts de les associacions i és garantia, tant per als tercers que s'hi relacionen com per als seus propis membres.
3. Els promotors han de fer les actuacions que calgui, a efectes de la inscripció, i respondre en cas contrari de les conseqüències de la falta d'inscripció.
4. Sense perjudici de la responsabilitat de la mateixa associació, els promotors d'associacions no inscrites han de respondre, personalment i solidàriament, de les obligacions contretes amb tercers. En aquest cas, els associats han de respondre solidàriament de les obligacions contretes per qualsevol d'ells davant de tercers, sempre
que hagin manifestat que actuen en nom de l'associació.

Article 14. Obligacions documentals i comptables.
1. Les associacions han de disposar d'una relació actualitzada dels seus associats, portar una comptabilitat que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat, així com les activitats realitzades, efectuar un inventari dels seus béns i recollir en un llibre les actes de les reunions dels seus òrgans de govern i representació. Han de portar la comptabilitat d'acord amb les normes específiques que els siguin aplicables.
2. Els associats poden accedir a tota la documentació que es detalla a l'apartat anterior a través dels òrgans de representació, en els termes que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

3. Els comptes de l'associació, els ha d'aprovar anualment l'Assemblea General.

Article 30. Règim jurídic de la inscripció.
1. El termini d'inscripció al Registre corresponent és, en tot cas, de tres mesos des de la recepció de la soicitud a l'òrgan competent.
Transcorregut el termini d'inscripció assenyalat en el paràgraf anterior sense que s'hagi notificat resolució expressa, es pot entendre estimada la soicitud d'inscripció. L'Administració ha de procedir a la inscripció, i limitar l'activitat a la verificació del compliment dels requisits que han de reunir l'acta fundacional i els Estatuts.

3. Les associacions que persegueixin objectius d'interès general poden gaudir, en els termes i amb l'abast que estableixin el ministeri o ministeris competents, d'ajuts i subvencions atenent a activitats associatives concretes.

5. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, poden establir, amb les associacions que persegueixin objectius d'interès general, convenis de coaboració en programes d'interès social.

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

2009-03-23T13:54:00.000-07:00

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT
DIRECTRICES PARA EL CONJUNTO DEL SISTEMA

Sobre el funcionamiento del sistema de transporte influyen las políticas de las
diversas administraciones. A su vez, muchas de esas acciones tienen efectos sobre
el territorio y sobre el sistema económico, con un ámbito competencial complejo.
Por ello, los Centros Directivos y Empresas del Ministerio de Fomento deben evaluar
cuidadosamente los efectos de las actuaciones que hayan de emprender, y comprobar
su coherencia con los objetivos territoriales, económicos y sociales de las
diversas administraciones competentes. Estas actuaciones deben insertarse, en la
medida de lo posible, dentro de una estrategia o reflexión conjunta sobre ese ámbito
territorial local, metropolitano o autonómico, a través de procesos de concertación
adecuados.

PEL TREN TRAM DE LLEVANT AQUEST EXERCICI NO ESTÀ FET. A QUÈ ESPEREN?

El sector del transporte debe integrar progresivamente los objetivos ambientales y de
desarrollo sostenible, de acuerdo con los compromisos en el ámbito europeo. Para ello
se reforzarán y formalizarán los mecanismos de coordinación y cooperación con otros
Departamentos, y en particular con el Ministerio de Medio Ambiente, competentes en
materias relevantes en relación con la política de transporte.

HAY QUE BUSCAR CUALES SON ESTOS OBJETIVOS EUROPEOS AMBIENTALES Y DE DESARROLLO SOSTENIBLE. ESTO ESTÁ MUY CONFUSO.

El alcalde ´llorencí´ visita el metro ligero de Madrid

2009-03-22T12:35:00.000-07:00

El alcalde ´llorencí´ visita el metro ligero de Madrid

VOTE ESTA NOTICIA

S. S. V. SANT LLORENÇ. Una delegación del ayuntamiento de Sant Llorenç comandada por su alcalde, Mateu Puigròs, visitó anteayer las instalaciones y el funcionamiento del metro ligero en superficie que va de Madrid a Boadilla. El viaje sirvió a su vez para entregar en mano a Fomento, las alegaciones al proyecto de reapertura de la línea de tren-tram entre Manacor y Artà, parecida técnicamente a la visitada.

PREGUNTES OBERTES AL SENYOR MATEU PUIGRÒS, BATLE DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR:

Quantes parades té el metro lleuger de Madrid?
Què va costar?
Quants de passatgers mou cada dia?
Quanta població en total hi ha a 500 metres voltant de cada parada?
I ara compari amb el tren tram Manacor a Artà

Agraim d'avant mà que contesti en aquest article a través dels comentaris.

PEIT PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN

2009-03-21T13:50:00.000-07:00

PLAN ESTRATÉGICO DE TRANSPORTE DE FOMENTO

PRIORIDADES Y ÁMBITOS DE ACTUACIÓN SECTORIALES: Parte 3/7

La eventual implantación de nuevas líneas en corredores donde las líneas existentes se
cerraron al tráfico, dependerá, como criterio de carácter general, de los resultados de los
correspondientes estudios de viabilidad y del subsiguiente proceso de concertación y
coordinación con la Comunidad o Comunidades Autónomas implicadas.
Se seguirá un proceso de evaluación y concertación análogo en el caso de las líneas que
como consecuencia de las nuevas actuaciones llevadas a cabo puedan perder su funcionalidad
dentro de la red del Estado.

PARA LA LÍNEA DE LLEVANT QUEREMOS VER EL ESTUDIO DE VIABILIDAD Y COMPARARLO CON LA VIABILIDAD DE OTROS POSIBLES TRANSPORTES.

Política ferroviaria de Fomento

2009-03-20T12:38:00.000-07:00

Directrices específicas para el desarrollo de la política ferroviaria

Reducción del tiempo total del viaje en el transporte ferroviario interurbano
Puesta en valor del patrimonio público de las líneas cerradas en desuso

Si fomento financia el tren Artà Manacor tal y como lo plantea la Consejería de Movilidad del Govern de las Illes Balears entrará en contradicción con su propia política ferroviaria. El motivo es el siguiente:

Actualmente ir en bus público de Artà a Palma tarda 80 minutos. Para ir en tren de Artà a Palma se tardarà unos 110 minutos (Artà - Manacor (25 minutos), de estación de Manacor a estación de Manacor (10 minutos andando), esperar el tren en la estación de Manacor (5 minutos), de Manacor a Palma (70 minutos)). En total en tren se tardará 30 minutos más que ir ahora en autobús.

Expropiar 18 metros de ancho sin duda pondrá en peligro mucho patrimonio público de antaño, como túneles y puentes, que no estarán preparados para las velocidades y las medidas de seguridad de los trenes modernos.

Patètic debat sobre el pas del tren tram a Manacor

2009-03-19T15:08:00.000-07:00

L'amic descarrilat ha twitejat en directe el patètic debat del tren tram al pas per Manacor.
El debat l'anunciava avui el diari de Mallorca i ha provocat 40 comentaris.
Demà sortirà un reportatge al Diario de Mallorca i la setmana que ve al Cent per Cent.

La principal preocupació de la gent de Manacor és si el tren anirà per damunt o per davall del seu estimat passeig del ferrocarril, o com l'anomenen ells en to carinyós del passeig del colesterol.

Hi ha temes que no importen en absolut a la població manacorina ni a la resta de població de Llevant com són:

El tren d'Artà a Palma tardarà prop de dues hores (quan n'hauria de tardar una). Això a la gent els hi és igual. Els hi és absolutament igual la lentitud del transport i que a Manacor hagin de fer un transbord que pugui durar 10 minuts.
La mobilitat de la comarca no és important. A ningú li importa que la vorera de mar de Llevant estigui ben comunicada amb els pobles d'interior i amb la capital de les Balears i amb els aeroports.

Tot plegat és absurdament PATÈTIC. De veritat, quina poca ambició social que hi ha en aquesta comarca. Quin conformisme. Quines ganes de sentir-se manipulats.

El debat no hauria de ser Manacor sino com fer-ho per apostar per un transport públic de veritat, que arribi a tothom, que sigui ràpid, segur, que arribi arreu, que arribi a Palma, a vorera de mar i a tots els nuclis de població amb el màxim de freqüències i amb el mínim de durada. Però aquest debat, aquesta aposta no interessa a cap partit polític, ni de dretes, ni d'esquerres, ni tampoc a la població. Si de veritat interessàs apostar per un transport públic de veritat, el primer que haguéssin fet hagués estat mirar les alternatives possibles i comparar-ne l'eficiència en la inversió i l'explotació.

El que farà aquest tren que demanen és provocar més problemes socials. Se seguiran venent més cotxes i construint més autopistes, perquè tammateix el tren no solucionarà els problemes de mobilitat reals.

Anam bé, senyors, anam bé: especulació als terrenys colindants amb les estacions de tren, més cotxes venuts, i més autopistes perquè el tren conformista no solucionarà els problemes reals de mobilitat.

Visca Manacor, Visca. Visca el tren, Visca. Visca la miopia social, Visca. Visca el PP que s'està fregant les mans i rient de reüll de la poca ambició del PSM, Visca.

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

2009-03-19T12:57:00.000-07:00

PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE PEIT

Según este plan, el planteamiento de la línea Artà - Manacor no cumple los siguientes puntos:

El sistema de transporte debe desarrollarse de manera equilibrada, satisfaciendo las
demandas de movilidad de viajeros y mercancías, y evitando tanto los cuellos de botella
como la sobrecapacidad. Las redes de transporte terrestre deben desarrollarse corrigiendo
los sistemas radiales del pasado, estableciendo conexiones con el resto de
redes, limitando la concentración de infraestructuras de gran capacidad en el territorio
y adecuando sus prestaciones a la intensidad de los flujos.

El TRANSPORTE EN LLEVANT NO TIENE NI SIQUIERA UN ESTUDIO SOBRE LAS DEMANDAS DE MOVILIDAD, Y SIN EL LOS POLÍTICOS HAN DECIDIDO PONER UN TREN.

La accesibilidad real al territorio la proporcionan los servicios, y no solo las infraestructuras,
por lo que su mejora debe basarse en el establecimiento de servicios
públicos efectivos de acceso hasta los nodos de las redes de altas prestaciones.

ESTE PUNTO JUSTIFICARÍA PONER UNA RED DE AUTOBUSES DE TODOS LOS NÚCLEOS DE POBLACIÓN DE LLEVANT HASTA MANACOR (EL GRAN NODO).

La España no peninsular, es decir, los archipiélagos balear y canario, así como las Ciudades
Autónomas de Ceuta y Melilla, requieren una atención singularizada para garantizar
unas condiciones adecuadas de movilidad de personas y mercancías, de acuerdo
con las características diferenciadas de cada uno de estos territorios y con los principios
de eficiencia y de sostenibilidad del PEIT. Se requiere la modernización de sus sis-
temas portuarios y aeroportuarios, la definición de rutas de interés público en los
modos de transporte aéreo o marítimo, y la coordinación con los sistemas de transporte
autonómicos o locales, favoreciendo en cada caso aquellas alternativas de movilidad
que puedan satisfacer mejor los principios de eficiencia, cohesión y sostenibilidad del
PEIT. Esta política puede impulsarse en determinadas circunstancias articulando contratos
públicos que garanticen el transporte de los ciudadanos y el abastecimiento de
mercancías para estos territorios.

NO VEIM QUE EN CAP MOMENT PARLI QUE AIXÒ S'HA DE SOLUCIONAR AMB UN TREN QUE ÉS UN GRAN IMPACTE SOBRE EL TERRITORI.

En el caso específico de las actuaciones de integración urbana del ferrocarril será
necesaria la implicación de las tres Administraciones.

LA CONSELLERIA DE MOBILITAT (PSM) NO POT ANAR PER LLIURE EN EL CAS DE MANACOR. NECESSITA EL CONSENS DEL CONSELL (PSOE) I DE L'AJUNTAMENT (PP).

Promoción del desarrollo de una función central por parte del ferrocarril en el sistema
intermodal de transporte de viajeros y mercancías, en los ejes y corredores de transporte
con demanda elevada.

EVIDENTMENT LLEVANT NO ÉS UN CORREDOR DE DEMANDA ELEVADA, JA HO DIU EL PLA DE TRANSPORT FERROVIARI PUBLICAT PER LA CONSELLERIA DE MOBILITAT.

p) Las líneas cerradas en desuso serán objeto de análisis para la puesta en valor de ese
patrimonio público de acuerdo con sus potencialidades.

EL MILLOR PER LLEVANT SERIA FER VIES VERDES.

Establecer una nueva línea de inversión para la “innovación en el transporte”, que permita
impulsar la aplicación de medidas novedosas y de resultados de la investigación,
con carácter piloto, en el sistema de transporte. Esta línea incorporará actuaciones
como la puesta en marcha de una “estrategia estatal de fomento de los modos de
transporte saludables” (bicicleta y marcha a pie) o la impulsión de medidas de gestión
de la demanda en diferentes ámbitos.

LLEVANT HAURIA D'APOSTAR PER SER UN PILOT DE R+D. ÉS EL MILLOR QUE LI PODRIA PASSAR

La revista de Greenpeace es fa ressò del problema que causa el tren tram Manacor Artà

2009-03-18T15:02:00.000-07:00

És curiós que un problema com aquest hagi estat publicat a la revista de Greenpeace, pel seu impacte sobre el territori i les finques rústiques.

Informe de Impacto Ambiental. A tener en cuenta.

2009-03-16T12:13:00.000-07:00

Las personas que se puedan desplazar a SFM a consultar en informe de Impacto Ambiental del proyecto del tren deben tener en cuenta de mirar lo que dice la Directiva 2001/42/CE.

a) un esbozo del contenido, objetivos principales del plan o programa y relaciones con otros planes y programas pertinentes;

b) los aspectos relevantes de la situación actual del medio ambiente y su probable evolución en caso de no aplicación del plan o programa;

c) las características medioambientales de las zonas que puedan verse afectadas de manera significativa;

d) cualquier problema medioambiental existente que sea importante para el plan o programa, incluyendo en particular los problemas relacionados con cualquier zona de especial importancia medioambiental, como las zonas designadas de conformidad con las Directivas 79/409/CEE y 92/43/CEE;

e) los objetivos de protección medioambiental fijados en los ámbitos internacional, comunitario o del Estado miembro que guarden relación con el plan o programa y la manera en que tales objetivos y cualquier aspecto medioambiental se han tenido en cuenta durante su elaboración;

f) los probables efectos (Estos efectos deben comprender los efectos secundarios, acumulativos, sinérgicos, a corto, medio y largo plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos) significativos en el medio ambiente, incluidos aspectos como la biodiversidad, la población, la salud humana, la fauna, la flora, la tierra, el agua, el aire, los factores climáticos, los bienes materiales, el patrimonio cultural incluyendo el patrimonio arquitectónico y arqueológico, el paisaje y la interrelación entre estos factores;

g) las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de lo posible, compensar cualquier efecto negativo importante en el medio ambiente de la aplicación del plan o programa;

h) un resumen de los motivos de la selección de las alternativas contempladas y una descripción de la manera en que se realizó la evaluación, incluidas las dificultades (como deficiencias técnicas o falta de conocimientos y experiencia) que pudieran haberse encontrado a la hora de recabar la información requerida;

i) una descripción de las medidas previstas para la supervisión, de conformidad con el artículo 10;

j) un resumen de carácter no técnico de la información facilitada en virtud de los epígrafes precedentes.
El punt h) és molt important per veure si realment la Conselleria de Mobilitat ha comprovat alternatives, no només de traçat, sino sobretot d'altres tipus de transport públic col.lectiu. El punto f) és igualment important. Allà on hi ha un node de tren de transport públic la població creix. S'ha de mirar quan està previst que creixi la població als nuclis per on passa el tren i com creixaria si no passàs. Per la gent que li interessa construir i fer promocions si que és interessant que passi el tren per aquests pobles. Si se sap la previsió de població que creixerà es pot saber la demanda de vivendes i quan interessa invertir en aquella població en concret.
3. Para los planes y programas cofinanciados por la Comunidad Europea, la evaluación medioambiental que prevé la presente Directiva se efectuará de acuerdo con las disposiciones específicas de la legislación comunitaria establecidas para los mismos.
(...)
- los efectos en zonas o parajes con estatuto de protección reconocido en los ámbitos nacional, comunitario o internacional.

EN LLEVANT QUEREMOS VÍAS VERDES Y UN BUEN SISTEMA DE TRANSPORTE PÚBLICO PARA TODOS LOS NUCLEOS DE POBLACIÓN

2009-03-13T13:35:00.000-07:00

En España existen más de 1.700 kilómetros de infraestructuras ferroviarias en desuso que han sido reconvertidas en itinerarios cicloturistas y senderistas en el marco del Programa Vías Verdes, coordinado por la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

Con los 200 millones de euros que cuesta el tren en Llevant queremos Vías Verdes, y una buena red de autobuses que conecte con buenas frecuencias a todos los núcleos de población entre ellos y con el tren de Manacor para ir a otras comarcas y a Palma.

SOLICITUD DE MODIFICACIÓN DEL PERIODO DE ALEGACIONES DEL ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO BÁSICO DE LA REOPERTURA DE LA LÍNEA FÉRREA: ESTACIÓ

2009-03-13T11:51:00.000-07:00

A aquellas personas que consideren que se sienten afectadas porque no pueden desplazarse al SFM en horario laboral para consultar el proyecto de impacto ambiental les sugerimos que se quejen a las administraciones públicas que encontrarán al final de este escrito.

SOLICITUD DE MODIFICACIÓN DEL PERIODO DE ALEGACIONES DEL ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO BÁSICO DE LA REOPERTURA DE LA LÍNEA FÉRREA: ESTACIÓN DE ENLACE ARTÀ. FASE II. MANACOR ARTÀ.

DATOS DEL SOLICITANTE

Nombre y apellidos:
Dirección:
Correo Postal:

EXPONGO

Día 24 de febrero de 2009 se publicó en el BOIB (Boletín Oficial de las Illes Balears) Información pública del estudio de impacto ambiental del proyecto básico de la reabertura de la línea férrea: estación del enlace Artà. Fase II: Manacor Artà. Según el BOIB esta información sólo puede ser consultada en las oficinas de los Servicios Ferroviarios de Mallorca de las 10:00 horas a las 14:00 horas (C/ Aragó s/n, Son Rullán, 07009 Palma). Este horario coincide con el horario laboral de ciudadanos interesados y personas afectadas. Por este motivo, la gente interesada tiene que pedir permiso en su trabajo para poder ejercer sus derechos como ciudadanos y ciudadanas de las Illes Balears y de la Comunidad Europea.

Las alegaciones sólo se pueden presentar los próximos 30 días hábiles a la presentación de este anuncio. Las personas que no hemos podido ir a consultar esta información porque no nos va bien por el horario o bien porque sólo se puede consultar en un lugar que está a más de 50 km del territorio afectado y es difícil desplazarse a ese lugar, perderemos nuestro derecho de poder alegar porque no hemos podido consultar la información a exposición pública.

El proyecto de la reopertura de la línea de tren Manacor Artà pudo ser consultado en los ayuntamientos de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera y Artà. El informe de impacto ambiental anunciado en el BOIB de 24 de febrero sólo se puede consultar en Palma.

La Directiva 2003/4/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 28 de enero de 2003, relativa al acceso del público a la información medioambiental tiene como objetivo garantizar que, de oficio, la información medioambiental sea difundida y se ponga a disposición del público paulatinamente con el objeto de lograr una difusión y puesta a disposición del público lo más amplia y sistemática posible de la misma. Por este fin, se tendrá que fomentar, en particular, el uso de la tecnología de telecomunicación y/o electrònica, siempre que se pueda disponer.

El Govern de les Illes Balear publica a través de la pàgina web http://www.caib.es parte de la informació pública, por tant, entendemos que dispone de la tecnología electrónica para publicar también los informes de impacto ambiental.

SOLICITO

Por estos motivos expuestos solicito:

1. Que se publique la información pública en Internet y/o se pueda consultar desde los ayuntamientos de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera y Artà, también en horario no laboral, también los sábados que son considerados días hábiles (a computar por las alegaciones).

2. Que una vez esta información sea más accesible para la población afectada por el impacto medioambiental se vuelva a contar el plazo de presentación de alegaciones y se vuelva a publicar en el BOIB indicandólo de esta forma para que vuelva a empezar así el plazo para la presentación de alegaciones de dicho informe sobre impacto ambiental.

FECHA

Cuanto antes mejor, el plazo de alegaciones finaliza el día 31 de marzo.

ORGANISMOS A LOS QUE SE DIRIGE EL ESCRITO:
Consejería de Presidencia del Govern de les Illes Balears
Consejería de Movilidad del Govern de las Illes Balears
Defensor del pueblo
Ayuntamiento de Sant Llorenç
Ayuntamiento de Son Servera
Ayuntamiento de Artà
Ayuntamiento de Manacor
Ministerio de Fomento
Comisión Europea

CAIB http://www.caib.es a través de quejas a presidencia y a Mobilidad (tràmits - informació i queixes) http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=152&cont=3534&campa=yes〈=ca

Al defensor del pueblo:
http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=atencionciudadano1.asp

Ajuntament de Sant Llorenç:
http://www.santllorenc.es/forms/catala/serveis/5731B162927D4FD59D77E2306314EDB3.htm

Ajuntament de Manacor:
http://www.manacor.org/contacte/atencio.html

Ajuntament d'Artà:
http://www.arta-web.com/cgi-bin/info.cgi?action=escriu

Ajuntament de Son Servera:
http://www.sonservera.es/public/e-Participa/sol/sol2/solCat.aspx?TypeId=38626&AppScope=CIUDADANO

El bus guanya al transport per rails

2009-03-07T13:45:00.000-08:00

La Conselleria de Mobilitat té dades que el transport per autobús guanya als dels rails, en les zones metropolitanes, perquè és més flexibles, pot tenir més aturades, i es para més a prop d'on viu la gent. Sabent això, per què a Llevant han de posar un tren tram només amb 5 parades? És absurd, sabent tota la gent que deixen sense un transport públic digne.

La consellera de medi ambient defensa que el tren passi per sòl rústic enlloc de per sòl urbà

2009-03-06T12:09:00.000-08:00

Catalina Julve és la portaveu d'ALM-UM de Manacor, però també és la consellera de medi ambient del Consell de Mallorca. Respecte a consellera de medi ambient no sabem que pensa sobre el que defensa com a portaveu l'ALM-UM quan defensa que el tren no passi per l'antic traçat que ara és urbà, sino que surti del poble i passi pel sòl rústic, menjant més territori al que ja s'ha menjat la ronda de circumvalació.
Notícia sobre les opinions de Julve al diari de balears i a l'última hora.

Nosaltres pensam que és indignament incoherent que una consellera de medi ambient defensi que el tren-tram surti del seu traçat per menjar terreny al sòl rústic. I què pensarà Julve del pla de carreteres del Consell que planteja crear una autovía de Manacor a Sant LLorenç, menjant encara més terreny al sòl rústic? Encara no hem sentit declaracions seves al respecte.

L'altre conseller de medi ambient, el del Govern de les Illes Balears, en aquest cas Miquel Àngel Grimalt, també és manacorí. Encara no s'ha pronunciat respecte al projecte del tren-tram de Manacor a Artà. Tampoc no sabem si ha treballat en "l'estudi d'impacte ambiental del projecte bàsic de la reobertura de la línia fèrria: Estació de l'enllaç-Artà. Fase II: Manacor-Artà (BOIB Núm 029 - 24 /febrer/ 2009)". Que no en tenim ni idea de que es tracta perquè la conselleria de mobilitat precisament és la que fa desplaçar als ciutadans perquè puguin consultar els projectes que fan (en canvi el Consell que fa carreteres, té la dignitat de posar-ho a Internet perquè no haguem d'agafar el cotxe per veure quines destroces faran amb les autovies. I li donam gràcies públicament, no pel pla, sino per poder posar el "link" al pla i no al BOIB que xerra del pla).

I què hi diu el conseller de medi ambient sobre que el tren arrebassi 12 metres més d'ample a les zones on passa el traçat que coincideis que és ANEI o ARIP?

Ah! I xerrant de polítics, què en diu na Mercè Amer, també manacorina, consellera d'agricultura, sobre que el tren rompi i inutilitzi explotacions agràries, perquè tot i que vagi per l'antic traçat que és legítim perquè és propietat de Serveis Ferroviaris de Mallorca, han d'expropiar 12 metres més de sòl rústic i agrari.

SILENCI. Silenci quan es tracta de donar la cara pels valors que hem defensat tota la vida, però ara per un caprici romàtic, inútil, obsolet i que no soluciona els problemes de mobilitat i amb molts de doblers en joc, callen.

Nos atacan en un foro

2009-03-03T23:46:00.000-08:00

En este foro nos han confundido con los del PP y dicen de nosotros que queremos autopistas y un campo de Golf.
Que equivocados están. Nosotros defendemos un transporte público de calidad para todos, que llegue a todos los núcleos de población de Llevant (más de 20) y no sólo a 5 puntos (dónde sólo viven el 25% de la gente da la comarca porque el resto vive en la costa).
Defendemos un transporte público que no necesite de más infrastructuras. El tren tram divide el campo en dos. No queremos autopistas ni trenes en nuestro entorno rural. Queremos una buena red de autobuses pequeños y con mucha frecuencia que llegue a todos los puntos y nos permita prescindir del coche.
Todas las estaciones del trem tran están pensadas con grandes parkings porque la gente tendrá que continuar manteniendo su coche porque el tren tram no llega a la mayor parte de sitios donde la gente tiene que ir, como el más importante: ir a trabajar a los hoteles de la costa, o que los adolescentes que viven en la costa puedan ir a los institutos del interior.

Els socialistes de Manacor també defensen un tren tram concebut amb criteris del segle xix i no un transport públic per les necessitats del segle xxi

2009-03-03T10:17:00.000-08:00

Comentari deixat al bloc dels socialistes de Manacor. No sabem si ho publicaran o no, perquè ens han tractat d'spam quan l'únic que fèiem era aportar la nostra opinió que és la següent:

El trem tram és un error per la comarca de Llevant.

És una reivindicació confosa basada en el romanticisme i no amb l'anhel de voler un transport públic de veritat que solucioni els problemes de mobilitat reals de la nostra comarca.

El valent hagués estat apostar per un transport públic per tothom i el tren no ho és. El tren només para a 5 nuclis de població, i no als més de 20 nuclis que té Llevant.

Aques tren és tudar 200 milions d'euros per unir només 4 punts on no hi viu ni el 25% de la població de Llevant.

La resta, el 75%, es queda sense un transport públic eficient perquè el Govern no ha estat capaç d'apostar per una xarxa de transport pública completa i s'ha quedat amb un tren projectat amb criteris del s. xix i no del s. xxi.

Allà voltros, i allà la vostra consciència per defensar d'aquesta manera tan irresponsable un tren que neix obsolet.

Distenció tren per la ciutat de Manacor. Dimarts 3 a les 20 h. A la Sala d'exposicions de Ca n'Aballenet, estació del tren

2009-03-02T11:52:00.000-08:00

Córrer la notícia, però no l'hem trobat enunciada, que demà dia 3 a les 20.00 h. a la sala d'exposicions de l'estació de Manacor, a Ca N'Aballenet, algú explicarà el projecte del tren pels comerciants del barri de Santa Catalina de Manacor. Vos aconsellam que confirmeu la cita abans de desplaçar-vos-hi.

Aquesta imatge l'ha publicada De Franc. Per primera vegada podem veure el passeig del ferrocarril sense palmeres i amb els pals d'acer necessaris per aguantar el fil elèctric que farà marxar el tren.

L'impacte en un entorn urbà no és tan gran, ni visualment ni acústicament, com l'impacte que tendrà en l'entorn rural, on el tren tram farà un xap al territori. De totes maneres a Manacor el debat està servit entre qui volen tren pel poble, qui volen tren per fora poble, i qui volen tren soterrat. El que ningú es planteja és, els manacorins per a que utilitzaran aquest tren, on aniran? tenen cap interés les 25.000 persones que viuen a Manacor (més del 50% de la població de Llevant viu a Manacor, i el 75% de la població de Sant Llorenç, Son Servera i Artà viu a la costa) en arribar a Sant Llorenç, Son Servera, Artà o Son Carrió? Recordem als manacorins que amb aquest tren que molesta tant a alguns no podran arribar ni a n'Es Port, ni a S'Illot, ni a Cala Millor, ni a Sa Coma, ni a Sa Costa des Pins, ni a Cala Ratjada, ni a la Colònia de Sant Pere,.. I el Govern haurà gastat 200 milions en unes infrastructures insuficients quan ho hagués pogut invertir en serveis suficients per unir tots els nuclis de població de la comarca de Llevant.

Manipulación de la sociedad del Llevant de Mallorca

2009-02-27T09:23:00.000-08:00

Durante 10 años un grupo de iluminados nos ha hecho creer que el tren es la única solución y la mejor al deficiente transporte público de esta comarca del Llevant de Mallorca. Y persiste esta creencia popular irracional sostenida en un mito como si de fe religiosa se tratase. Así se puede analizar en algunos comentarios a esta noticia.

Es incomprensible que la población manipulada, ciega y miope no se cuestione la ineficacia del trem tram. Es irresponsable apostar por un transporte público que sólo para en 5 sitios que cuesta 200 millones de euros en vez de hacerlo por otro que por el mismo dinero sería mucho más eficaz hacíendolo parar en todos los sitios necesarios.

Nos da pánico esta fe irracional popular religiosa en un transporte demoníaco que va a rajar la tierra e inundar de ruidos la noble tierra que nos ha visto crecer.

Y el pueblo anima al conseller a seguir. El pueblo anima al govern a equivocarse a cometer el mayor error de esta legislatura. Porque ellos gobiernan por aquellos que los han votado pero no para el bien de la comunidad.

Da miedo vivir en esta comunidad. El mismo miedo y escalofríos que quedarse encerrado solo en una iglesia vacía por la noche, sin luz, fría, en invierno, con tormenta y viento.

El fiasco del tren en la comarca de Llevant de Mallorca

2009-02-25T13:06:00.000-08:00

Resumen sobre lo que la Consejería de Mobilidad está haciendo con la reapertura del tren Manacor - Artà:

En Mallorca se prentenden reabrir 33 km de vías de tren en la comarca de Llevant con estaciones en Manacor - Artà - Sant Llorenç - Son Servera y Son Carrió sabiendo que el 75% de la población de la comarca de Llevant no vive en estos núcleos de población sino que vive en: Cala Ratjada, Cala Millor i Es Port de Manacor, situados entre 30 y 10 km de Manacor.
Este tren costará más de 200 millones de euros. El Gobierno de las Baleares aún no tiene este dinero que tiene que pedirlo una y otra vez a Madrid y no llega.
Se expropiarán más de 400.000 metros cuadrados de suelo rústico, dejando inutilizadas explotaciones agrarias, casas particulares y destruyendo elementos patrimoniales. El único argumento a favor de la línea de tren de Llevant, según el plan de transportes del ferrocarril, era utilizar el antiguo trazado por no tener que expropiar terrenos, pero esto es mentida porque tienen que expropiar 3 veces más de lo que tienen (ahora el trazado dispone de 4 metros de ancho y necesitan 16 metros en total contando vías y servidumbres).
En Manacor se construirá una nueva estación de tren a 3 km de la actual estación de tren. Las vías Palma - Manacor y Manacor - Artà no estarán conectadas y los usuarios tendrán que ir a pie o en autobuses lanzaderas. Si hay que poner autobuses lanzaderas sería mejor ponerlos desde los diferentes y todos los núcleos de población hasta el tren actual de Manacor. Así como se plantea ahora una persona de Cala Ratjada o Cala Millor que quiera ir a Palma tendrá que coger un autobús lanzadera, ir a Artà o a Son Servera, esperar el tren, ir a la estación nueva de Manacor, esperar un autobús lanzadera e ir a la estación vieja de Manacor. Se habrá perdido dos tiempos de espera. El Govern se justifica diciendo que sólo el 25% de los usuarios del tren irán a Palma.
Se baraja la posibilidad que en Manacor pongan un bus lanzadera para ir a Palma. El bus lanzadera para ir a la vieja estación de tren sería para aquellos pasajeros que tengan que parar en otra estación que no sea Palma, por ejemplo, Petra, Sineu, Inca.
El trayecto Artà - Palma en autobús es de 70 minutos, en tren será de 120 minutos.
El tren no mejorará las frecuencias que ahora hay de autobuses.
En la comarca de Llevant el problema del transporte público es la concesión de autobuses Aumasa. Como el Govern no puede solucionar el problema de la mala gestión de los autobuses se excusa poniendo un tren que cuesta mucho más, destruye territorio y no mejorará las frecuencias.
Mientras en Europa y España se transforman las antiguas vías de tren, similares a las de Llevant por sus características, en vías verdes, en Mallorca se empeñan en volverlas a poner en marcha a costa del impacto ambiental que representa y del coste deficitario que comporta, aún sabiendo que dada la tipología de la población (poco densa y muy dispersa) sería mejor otro tipo de solución para mejorar el transporte público.
Con los 200 millones de euros se podrían poner autobuses lanzaderas de todos los núcleos de Llevant entre ellos y hasta Manacor aumentando de forma exponencial las frecuencias y así dar mucho mejor servicio a todos los ciudadanos de Llevant y no sólo a aquellos que viven en los 5 núcleso de población por donde va a pasar el tren (Llevant tiene 20 núcleos de población).
Y para concluir: todas estas decisiones se toman sin tener un diagnóstico de las necesidades reales de mobilidad de la población de la comarca de Llevant, ni sin haber analizado estudios como aquellos que explican que las personas sustituyen sólo el transporte propio por el público en distancias de más de 50 km o cuando les sale más barato. La comarca de Llevant se caracteriza porque la gente que vive en los pueblos de interior va a trabajar a la costa donde están los hoteles (el tren no llega a la costa) y los estudiantes que viven en la costa van a los insitutos a los pueblos de interior (el tren no llega de la costa a los pueblos de interior).

El tren destructor para ricos de helipuertos en sus propiedades

2009-02-17T12:59:00.000-08:00

Ya se han catalogado los elementos patrimoniales que el tren destruiría en su camino a Alcúdia. También ha vuelto a salir la polémica de por qué el tren de Artà no llega a Cala Millor donde habría más del 50% de usuarios del tren. Mientras, se explica que Mallorca es uno de los mejores lugares del mundo para comprarse una casa con helipuerto, y uno de los motivos es la buena connexión en avión y, como no, en tren, para que los ricos lleguen a su casa en tren y quiten el helipuerto de enfrente de su puerta. ["A ello añaden como atractivo para los inversores las carreteras recientemente desarrolladas, el incremento de las conexiones aéreas gracias a las compañías de bajo coste y la posible ampliación de la línea de ferrocarril hasta Artá, cuya puesta en marcha auguran para este mismo año."] Son unos crack. Como los locales no van en transporte público conseguirán que lleguen en tren a sus multimillonarias casas sus propietarios. Guau.

Vies de tren ocupant territori

2009-02-15T10:47:00.000-08:00

En aquest vídeo es pot veure clarament com el tren xapa el territori i aques es torna infranquejable. Cap persona pot passar d'una banda a l'altra. Només un tren cada cert temps pot utilitzar aquest territori malmès.

Crónica de un desastre ecológico anunciado

2009-02-14T10:51:00.000-08:00

Aquellas personas que defensan el tren de Llevant proclaman la destrucción de la naturaleza y este es el impacto que van a causar. Véase una foto original del paisaje, y compárenla con la destrucción que va a provocar el trentram de Llevant. ¿De verdad que es esto lo que queréis? ¿Por qué no poner autobuses que circulen por las carretereras que ya existen?

Contradicciones insostenibles por mala gestión estratégica

2009-02-13T05:48:00.000-08:00

Mientras el Govern llora a Madrid dinero para construir más vías de tren que destruirán aún más Mallorca, el alcalde de Alcúdia se resiste al trazado propuesto por el Govern, porque prefiere que pase cerca de la Albufera, un paraje natural; y el super consejero de la mobilidad se reune con una plataforma que no quiere que el tren pase por sus fincas.

A esto se le llama culebrón. En Mallorca somos así: idiotas al cuadrado. Tanta discusión por los medios de tranporte tren, que destrozan territorio, sin pararnos a pensar que existen otros medios de transporte colectivos que podrían utilitzar las infrastructuras existentes. Pero no, nuestros gobiernos necesitan construir destruyendo e invertir en infrastructuras en vez de invertir en servicios para los ciudadanos.

Pero ¿por qué? ¿Por qué tenemos que vivir esta agonía? ¿Por qué hay unas personas empeñadas en poner un tren que pasa por unos pocos núcleos de población, y dejar de lado el resto de núcleos de población negándoles el derecho a disponer de un servicio de transporte público?

¿Por qué tenemos unos representantes que gestionan tan mal nuestro dinero, que pagamos con impuestos, y nuestros intereses, por no permitirnos disponer de un servicio público eficiente que nos lleve a todos los puntos habitables de esta isla con un tiempo razonable?

Vergüenza ajena. Disgusto. Impotencia. Malhumor. Decepción. Pesimismo. Decadencia. Inmobilismo. Desconocimiento. Engaño. Es lo que sentimos.

Gobernantes suponemos que no nos leéis y que no os importan nada nuestro sentimientos. Tenéis suerte porque somos personas honestas que no queremos hacer mal a nadie ni guardamos rencor. Pero tenemos memoria y recordamos. Y eso si, os recordaremos siempre, por mucho que nos pese y nos duela y disguste y canse, el error que estáis cometiendo. Serán vuestras propias consciencias las que se responsabilizarán de manter el tormento sobre vuestras personas al recordar el mal y la mala gestión que estáis provocando durante vuestro reinado. Nunca más volveremos a confiar en vuestro criterio, ni para este proyecto ni para otro. Sólo el hecho que rectifiquéis podría hacer que volvíesemos a confiar en vosotros. Pero sabemos que no lo vais a hacer porque vuestro orgullo os pesa. Os conocemos y reconocemos.

Os vemos por la calle y nos provocáis una mezcla de pena y dolor. No os odiamos porque somos buenas personas y os hemos querido (no podemos odiar a las personas que alguna vez hemos querido). Pero sepáis que nos hacéis daño y sufrimos por vuestra culpa.

Nos sentimos mal, muy mal. El motivo es que nos gobiernan unas personas con falta de visión estratégica para arreglar las deficiencias de transporte público en esta isla. Vemos que vuestras intenciones no van a arreglar el problema sino a empeorarlo. O es que ¿no os habéis parado a pensar esto? Es que con vuestras actuaciones estáis dando la razón al plan de carreteras, aunque estéis en contra. Si vosotros no estáis solucionando los problemas de transporte público estáis dando la razón a los que dicen que se necesitan más carreteras. ¿Es qué no lo véis?

Ni trens ni autopistes

2009-02-12T11:13:00.000-08:00

A Mallorcadiario diuen que els del PSM han perdut el nord per voler fer trens que no responen a la demanda i fora de context donat el territori dispers i poc dens que tenim (estam d'acord) i que els del PSOE són perfectes per dotar Mallorca de superautopistes (no estam d'acord).

No ens cansarem de repetir-ho i recordar-ho: cal agafar el toro per les banyes. Analitzar bé el problema (la manca de transport públic) i trobar la millor solució (sabent on necessita anar la gent i a quines hores). El PSM no soluciona el problema i el PSOE tampoc. Alguna altra alternativa política o ens hem de quedar entre l'espasa i la pared?

Els trens no seran mai més el que eren

2009-02-12T10:42:00.000-08:00

Oblidau-vos de trens romàntics. Avui en dia els trens no tenen herba davall els rails, ocupen molt més territori, estan vallats i tenen uns pals d'acer per aguantar els fils d'electricitat molt impactants visualment.

Si voleu podem tornar al segle passat, però amb totes les condicions, només trens i sense cotxes. Avui en dia necessitam un transport eficient i que estigui integrat en el territori no que el destrueixi més. El tren que projecten ocupa 4 vegades més que aquest que surt al vídeo, i no anirà 4 vegades més ràpid.

Territori dispers

2009-02-10T11:29:00.000-08:00

http://www.conselldemallorca.net/index.php?id_section=1840

La pèrdua de pes percentual dels viatges a peu és la conseqüència directa de les
transformacions territorials “creadores de llunyania”, que estan situant les diverses
activitats (residència, feina, oci...) en llocs creixentment distants entre si, als quals resulta
impossible l’accés a peu, i molt difícil l’accés en transport públic. Mallorca està adoptant,
cada vegada més, una estructura territorial i un funcionament econòmic i de transport
típicament metropolità. A més, la reducció de viatges a peu no ha anat, ni tan sols
parcialment, cap al transport col·lectiu, sinó que s’ha dirigit de manera quasi exclusiva cap
a l’automòbil.

[Hi ha molts d'indicis que els nostres governants volen que el territori segueixi sen dispers i desestructurat, sino no prendrien moltes de les deicisions que prenen]

Transports Mallorca

2009-02-09T11:18:00.000-08:00

http://www.conselldemallorca.net/media/10625/memoria.pdf

El pes dels desplaçaments en vehicle privat (cotxe + moto) s’ha de catalogar com
excessivament alt, en detriment d’una participació “simbòlica” del 7,6% del conjunt de
modes de transport col·lectiu. En aquest sentit, resulta molt interessant veure l’evolució
del repartiment modal entre els anys 1985 (enquesta de mobilitat realitzada pel Ministeri
d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient) i 2000 (enquesta de SFM-INECO).

[Si volen augmentar el transport públic i es gasten tots els doblers en fer vies de tren i posar pals elèctrics perquè funcioni, no aumentaran gaire el transport públic. Els autobusos serien més eficients]

Més xaps a foravila

2009-02-08T15:59:00.000-08:00

Amb el pla de carreteres, Manacor quedarà circumvalat per una anella, excepte des de la carretera vella de Sant Llorenç fin a la d'es Port. La memòria diu que a Artà han de fer també una variant, però no hem vist els planols. La variant de Son Servera va de després de Son Comparet fins a la carretera de Cala Millor. La variant d'Es Port, va pel final del port romà prop de les coves, des de la carretera de Manacor fins a la de Calas.

El segon cinturó de Palma dóna calfreds. Si de veritat volen apostar pel transport públic, perquè tant d'asfalt? El més lògic seria posar trens on ja hi ha asfalt. I aixi tenir menys carrils pels cotxes, donar prioritat als trens, o busos, per l'asfalt que ja hi ha, sense posar-ne més, i afavorir així el transport públic. Què creis que és una barbaritat? Més barbaritat és consumir més sòl rural! Però està clar que no compartim punts de vista.

Autovia Manacor - Sant Llorenç

2009-02-07T11:37:00.000-08:00

No entenem que facin un tren, per llevar viatges en cotxe particular i després decideixin fer una autovia (4 carrils) de Manacor a Sant LLorenç. Què està passant?

Ah! Per què el Consell de Mallorca és capaç de posar tota la informació de carreteres a Internet, i la Conselleria de Mobilitat no ha estat capaç de posar la informació del tren a Internet?

LLevant maltractat per partida doble: infrastructures per dublicar la carretera, i infrastructures per posar les vies de tren, amb els pals d'electricitat impactants visualment que això comporta: TRES VISQUES PER LA DESTRUCCIÓ DEL PAISSATGE RURAL. HIP, HIP, URRA!

Sistema tarifari integrat

2009-02-07T11:23:00.000-08:00

Pensam que el tren que arriba fins a Manacor ha de millorar, ha de tenir més freqüències i ha de ser més ràpid. Per la resta de pobles de Llevant voldrísm un sistema tarifari integrat bus+Tren com els que han presentat els governants de mobilitat aquesta setmans a Santa Margalida, LLubí i Pina.

D'aquesta manera, els doblers treurien més profit. En lloc de malbaratar diner public en un tren desmesurat (manacor - artà, perquè ja sabem que no arribarà a cala ratjada, perquè això significa destrucció de més territori), que s'inverteixi en millorar les freqüències del tren manacor palma i posar més busos a Llevant.

Per favor, governants, posau seny, i no fasseu aquesta barbaritat tan gran que voleu fer a la comarca de Llevant. És nota que cap dels que manau hi viviu, perquè si hi visquessiu tendríeu un poc més de sensibilitat amb aquesta terra i amb les persones que hi vivim.

Transporte contra Natura: la inviabilidad ecológica del transporte horizontal

2009-02-03T10:58:00.000-08:00

Transporte contra Natura: la inviabilidad ecológica del transporte horizontal

Antonio Estevan

Algunos apuntes del artículo:

(...)Lo que llamamos transporte, esto es, el movimiento horizontal masivo de personas y mercancías, es en su esencia una anomalía en el orden natural, que la Naturaleza no resiste. Aceptar esta realidad es imprescindible para entender las conflictivas relaciones que aparecen en todas partes entre medio ambiente y transporte. En realidad, a partir de un cierto punto, lo que se presenta es una elección: o medio ambiente, o transporte. La conciliación no es posible. No existe el transporte mecanizado masivo respetuoso con el entorno, ni la movilidad sostenible, si se está aludiendo a la movilidad motorizada masiva[1]. Esas nociones son simples construcciones publicitarias, imprescindibles para tranquilizar a la población frente al crecimiento indefinido del transporte, y a sus visibles consecuencias. (...)

(...) Porque el transporte mecanizado masivo, allá donde llega a registrar altas intensidades, primero acaba con la Naturaleza, y acto seguido comienza a socavar las bases de la organización humana, haciendo el territorio inhabitable y deteriorando incluso las relaciones entre las personas, hasta que se acaba alterando esa compleja combinación de valores y relaciones materiales e inmateriales que llamamos cultura. Esta sería la fase terminal de la enfermedad del transporte, que sin embargo no suele acabar en colapsos repentinos, sino que se prolonga durante largo tiempo, tanto, que puede parecer indefinido. Una buena parte de Europa está ya en esa situación, que se va extendiendo progresivamente a más y más ciudades y territorios. (...)

(...) Se suele decir que para curar cualquier enfermedad la primera y principal condición es reconocer su existencia y su gravedad. Lamentablemente, en Europa aún se está muy lejos de reconocer el verdadero alcance del problema del transporte, pese a toda la retórica de crisis que suele desplegar la Comisión. De hecho, la Comunidad Europea proporciona buenos ejemplos, desde hace ya bastante tiempo, del drama de las políticas de transportes extraviadas e inviables, que prometen soluciones imposibles y que no llevan sino a agravar la situación. (...)

(...)

Sin embargo, las soluciones que se propusieron no fueron ni profundas ni tranquilas. Lo que apareció a finales de 1992 fue el llamado Plan Delors, un programa megalómano de construcción de redes transeuropeas que pretendía impulsar la reactivación económica con grandes inversiones públicas de corte keynesiano, adelantándose a los efectos sobre el transporte de la Unión Monetaria y de las ampliaciones al Este, que ya se vislumbraban en el horizonte a medio plazo, tras la caída del muro de Berlín.

Afortunadamente la mayor parte de estas obras no se realizaron, entre otras cosas porque se contaba para ejecutarlas con la participación del gran capital privado, pero éste salió tan escaldado de la aventura del Túnel del Canal, que pasarán décadas antes de que quiera oír hablar de inversiones en megaproyectos de transporte. Tampoco las listas más restringidas de proyectos prioritarios que se elaboraron posteriormente (Lista de Essen, etc.) han sido ejecutadas más que de modo muy parcial.(...)

3 El desarrollo sostenible del transporte: el remedio es peor que la enfermedad

(...) El tráfico ha destruido hace tiempo la habitabilidad de muchas ciudades, y ahora está haciendo lo mismo con regiones enteras. En el núcleo económico y demográfico de Europa, la sensación de congestión es permanente en todo el territorio, y se extiende ya no sólo a la red viaria, sino a todos los medios de transporte. Las políticas públicas supuestamente diseñadas para enfrentarse a este estado de cosas han ido fracasando una tras otra. A día de hoy, la población de las zonas más seriamente afectadas por la enfermedad del transporte ha perdido toda esperanza de solución. Nadie cree que las cosas vayan a mejorar, y cualquiera se daría por muy satisfecho con que no empeoraran.(...)

(...)

Por el contrario, el reconocimiento público, por parte de las autoridades competentes, de que el problema del transporte no tiene solución, es la condición sine qua non para afrontar una gestión realista del problema, esto es, para que las administraciones puedan ayudar a la gente a vivir con la enfermedad del transporte del modo más llevadero posible, y, sobre todo, sin empeorar.(...)

(...)

La idea de que las nuevas infraestructuras generan más tráfico del que son capaces de absorber es quizá la más importante de las muchas que Buchanan aportó a la planificación del transporte[6], hace ya cuarenta años. Ahora se sabe, además, que cuando se provoca la congestión del tráfico en un determinado sistema territorial, ya nunca desaparece. Así lo ha demostrado la experiencia de infinidad de ciudades o regiones que han ensayado inútilmente todos los sistemas imaginables para solucionar la congestión del tráfico provocada por las políticas de apoyo al automóvil.(...)

(...)

La conclusión que hay que extraer de la ya larga experiencia de la lucha contra la saturación del transporte, es que la congestión no es nada buena, pero las medidas que intentan paliarla mediante la construcción de infraestructuras son todavía peores. Y las medidas de apoyo a los modos alternativos, ya se ha visto que tampoco reducen la congestión ni solucionan la saturación del transporte.(...)

No es sorprendente que, en esta situación, los estamentos tradicionales del transporte europeo estén clamando a favor de la ampliación de las infraestructuras, y que las autoridades comunitarias y estatales estén tratando de introducir las tasas necesarias para financiarlas. A estas alturas unos y otras ya saben perfectamente que esa solución no funciona, pero no conocen otra, y al menos esa les permite mantener en amplios estratos de la población la ilusión de que hay política de transportes y de que los problemas del tráfico tienen solución. Accidentalmente, esa solución ofrece expectativas de grandes negocios en ciertos círculos, mucho más reducidos.

(...)

La pregunta pertinente, que hasta ahora no se había formulado, es la siguiente: si parece demostrado que la ampliación de la infraestructura genera más tráfico, ¿cómo reaccionará el sistema ante una reducción de la capacidad de la infraestructura?(...)

(...)

Teóricamente, la regla debía funcionar en las dos direcciones: si a un aumento de la infraestructura le sigue un aumento del tráfico, a una reducción de la infraestructura debería de seguirle una reducción del tráfico. (...)

Si es cierto que la reducción del viario evapora tráfico, por ahí podría abrirse una vía de tratamiento paliativo: no curará la enfermedad del transporte, pero al menos permitirá estabilizar el problema y evitar que empeore. Y a muy largo plazo, perseverando en el remedio, quién sabe si hasta podría mejorarlo e incluso resolverlo. Si sus efectos fueran realmente los que parecen, la congestión dejaría de ser el principal enemigo de los planificadores del transporte, para convertirse en su mejor aliado. Una buena gestión de la congestión ayudaría por igual a controlar todos los tipos de transporte, ya sea de viajeros o de mercancías, urbano o interurbano, público o privado.

La gestión activa de la congestión (hoy suprimo un carril por aquí, mañana quito un paso subterráneo por allá...) podría llegar a ser la vacuna contra la enfermedad del transporte. Llevábamos tanto tiempo buscándola, y resulta que la teníamos delante de nuestras narices.

Els punts dèbils del tramvia de Palma

2009-02-01T10:20:00.000-08:00

Els ferrocarrils de Mallorca estan en el punt de mira.

A Alcúdia no en volen. Per això les autoritats decideixen primer fer el d'Artà, tot hi sabent que és el més inconsistent de tots. A Palma planegen un tranvia ple de deficiències que fa alçar la veu del poble en contra.

Silencio?

2009-01-31T04:44:00.000-08:00

Hemos realizado un estudio de campo analizando el ruido de un tranvía y su impacto visual.

No es lo mismo el de los motores del tren tranvia junto a los chisquidos del roce de los hierros que se diluye entre los ruidos de los coches y motos de la ciudad que este mismo ruido en plena tranquilidad de un paisaje rural.

Nos imaginamos este ruido infernal en los tranquilos campos del llevant mallorquín y nos dan escalofríos.

Por otra parte, al ser un tren tranvia eléctrico el impacto visual será mucho mayor. Además de las vallas que dividiran el bonito campo mallorquín en dos, se dotarán 33 km lineales de torres de hierro para aguantar el cable tensado necesaria para pasar la electricidad que va a hacer mover el tren tram.

No nos creemos que no haya alternativas mejores para mejorar el transporte público en Mallorca sin tener que destrozar más paisajes.

Sondeig

2009-01-30T04:43:00.000-08:00

El nostre sondeig és:

Com vull el transport públic?

Transport eficient que em dugui a tots els pobles de Llevant i a tots els nuclis de població, no només a Manacor	82 (70%)
Un tren romàntic del segle passat, lent, amb poques freqüències, que hagi d'agafar el cotxe per anar a l'estació i que només pugui arribar amb el tren a Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Son Carrió i Artà	35 (29%)

Votos hasta el momento: 117

700.000 pasajeros al año, Manacor Artà

2009-01-26T09:32:00.000-08:00

Según declaraciones de Antonio Verger, director general de Mobilidad, la línea férrea Manacor - Artà tendrà 700.000 pasajeros al año. Declaraciones a Mallorca Zeitung.

Vamos a hacer cuentas. Esto significa 1917 pasajeros al día. Si se cuenta por trayectos y se supone que un mismo pasajero va y viene dos viajes, serían 800 pasajeros al día. Estos pasajeros se reparten, vamos a ser optimistas, en 10 frecuencias de tren. Son 80 pasajeros por frecuencia. 80 pasajeros caben en un SOLO vagon de tren. ¿Para poner un tren de un vagón, se necesita poner un tren, y llenar el campo de Llevant de cemento? Nosotros creemos que no. Nosotros creemos que sería más sostenible poner autobuses pequeños, con más frecuencias, que circulen entre los núcleos de población, que no encimenten más territorio, y que sea más flexible. ¿Por qué nuestros políticos no pueden tomar esta opción más eficiente? Por cuatro razones:

1. La incompetencia para obligar a la concesionaria de autobuses AUMASA a mejorar sus servicios los cuales el Gobierno los tiene contratados en exclusividad.

2. La falta de independencia política balear al tener que ajustar sus estrategias y acciones a lo que nos obligan desde Madrid: "sólo os vamos a pagar inversiones para trenes, para la construcción de las vías, pero no para autobuses para dar servicios a los ciudadanos".

3. La demanda de sólo 2.000 ciudadanos que desde hace 10 años que piden un tren. De los cuales según los cálculos ni la mitad irán en tren. Fijaos que a partir de las declaraciones de Verger hemos calculado que sólo 800 pasajeros utilizarían a diario el tren. Por tanto este tren se construye para que sólo sea utilizado para 800 personas! Ojo al dato.

4. El miedo político y su poca ambición para plantar cara a estos tres grandes problemas. Es más importante el juego político que el servicio al ciudadano.

Residentes alemanes preocupados por las expropiaciones del tren Manacor a Artà

2009-01-26T09:09:00.000-08:00

La publicación Mallorca Zeitung hace eco de la preocupación de los residentes alemanes por las expropiaciones de sus fincas lindantes con la vía férrea.

La mayoría de casas nuevas construídas después de 1921 lindantes con la vía férrea son de residentes extranjeros, se incluye también la urbanizació de Pula Golf cuyas casas fueron vendidas. Pocos mallorquines invertirían cerca de una vía de tren propiedad del Gobierno que en cualquier momento podría reabrirse. Sólo las casas construídas antes de la inauguración de la vía de tren son propiedad de nativos indígenas si es que aún no las han vendido.

La ley del ferrocarril explica claramente que no se puede construir a 50 m. del eje de la vía. Lo que no debe aclarar dicha ley, es si una vía se cierra, cuantos años tiene que mantenerse esta restricción o si enseguida que la vía se cierra, los propietarios, ya puden construir como si no existiera siempre y cuando se lo permita la ley de construcción en suelo rústico.

Sería interesante que los abogados de los propietarios que han construído entre 1977 y 2008 cerca de dicha vía de tren se cercioren, que los permisos que les dieron el ayuntamiento y el consell eran legales, y que, por estar la vía cerrada no era necesario tener ningún permiso de la que en su día sería la consejería de mobilidad o cual fuera la que en su día tenía la competencia del tren. Si no fuese así, suponemos que se tendrían que buscar explicaciones a los promotores.

Mal rollo.

Per què no tenim un pla i una explicació? Com per exemple

2009-01-20T14:59:00.000-08:00

De casualitat hem trobat aquest video explicatiu de com funciona el transport públic a Bogotà.
Ens quedam amb la dada que en una ciutat de 6.5 milions d'habitants el transport està preparat per a una oferta de 650.000 usuaris / dia amb una ruta de 55 km de tronc. A més de les rutes intermitges.
Faltaria posar-hi les freqüències i el temps. Ja ens agradaria veure una explicació que expliqui i valgui la redundància com arribar de santanyí a Pollença amb transport públic.

Ens preocupa el Pla Territorial de Mallorca i el Pla de Carreteres

2009-01-20T00:39:00.000-08:00

Com que el seny no abunda per aquestes contrades, ens preocupa el Pla Territorial de Mallorca i el Pla de Carreteres. No només ens preocupa això, sino també que, en els mitjans de comunicació es manipuli l'opinió pública igual que s'ha manipulat en una aparent necessitat d'un tren insostenible enlloc d'apostar per un transport públic eficient i útil que permeti a la població prescindir del cotxe.

Per això volem fer ressò de les veus que ho analitzen, per bé i per mal, i no només de la pura reproducció del que diuen els texts.

Avui al diari de Mallorca l'arquitecte Arnau Panadés publica això:

"(...) Con este panorama, cómo podemos creernos algo del Plan Territorial de Mallorca ahora que se empieza a destapar un poco la clase de personas que lo inspiraron, dirigieron su redacción y cuales eran sus verdaderos intereses. Pues no: "siempre adelante" ahora lo que vamos a hacer no es cuestionar de que va el plan territorial sino que hay que adaptar todo el planeamiento de todos los municipios al susodicho PTM .Y además entretanto vamos a redactar la nueva "Llei del Sol" y otra "del paisatge de les Illes" que será la repanocha pues van participar los mismos de siempre en su redacción, inspiración, control y con su mas recta intención.
Hace demasiado tiempo que están bajo sospecha las iniciativas "para organizar el espacio de nuestra convivencia" A la vista estan los siniestros resultados tanto en la implacable corrupción del paisaje como en la derrota moral de los ciudadanos por la impunidad de los desafueros perpetrados y lo suicida que resulta rechistarles
Si el modelo es insostenible y ante el horror de los resultados de esta maraña de planes, normas y leyes sobre nuestro territorio y en esta acelerada desaceleración de la actividad del sector de la construcción; por qué no parar de una vez a reflexionar un instante, simplemente para que el juicio pueda ser un poco más certero y corregir rumbo si se tercia. Tal vez se podrían depurar responsabilidades, inhabilitar, renovar personal, si es necesario, hacer borrón y cuenta nueva legislativa desde, pongamos por caso, el Plan Provincial de nuestros Abuelos, con un solo norte, al fin, rotundamente innovador: el de la simplicidad, sensatez y decencia.
Esta es la oportunidad que no hay que dejar pasar."

No entenem aquestes declaracions d'Antoni Verger, director general de mobilitat

2009-01-02T09:26:00.000-08:00

Dia 13 de desembre MallorcaDiario explicava que segons paraules del director de mobilitat Antoni Verger, el metro no era socialment rendible, i mai es podria recuperear la seva inversió, perquè li falten 18 milions de passatgers. No sabem si això ho deia per justificar el servei de bicicletes al campus o al parcbit.

Les bicicletes ens pareixen perfectes, i els busos llançadera també.

El que no entenem és per què el senyor Verger està tan preocupat per un metro socialment insostenible, i al mateix temps, està provocant exactament el mateix problema a la comarca de Llevant amb el tren Manacor a Artà. Tampoc no sabem, si igual que al campus i al ParcBit, que hi deu haver des de l'extrem més enfora fins a la parada de metro, uns 2 km, també pretén que d'Artà a Cala Ratjada, de Son Servera a Cala Millor, de Son Carrió a n'Es Port i a S'Illot, també hi aniguem en bicicleta, com a millor transport públic complement del tren. Ja que recordam, que el tren que ens imposa, només arriba a 4 nuclis de població (dels 20 de Llevant) i a menys del 30% de la població que hi viu.

Senyor verger, si us plau, per favor, feis un pla de mobilitat en transport públic, útil, que ens permeti prescindir del cotxe, i no tudeu més doblers. No sigueu un clon del PP, perquè així com actuau és el que estau fent.

Els comentaris al meneame i les comparacions d'absurditats polítiques d'altres indrets de l'Estat Espanyol no tenen desperdici.

Autovies no. Tren no. Transport públic arreu si.

2008-12-27T02:22:00.000-08:00

Vivim en un territori governat per una pluralitat aparentment d'ideals propis, diferents i lícits però que analíticament tenen un objectiu comú irresponsable i ilegítim: destruir el Llevant de Mallorca i dificultar la mobilitat a la seva ciutadania.

El Govern, concretament la Conselleria de Mobilitat liderada pel PSM, aposta per invertir la major part dels doblers públics per un tren que només arriba a 4 nuclis de població: Artà, Son Servera, Son Carrió i Sant Llorenç. El tren arriba a Manacor, però no arriba a Palma. El tren no connecta amb el tren que hi ha ara a Manacor.

Pensant que el tren no serà suficient per descongestionar una carretera que per res està congestionada, el Consell de Mallorca (PSOE - BLOC) anuncia construir una autovia de Manacor a Sant Llorenç, perquè així hi podran circular més cotxes. El tren no era per evitar més cotxes? Què és el que no funciona aquí? Podríem viure en un país més inconsistent?

I mentre, els deures sense fer. A cap partit politic, ni del Govern ni de l'oposició se li ha ocorregut fer un estudi exhaustiu de les necessitats de mobilitat de l'illa de Mallorca, de tots els nuclis de població i de totes les persones que viuen en aquesta illa.

Sembla que l'important per els partits que ens governen és anunciar destrucció: destrucció del paissatge rural i de les explotacions agràries, d'un tren que dividirà el territori en dues parts i més destrucció de finques rústiques per convertir carreteres de dos carrils, amb carreteres de 4 carrils més dos carrils més de serveis.

Això és intolerable. Exigim un Pla de Mobilitat exhaustiu, seriós, rigurós, respectuós i innovadors. Basta d'infrastructures, volem serveis que aprofitin les infrastructures que ja tenim per proporcionar als habitants d'aquesta illa un transport públic de qualitat, eficient, ràpid, i que arribi arreu, el qual ens permeti tenir una vida sense cotxes i sense carnet de conduir. Ni el tren (pensat amb un gran parking) ni les autovies, ens asseguren un transport públic digne.

Un tren que no sap informar, com pot progressar?

2008-12-20T12:45:00.000-08:00

Feim ressò d'aquesta carta d'opinió publicada avui al Diario de Mallorca.

Nicole Fraysse. Cala Rajada.

Transporte en Mallorca

Quisiera denunciar la poca seriedad de los servicios de transportes de Mallorca. Ya son varios días que intento saber qué servicios mínimos de trenes y buses existirán el día 25 de diciembre para ir de Manacor a Palma. Acabo de llamar ahora mismo y aún no saben nada. "Seguramente habrá, pero no se sabe".
Hasta el lunes no se sabrá. Me parece vergonzoso. Y si miran la página web de SFM verá que los horarios indicados se terminan en junio. Creo que una Mallorca moderna se merece unos servicios menos tercermundistas.

Tram tren per la superfície de l'avinguda del Ferrocarril a Manacor

2008-12-14T11:11:00.001-08:00

La publicació sensacionalista "De Franc" mostra allò que la gent es nega a veure: com hauria de ser el trem tran dins Manacor seguint tota la lògica del projecte (pàgina 3).

Aquest troç no està contemplat dins l'actual projecte, les al.legacions del qual acaben dia 18 de desembre.

Aquest és el motiu pel qual fan un tren que no enllaça amb l'actual estació de Manacor. Perquè fer passar un tren pel passeig preferit dels Manacorins és una aberració a la tranquil.litat d'aquesta capital de comarca. I el tren robaria al poble l'únic passeig on la gent va a caminar. De fet, el Passeig del Ferrocarril és popularment conegut com el "camí del colesterol".

Què és millor, que el tren robi als manacorins l'únic passeig que tenen per poder caminar tranquil.lament a peu, a un poble-ciutat que lidera el nombre de cotxes per habitant d'Europa? Aturar el tren a més de 1,5 Km de l'actual estació? O fer voltar el tren per foravila, expropiant així una altra vegada, després de la ronda de circumvalació, als pocs pagesos que queden a la zona?

El debat està servit, i tot per la cobardia de no voler plantejar un transport públic eficient i respectuós amb la zona on vivim. Aquesta serà la segona batalla d'aquest tren irresponsable condemnat al fracàs. La tercera batalla, si arriba, serà el trajecte d'Artà a Cala Ratjada, que tampoc està contemplat en el projecte que s'ha presentat.

Un bus eléctrico con vocación de Taxi para fomentar el transporte público

2008-12-10T13:59:00.000-08:00

En Málaga apuestan por un pequeño bus eléctrico que para como un taxi para fomentar el transporte público en el centro de la ciudad. ¿Por qué no se estudian medidas como esto en la comarca de Llevant, donde la población vive dispersa en más de 20 núcleos de población y el tren no soluciona sus problemas de mobilidad porque sólo pasa por 4 núcleos de población?.

Diàleg asincrònic amb Miquel Piris: que passi un pic cada hora no és cap consol, és una vergonya

2008-12-09T12:01:00.000-08:00

Miquel Piris escriu: "Ella i els seus, amb els anys, ho han anat relativitzant: veuen que el tren només passarà, com a molt, un pic cada hora; que a la nit no circula; que fa molt menys renou que una carretera i, per descomptat, que una autovia o una autopista."

Gastar-se tants de doblers perquè com a molt passi un pic l'hora, que serà més, és una vergonya.

Miquel Piris escriu: "El problema és que el plànol que et donen és del 2004 i correspon a un projecte del govern de Jaume Matas en el qual no s'aprofitava l'antic traçat ara en desús. Res a veure, per tant, amb el que vol fer l'actual govern. O sigui, que les persones que aquests dies han pensat que els podien expropiar basant-se en aquesta informació caducada, ho han passat malament de bades. Des de la Conselleria de Mobilitat m'asseguren que ni tan sols hi ha descrit el corredor per on podrien passar les futures vies que tal volta algun dia uniran Artà i Cala Rajada (un corredor de 200 metres d'ampla que, a l'hora de la veritat, queda reduït a 10). A més, primer hauran d'aconseguir treure el tren de Manacor on la ciutat ha engolit l'espai de les antigues vies tapant-les de ciment, convertint-les en passeig."

Per on passarà finalment el tren per arribar a Cala Ratjada?
Per què el tren no arriba a l'antiga estació de Manacor? Bé que no és problema perquè el Govern decideixi reobrir la via fent una estació provisional.

Miquel Piris diu: "Vos seré sincer: si jo fos propietari d'una finca on pogués fer una casa (pura i dura ficció) i el tren m'ho impedís, també em posaria frenètic."

A nosaltres el que ens posa frenètics és que tudin tants de doblers amb un tren que no duu enlloc i pel qual no hi ha cap estudi de mobilitat que ho justifiqui. L'antic traçat no és justificació suficient per desenvolupar unes infrastructures que tuden el paisatge i que no arriben ni al 70% de la població de Llevant perquè ho emprin. I encara manco justificat està si no es pot arribar a Palma en tren. Això és el gran vandalisme, caciquisme i incompetència d'aquest govern, i de tots el que haveu demanat un tren i que ara ni tan sols sou prou valent per fer-ne les pertinents al.legacions perquè arribi a la mar i a Palma.

Vocació de fracàs

2008-12-09T09:47:00.000-08:00

Com que el PP de Manacor i les dificultats tècniques i econòmiques dificulten el soterrament del tren, la solució és no enllaçar el tren de Llevant amb el tren de Palma. Posen un tren tram i no pot anar per superfície a Manacor? No som capaços d'imaginar-nos una absurditat més gran. Aquest diari es fa ressò del problema però no tracta la informació amb la suficient profunditat. Nosaltres encara ens feim les següents preguntes:

Cada quant de temps passarà el tren per Llevant? Quina frequència tendrà exactament?
Quins horaris tendrà de dia i quins tendrà de nit?
Qui agafarà el tren en els horaris que passi?
Quant de temps exactament es tardarà d'Artà a Manacor? Quant de temps per fer el transpord a l'altre estació? O és que no hi haurà transbord a l'altre estació, i com be diu un que comenta la notícia s'haurà de fer a peu o en bicicleta?
Què costarà el bitllet de tren d'Artà a Manacor?
S'haurà de comprar un altre bitllet de Manacor a Inca, a Sineu, o a Palma?
Què passa si perds el tren cap a Palma per culpa del transbord?
Quant de temps t'hauràs d'esperar esperant el proper temps.

Preguntes sense resposte que ni la Plataforma de Defensa del tren ni els periodistes acreditats fan als polítics. Algú ens pot respondre?

La gran voltera de Sa Cova de Sant Llorenç

2008-12-07T11:36:00.000-08:00

Si vos fixau hi ha un camí de reposició que xapa foravila. I els camions de Sa Cova, que ara surten a la carretera hauran de sortir per la rotonda quesito de dins el poble.
Una altra gran barbaritat que les grans infrastructures fan al territori.

Nova estació de Manacor poc detallada

2008-12-06T10:55:00.000-08:00

Aquest és una imatge del projecte de l'estació de Manacor. Sa veritat és que el projecte sembla estar molt poc detallat. No entenem si es deixa un pas futur perquè les vies continuin a l'actual estació de Manacor, o si ja ho deixin perquè mai s'hi pugui unir i mai des de Llevant poguem arribar a Palma en tren.

El GOB fa al.legacions al projecte de tren Artà - Manacor

2008-12-03T05:59:00.000-08:00

Les al.legacions són mig correctes. El GOB es queda curt. No entenem com un grup ecologista pot dir que un tren és ecològic. Estam d'acord que és ecològic si ho compares a una autopista. Però no és el cas. Noltros veim el tren com un servei i no com una infrastructura. I el Govern ens ho ven com una infrastructura comparable a una autopista. Nosaltres volem serveis que ens pemetin prescindir del cotxe. Aquest tren no ens permet prescindir del cotxe. Per tant aquest tren no és ecològic.

Un transport és sostenible en relació entre passatgers i energia que necessita per transportar-los i l'energia que es necessita per construir-lo. Aquesta relació ningú la fa pública!

Desmenuzando el proyecto del tren

2008-12-02T12:05:00.000-08:00

Nos hemos repartido entre unos cuantos fotografiar, al estilo James Bond 007 el proyecto del tren Manacor Artà. Vamos a ir publicando aquellos puntos que más nos chocan.
Empecemos por Manacor.

Por todos es sabido, ya que el proyecto es público y en fase de exposición pública. que en Manacor se hará una nueva estación no se sabe si definitiva (ya que según el plan ferroviario en Manacor tiene que haber dos estaciones) o provisional (como todo lo que se hace en esta isla egocéntrica).

La duda viene al preguntarnos:

¿Cómo iremos de unas estación a otra para hacer transbordo? ¿Andando?
O es que ¿acabaremos llegando a Palma en autobus?
Pero ¿Y si nuestro destino es el mercat de Sineu los miércoles o el mercat de Inca los jueves y venimos de Artà, cómo llegamos desde esta nueva estación hasta el destino final?

Dudas, dudas, dudas. ¿Alguien las puede resolever?

Error, casualitat, favors?

2008-12-01T09:06:00.000-08:00

Aquesta notícia està extreta de l'Ultima Hora

En aquesta terra la terra acaba sent pura mercaderia: especulació, expropiacions, compra-venda per a urbanitzacions. El sol rústic fa 20 anys que ha deixat de tenir valor. No té valor ni el més mínim respecte per part de ningú. La terra només te valor si es pot construir o expropiar. Hi ha gent que està contenta que li expropiin les finques per fer carreteres o trens. Uns perquè el petit tros que tenen tammateix no té cap altre valor, i és invendible perquè no arriba als 14.000 m2 mínim per construir; els altres perquè els hi vallaran, a canvi d'un petit troç, una finca gran, i els altres han de claudicar i cedir, amb l'única esperança que el que els hi donin sigui suficient per poder començar la vida en un altre indret, no sé si d'aquesta illa o d'aquest món.

És així de trist: uns desitgen vendre, altres es deixen comprar, altres aconsegueixen negociar més enllà dels límits establerts i altres claudiquen sota la mirada amenaçadorament aberrant i mandatària de L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Els propietaris poden fer el gran negoci o ser expol.liats, dependrà dels interessos i anhels de cada un.

El Govern no trabajará más con la empresa que cometió el «grave error» de las expropiaciones

C. ROIG

El director general d'Obres Públiques, Antoni Armengol, anunció ayer que el Govern no seguirá trabajando con la empresa Apia XXI, que fue la que redactó el proyecto de la autovía al aeropuerto y cometió el «grave error» de las expropiaciones. Por este fallo, ahora Empresas Matutes tiene que devolver al Ejecutivo autonómico casi 2,2 millones de euros y el senador Pere Torres, Casetes, 400.000.

Actualmente Apia XXI seguía trabajando para la Conselleria en el arreglo del drenaje de la autovía al aeropuerto pese a que la Plataforma Antiautopista ya había reclamado en alguna ocasión que no la se contratara más. «Defendíamos que son profesionales y tienen mucho prestigio, además de que trabajan para todos los colores políticos y conocen perfectamente el proyecto de la autovía al aeropuerto, por lo que eran los mejores también para hacer los drenajes», expresó Armengol, que indicó que ha llegado un punto en el que no se puede confiar más en ellos. «No podemos continuar con esta equivocación», dijo el director general, que indicó que no se rescindirá ningún contrato ni se reclamará ningún dinero, pero no se seguirá contando con ellos para continuar con las fases más avanzadas del drenaje. Ahora este proyecto lo redactará la dirección general y pedirá un asesoramiento técnico puntual en todo lo que necesiten. «Es un error muy grave y aunque cualquiera se puede equivocar ellos pusieron que las parcelas del señor Torres y del señor Matutes son urbanas», expresó el director general.

Desde el Govern se ha iniciado una investigación de todos los expedientes de expropiación para saber si hay más fallos, aunque en principio parece un «caso aislado y puntual». El error se detectó al hacer la valoración de las fincas de Matutes, porque sus representantes pidieron que se les pagara con precio de urbano. «Les dijimos que era urbanizable y entonces ellos nos expusieron el tema de Casetes y nos dimos cuenta de nuestro un error, un error inconsciente», explicó Armengol, que indicó que no aceptaron la exigencia de la familia Matutes de que se les pagaran 150 euros el m2. El Govern ya está preparando la documentación para remitir al Juzgado de Instrucción nº 1, que está investigando el pago de estos suelos de los Matutes como urbanos. Armengol indicó que no le gusta hablar de casos particulares, pero indicó que Matutes ha utilizado técnicas «políticas» para negociar su mutuo acuerdo al convocar una rueda de prensa.

El director general indicó que desde el Govern están las 24 horas disponibles para que Empresas Matutes acuda a firmar los mutuos acuerdos de expropiación de las tres fincas rústicas, por las que tiene que retornar 1,9 millones. Si no están de acuerdo con la devolución del dinero siempre pueden recurrir al jurado provincial y más tarde interponer un recurso contencioso administrativo. Armengol no quiso pronunciarse sobre si pudo haber trato de favor del Govern del PP al pagar tres fincas de Matutes que siempre han sido rústicas a precio de urbano en el depósito previo. «Lo que es cierto es que no hay ninguna duda de que son rústicas y no puede haber confusión como con Can Bonafé o como la de Casetes», dijo Armengol, que no quiere hacer más valoraciones porque se está investigando penalmente.

Obra civil

2008-11-30T11:50:00.000-08:00

La línia Manacor Artà té uns 13 ponts parescuts en aquest de la imatge. Els ponts estan per camades per foravila. Així quedaran si els nostres polítiques aproven aquest tipus d'obra civil que ens tenen acostumats. Aquest tipus de ciment volant és el que voleu veure damunt els ponts actuals? Aquestes són les referències a les quals ens tenen acostumats.

Podeu verue així com són els ponts i així com quedaran amb les obres si els fan en tan mal gust.

Comparativa tramvia, bus,.. Feta a València

2008-11-29T15:14:00.000-08:00

Comparativa feta a València:
Evidentment aquesta comparació no es pot fer al Llevant sempre i quan no expropiin a Aumasa per solucionar el problema del transport públic a la península de Llevant.
El tren no és la solució al problema d'Aumasa a Llevant.

TRAM-TREN

"Per contra, el tramvia necessita d'una inversio inicial major, ya que s'han de colocar el carrils, i la catenaria per a l'alimentacio electrica del motor. Les reparacions d'estes instalacions, aixina com del motor electric del tramvia son cares, i requerixen de personal calificat. Tambe n'hi ha un problema d'ocupacio de l'espai. Normalment, els vehiculs privats no poden circular per les vies del tramvia.

L'instalacio d'una via de tramvia ha de fer-se en itineraris de gran demanda de transport, unint "porta a porta" nucleus de gran activitat, com per eixemple: Centres comercials i d'oci, edificis d'oficines, universitats, estadis deportius, atres nodos de comunicacio: Aeroports, estacions de Metro, de tren, etc..."

Evidentment no és el cas de les necessitats de la Comarca de Llevant. O és que voleu posar un aeroport en alguns dels pobles per on passarà el tren?

BUS

L'autobus es un mig de transport public coletiu que unicament requerix la compra dels vehiculs. Al no necessitar de cap instalacio adicional, es flexible a la demanda i es facil canviar l'itinerari de les llinies, per eixemple, creant noves llinies a la plaja en estiu.

Este mig de transport colectiu pot circular per les mateixes vies que el vehiculs privats, pero cada dia es mes habituals que els urbanistes de les ciutats creer carrils en els que, o be tenen prioritat els autobusos o be l'acces està restringit totalment als vehiculs privats, en les hores en les que funciona el servici de bus.

Aquesta és la millor manera per reduir el transport privat. Només deixar anar autobusos per les vies públiques ja existents.

Per què Greenpeace lluita perquè els productors de cotxes els facin menys contaminants i no perquè aniguem tots en transport públic?

2008-11-28T15:09:00.000-08:00

de	Información sobre la Campaña de Transporte de Greenpeace España
per a		mallorcallevant@gmail.com
data		12 / agost / 2008 12:14
assumpte		Re: [Fwd: tren]

amaga els detalls 12 / ag.

Respon

Agradecemos sinceramente la confianza que depositas en nuestra organización.

Como es conocido, Greenpeace trabaja en campañas de defensa del medio ambiente, estudiando y denunciando los continuos ataques que sufre la naturaleza por parte de gobiernos, administraciones o empresas.

El trabajo en campañas no nos permite tener capacidad para valorar todos los proyectos o atender todas las solicitudes de asesoramiento que recibimos continuamente.

Consideramos que cualquier esfuerzo destinado a impulsar el progreso y el bien común con técnicas respetuosas con el medio ambiente es algo muy importante y necesario, pero la falta de medios nos impide organizar toda la infraestructura que requeriría la atención de esta demanda.

Te animamos a leer el último informe publicado por Greenpeace, "Cambio Climático a Toda Velocidad" donde podrás descubrir más cosas sobre el transporte:

http://www.greenpeace.org/espana/reports/cambio-climatico-a-toda-veloci

Puedes entrar en la nueva web de transporte de Greenpeace http://coches.greenpeace.es/home.html y descubrir más acerca de las verdaderas posiciones de la industria automovilística y los supuestos coches "ecológicos".

Greenpeace está tratando de desenmascarar a los fabricantes de coches ante el ciudadano y ante los políticos, dado que nos venden coches supuestamente "ecológicos" cuando por detrás están haciendo un lobby enorme para retrasar las decisiones políticas verdaderamente importantes como las Directivas Europeas de Emisiones de Transporte, los límites de las flotas, los parámetros de referencia para el cálculo de las emisiones, etc. Actualmente este es el principal objetivo de la campaña de Greenpeace de transporte, lograr que los fabricantes de coches cumplan con su responsabilidad en materia ambiental y mejoren la eficiencia de los motores, por lo que no podemos trabajar en otros campos en mayor profundidad.

No obstante, la campaña de transporte está naciendo y todas las ideas y aportaciones que nos hacéis llegar son de gran utilidad para Greenpeace, te agradecemos el interés y las sugerencias, no dudes que las tendremos en cuenta para mejorar en todo lo posible.

Ley39/2003, de 17 de noviembre del Sector Ferroviario

2008-11-26T14:08:00.000-08:00

Artículo 16. Límite de edificación

1. A ambos lados de las líneas ferroviarias que formen parte de la Red Ferroviaria de Interés General se establece la línea límite de edificación desde la cual hasta la línea ferroviaria queda prohibido cualquier tipo de obra de construcción, reconstrucción o ampliación a excepción de las que resultaren imprescindibles para la conservación y mantenimiento de las edificaciones existentes en el momento de la entrada en vigor de esta ley. Igualmente, queda prohibido el establecimiento de nuevas lineas eléctricas de alta tensión dentro de la superfície afectada por la línea límite de edificación.

2. La línea límite de edificación se sitúa a 50 metros de la arista exterior más próxima de la plataforma, medidos horizontalmente a partir dela mencionada arista.
Reglamentariamente, podrá determinarse una distancia inferior a la prevista en el párrafo anterior para la línea límite de edificación, en función de las características de las líneas.

3. Asimismo, el Ministerio de Fomento, previo informe de las comunidades autónomas y entidades locales afectadas, podrá, por razones geográficas o socioeconómicas, fijar una línea límite de edificación diferente a la establecida con carácter general, aplicable a determinadas líneas ferroviaerias que formen parte de la Red Ferroviaria de Interés General, en zonas o áreas delimitadas.

El Govern destina 1,4 millones a un nuevo proyecto para reformar la estación de tren

2008-11-25T14:02:00.000-08:00

Extret del Diario de Mallorca.

Segons el projecte de reobertura de l'estació de tren Manacor - Artà, la remodelació de l'estació de Sant LLorenç no entra en aquest projecte. Això significa que no hem vist el projecte, perquè és un projecte de fa més de 6 anys enrera i va ser aleshores que va passar el període d'exposició pública i d'al.legacions. Ara ja ha acabat el termini. Si algú, com nosaltres, no se'n va assabentar en aquell moment ja no pot dir res al respecte.

Recordam que tenim l'ull posa't en tot. I tot i que els polítics prefereixin malversar fons públics en un tren que no duu enlloc, despreciant una xarxa d'autobusos que arribi per tot, nosaltres ens dedicarem a argumentar tot el procés d'error estratègic. Sabem que només podem aturar el tren si aconseguim 12.000 persones que es manifestin físicament. Però també sabem, que podem contribuir a la memòria històrica col.lectiva deixant documentat tot un procés d'error estratègic de despropòsit en despropòsit.

El què no entenem és com es pot continuar un projecte de l'any 2003 quan aquest any no hi havia projecte de tren. L'any 2008 com s'ha considerat el projecte de l'estació, havent-hi ja un projecte concret de tren? O és que passats 5 anys no s'ha de revisar un projecte? O és que si no executes les obres en un període determinat no caduca la llicència d'obres? O és que l'han tornat treure sense haver estat necessària una nova exposició pública del projecte?

La rehabilitación deberá estar concluida en un plazo de siete meses

BIEL CAPÓ. SANT LLORENÇ. En junio de 2003, los edificios de la estación del tren de Sant Llorenç des Cardassar ya contaban con un proyecto de reforma. Con las obras debidamente adjudicadas e iniciadas, con los tejados de uno de los tres edificio levantados y coincidiendo con el inicio de la anterior legislatura, inexplicablemente las obras se paralizaron.
Ayer se reactivó el anhelo de municipio y Govern con un nuevo proyecto, redactado en esta legislatura y que permitirá la rehabilitación de las edificaciones y su entorno; 11.000 metros cuadrados de los cuales 7.200 son útiles, el resto considerados como de difícil acceso, dada su condición topográfica.
Los tres edificios se reformarán siguiendo las utilidades programadas. Uno se dedicará a las necesidades ferroviarias de la futura línea de tren Manacor-Artà, otro estará concebido para albergar un restaurante-bar y el tercero a servicios. El presupuesto total de las obras es de un 1,4 millones de euros, que en el plazo de siete meses la empresa adjudicataria, Melchor Mascaró, tendrá que haber finalizado. En el acto de colocación de la primera piedra estuvieron presente el conseller de Movilidad, Gabriel Vicens, y una nutrida representación de autoridades locales, con el alcalde, Mateu Puigròs, a la cabeza.

El tren injusto

2008-11-24T13:16:00.000-08:00

Es indignante que los políticos de la consejería de mobilidad defiendan un tren que sólo para en 4 pueblos, cuesta más de 400 millones de euros, que no serán suficientes, que expropien 4 veces más de lo que tienen y que hagan todo esto sólo porque 12.000 personas se han manifestado por un tren.

Es indignante, que estas personas, que se han manifestado, muchas de ellas, no sean capaces ni de ir a acompañar a sus hijos al colegio, a unos cientos de metros como mucho a pie, y que tengan que coger el coche para hacerlo.

Aún es más indignante, que algunas de estas personas, que viven en Manacor no cojan el tren cuando tienen que ir a Palma, porque si van en coche pueden dormir, por la mañana una horita más.

En resumen, hacen un tren que piden unos pocos, que ni siquiera son capaces de ir a pie o en transporte público existente en sus vidas cuotidianas, cuando hay tanta gente necesitada de transporte público para ir a trabajar, por donde nunca pasará porque nuestros gobernates lumbreras se habran gastado todo el dinero en sólo unir 4 puntos que no enlazan nisiquiera con palma ni con la costa de llevant ni con cala ratjada.

Un urra para nuestro gobierno incompetente: hip hip urra!

tren no és sinònim de mobilitat i mobilitat no és sinònim d'accessibilitat.

2008-11-23T13:09:00.000-08:00

"Se identifica accesibilidad, ante todo, con proximidad: una necesidad o deseo son tanto más accesibles - en el plano espacial o geográfico -, cuanto menor y más autónomo pueda ser el desplazamiento que hay que realizar para satisfacerlos. En este enfoque, que es el que corresponde a la visión ecológica del transporte, la movilidad y la consecuente "producción" de transporte dejan de ser valores positivos en sí mismos, para pasar a ser contemplados como tributos que la Naturaleza y la propia sociedad deben afrontar para satisfacer las necesidades y los deseos de las personas.

De modo natural, esta argumentación conduce a situar la "creación de proximidad o cercanía" como objetivo central de toda política de transportes de orientación ecológica, que persigue la reducción de la movilidad motorizada y, por tanto, de la carga de transporte sobre el medio ambiente, manteniendo o mejorando al mismo tiempo la accesibilidad.

(...)

Cuestiona la validez y aun la viabilidad a largo plazo de las grandes estructuras sociales centralizadas verticalmente y desarticuladas en el plano horizontal, en sus diversas expresiones territoriales (metrópolis), productivas (grandes corporaciones) o burocráticas.

(...)

La omnipresencia del transporte como soporte más o menos directo de todas las relaciones humanas y el carácter prometeico de su conflicto con la Naturaleza, tienen la virtud de hacer aflorar las principales inviabilidades físicas del modo de producción y de organización social occidental. Cuando el razonamiento sobre ese conflicto es llevado hasta sus últimas consecuencias y se confrontan las necesarias conclusiones de ese discurso con las realidades observables en el ámbito del transporte, se hace patente la imposibilidad de hallar soluciones verdaderas y definitivas sin salir de las fronteras del sistema establecido." Antonio Estevan Estevan

El tren no és la solució. Cal un canvi de mentalitat.

Casi 700 fincas se ven afectadas por la prolongación ferroviaria hasta Artà

2008-11-22T11:15:00.000-08:00

Vía Diario de Mallorca

¿Per què comença la remodelació de l'estació de Sant Llorenç abans d'acabar el període d'al.legacions????

Peligra el soterramiento en la ciudad de Manacor y se recupera la estación de Sant Llorenç

T. OBRADOR. MANACOR. La recuperación del antiguo trazado ferroviario, desde la ciudad de Manacor hasta el pueblo de Artà, es objeto de exposición pública. El proyecto básico de reapertura de la línea identificado como Estación de enlace-Artà. Fase II: Artà-Manacor, fue técnicamente aprobado por la dirección general de Movilidad el 23 de septiembre. Mediante anuncio, el Govern somete el plan a información pública, para que todas aquellas personas interesadas puedan formular las alegaciones que estimen oportunas, como también llevar a cabo la rectificación de posibles errores. El total de fincas afectadas por la recolocación de las vías férreas es de casi 700, sumando más de 457.000 m2 de territorio objeto de expropiación.
Según la relación de titulares divulgada por el Ejecutivo autonómico, se contabilizan 187 fincas del municipio de Manacor; 152 de Son Servera; 220 de Sant Llorenç des Cardassar, y 137 de Artà.
El proyecto, los planos parcelarios de expropiación y el resto de documentación se pueden examinar en las oficinas de Serveis Ferroviaris de Mallorca, de 10 a 14 horas, y en los cuatro ayuntamientos involucrados.
En cuanto a los más de 457.000 m2, la conselleria de Movilidad y Territorio, dirigida por el conseller Gabriel Vicens, señaló que se trata de una previsión de máximos, a fin de que no haya problemas y las obras puedan ejecutarse. En este sentido, la Conselleria reitera que este servicio de transporte, reivindicado por la mayoría de ciudadanos, respeta de forma considerable el entorno y facilitará en gran medida las comunicaciones.

Dudas por resolver

Cabe advertir que aún falta por conocer importantes aspectos, como la continuidad del tren desde su actual meta, ante la plaza de sa Mora de Manacor. Al respecto, la conselleria de Movilidad y Territorio reconoce que "es difícil" que finalmente se proceda al soterramiento, puesto que, además del muy elevado coste económico, se contempla la existencia de un colector en la zona del paseo Ferrocarril así como riesgos de áreas susceptibles a inundaciones, entre otras cosas.
Por otra parte, Serveis Ferroviaris de Mallorca invertirá más de un millón y medio en la reforma y remodelación de la estación del tren de Sant Llorenç y su entorno. El próximo lunes por la mañana se celebrará un acto con la presencia del conseller Vicens. En este acto se ofrecerán explicaciones de la iniciativa y los plazos previstos del retorno del tren.

Cuando termina el período de alegaciones del proyecto de tren Manacor a Artà?

2008-11-21T13:40:00.000-08:00

Via foravila nos damos cuenta que la Consejería de Mobilidad ayer publicó un anuncio de publicidad referente a las expropiaciones de la vía de tren Manacor-Artà.

Se informa a la ciudadanía, 22 días después. Según este anuncio sólo queda hasta el 5 de diciembre para realizar las alegaciones. Si alguien quiere alegar contra un camino de reposición y lo quiere hacer bien, sólo tiene 8 días para encontrar un ingeniero de caminos que le haga un camino alternativo.

Por otra parte este anuncio de publicidad ignora el anuncio que salió en el BOIB dia 11 de noviembre que rectificaba algunas expropiaciones del anuncio que había salido dia 30 de octubre. Según el anuncio de dia 11 de noviembre el tiempo empezaba a contar de nuevo. Según el anuncio de publicidad salido el 21 de noviembre en el Diario de Mallorca y en el Ultima Hora, el tiempo empezó a contar dia 30 de octubre.

Sea lo que sea, además de que lso miembros de la consejería nos confunden o se equivocan (no sé que preferimós más) si alguien quiere proponer cambios en el proyecto tiene que pagar de su propio bolsillo proyectos alternativos, por ejemplo para los caminos de reposición.

Rercordemos que los caminos de reposición no sólo afectan a los expropiados sino también a los propietarios de fincas que para llegar a éstas se tienen que pasar con una intersección con la vía de tren. Se puede llegar a hacer una curva de más de 3 km para llegar a su finca. Si usted va 3 veces al día y vuelve son 16 km. Si es una pareja con un coche cada uno son 36 km de más al día. Si esto pongamos lo hace 100 días són 3600 km a 5 l cada 100 km. són 216 euros más al año de gasolina. Más 6000 minutos al año de la vida de la pareja.

Con estas cifras vale la pena que todas aquellas personas que para llegar a sus fincas pasen por una intersección de la vía del tren miren el proyecto. Recuerden que según el anuncio de publicidad sólo les quedan 15 días para ir al ayuntamiento a ver el proyecto, pensar las alegaciones que les afectan, buscar a alguien que entienda que se las redacte, pagarle por ello y si quiere argumentos más sólidos buscar un ingeniero de caminos que redacte un proyecto alternativo.

Por cierto, mientras los presupuesto del estado reservan 3,2 millones de euros para arreglar el palacete del rei, el mismo estado sólo reserva 3,5 millones de euros para pagar los casi 500.000 metros cuadrados a expropiar que anuncia el boib si uno se entretiene a sumar todas las cifras.

Si alguien se siente seguro en un sistema de estas características les felicitamos. La crisis es pasajera, los robos, no.

La història es repeteix? Parlam de caciquisme?

2008-11-21T12:25:00.000-08:00

Caciquisme, corrupció, popularitat, creixement urbanístic, desenvolupament, modernització, interessos personals, i relació amb el maurisme, són paraules relacionades amb la construcció del tren a principis del segle XIX que surten en aquesta tesi d'Antoni Vives Riera.

¿Por qué a INECO le interesa este blog?

2008-11-20T11:58:00.000-08:00

INECO.es y TIFSA constituyen una agrupación de empresas integradas en el Grupo del Ministerio de Fomento a través de la titularidad de sus acciones que recae en los mayores entes públicos del sector transporte. Ambas han estado y están en primera línea de las actuaciones de la ingeniería nacional e internacional, dando respuesta al reto de la tecnología punta para apoyar el desarrollo de sus actividades.

INTECO, si nos léeis, os pedimos que estudiési bien el territorio de Llevant de Mallorca y propongáis un transporte publico idóneo con un territorio con una población dispersa y poco densa. Vosotros sabéis que aquí el tren no es la solución.

Expropiacions d'anys enrera

2008-11-18T14:23:00.000-08:00

Els nostres informadors ens han informat que hi ha contenciosos-administrativos interposats contra l'administració pública perquè moltes expropiacions, en aquest cas per carreteres, no han estat pagades, i com que diuen que no hi ha doblers no s'espera que les paguin fins d'aquí a 20 anys!

Això per la ciutadania i els propietaris, i més els pagesos és insostenible. A més que t'arranquen una part de la teva vida, d'allò que més estimes, ni t'ho paguen. T'ho roben. Els amos de les finques ja seran morts, abans de veure cap dobler.

Així tracta l'administració pública als propietaris en particular i a la ciutadania en general. Qui pot lluitar contra aquest gran gorila depredador? La resposta de l'informador ha estat molt clara: només pots reclamar justícia a l'administració pública fent cacerolades, és l'única manera amb alguna probabilitat que els governants t'escoltin, perquè si has d'anar pels camins legals, has de pagar projectes alternatius a enginyers i contenciosos administratius i serveis d'advocats per anar als tribunals superiors de justícia. Ho sigui la única forma de defensar els nostres drets és pagant, sino te mengen. QUE TRIST, SENYORS, QUE TRIST.

I encara més, t'ataquen amb els teus doblers que has pagat a hisenda per pagar els seus enginyers i advocats, i si te vols defensar has d'aboquinar més. Això és justícia, senyors, això és justícia.

No volem un tren, volem vies verdes

2008-11-17T14:19:00.000-08:00

Els tren que ens proposen vallarà les vies i les farà malbé. Serà un gran xap damunt el territori. Nosaltres apostam per reconvertir-ho en VIES VERDES. I que per resoldre els problemes de mobilitat de les persones inverteixin en una bona xarxa d'autobusos que uneixi tots els nuclis de població i arribi fins al tren de Manacor, per poder anar, si és necessari, fins a Palma en tren, però des de Manacor.

El document que diu que el tren arribarà a Cala Millor i a Cala Ratjada

2008-11-16T14:36:00.000-08:00

El tren destrueix el territori

2008-11-15T15:53:00.000-08:00

A Llevant el tren destruirà el territori. No ho volem perquè no soluciona els problemes de mobilitat de les persones que viuen als més de 20 nuclis de població, perquè aquest tren només passa per 4 nuclis de població i només arriba a un 20% de la població de Llevant.

És injust que un tren que agafarà tan poca gent destrueixi tant de territori.

Per un transport públic eficient a la comarca de Llevant el tren no és la solució.

Les persones passen, les idees i els projectes perduren

2008-11-15T12:21:00.000-08:00

Ens ha agradat aquesta cita d'en Miquel Àngel Coll:
"no hi ha res que generi més inestabilitat dins qualsevol organització que la presa de decisions viscerals i poc racionals!"

Nosaltres pensam que reobrir unes vies de trens sense haver fet cap estudi de mobilitat de les persones residents i flotants de la comarca de Llevant, i sense haver fet una comparativa de diferents tipus de transports públics, és una decisió visceral i poc racional. Per tant aquest govern es pot considerar, des de la nostra perspectiva, un govern inestable. Ens sap greu, perquè nosaltres hi havíem apostat.

Celestí Alomar reflexiona sobre la reobertura del tren Manacor - Artà - Cala Ratjada

2008-11-13T13:23:00.001-08:00

Avui estam contents perquè una persona pública ha escrit la seva reflexió amb arguments interessants sobre el tren. Celestí Alomar ens desvetlla una informació interessant: estaria bé que el tren d'Artà s'unís amb el Port de Cala Ratjada, per connectar amb Menorca.

La pregunta que nosaltres ens feim a partir d'aquí, és si hi ha lloc i interés popular i polític en el cas que es plantejàs ubicar una estació devora el port, o si fos en un altre lloc, com enllaçaria aquesta amb el port?

Volem que els polítcs que ara estan el poder volem que siguin valents i que no quedin fixats per la reobertura Manacor - Artà, sino que plantegin un projecte de mobilitat global, que permeti arribar arreu, amb el transport que objectivament i comparativament resulti més eficient. És l'únic que demanam. Encara no hem aconseguit trobar l'estudi de mobilitat de l'any 2001 amb el qual es basa tot el pla director de transports de les illes balears. Serà que no existeix?

Rectificació llistat d'expropiacions

2008-11-13T11:20:00.000-08:00

Dia 30 d'octubre es va publicar el llistat d'expropiacions al BOIB. Ahir, dia 11 es va tornar a publicar amb rectificacions. Ens haurem de passar 4 hores més sumant i comparant, per vuere on i amb que s'hauran equivocat.

Artà - Manacor en tren, Manacor - Palma en bus

2008-11-12T14:06:00.000-08:00

Interessant notícia la de El Mundo (12/11/2008) que explica coses que el Govern no vol dir a no ser que li ho demanin explícitament.

1. Es podrà arribar d'Artà a Manacor en tren, però s'estudia que de Manacor a Palma, per fer més via, hi vagin en bus: RIDÍCUL TOT I SER PROVISIONAL.
2. Els de Llevant només anam a Manacor. Segons en Verger ignora que anem a la costa a fer feina. MIOPE.
3. Per què aquesta fixació en soterrar el tren a Manacor? No hem quedat que era un tram i pot anar per sobre? Com va dir un al.lot de Llevant: al final es traduiex a una qüestió de trasplantar un centanar de palmeres. Si no sabeu on posar-les les podeu dur a ca nostra. CONTRADICTORI, CONFÓS.

Com a ciutadans ens sentim ameneçats, indefensos, impotents, davant aquesta actitud de l'administració pública envers a noltros. Per favor, polítics, sigueu uns pocs més sensibles amb els habitants d'aquest territori, i recordau que no només anam a Manacor i Palma. També anam a Cala Millor, Sa Coma, S'Illot, Capdepera, Cala Ratjada, etc. I no ens solventau ni ens solventareu aquest problema.

A Eivissa reclamen més diners per a mobilitat en trasnport públic

2008-11-11T12:55:00.000-08:00

Ultima Hora Digital.
Estam totalment d'acord amb el que reclamen a Eivissa, i a Menorca i a Formentera segurament hauríen de reclamar el mateix. Tot hi ser de Llevant, no trobam just que tots els diners s'inverteixin només en 4 nuclis de població deixan de banda tots els nuclis de tots els municipis de les Illes Balears.

El GOB a favor de la destrucció de Mallorca

2008-11-10T11:02:00.000-08:00

Declaracions del GOB dient que cal destruir territori per apropar el tren a Alcúdia i a Cala Ratjada.
Seran més d'un milió de metres quadrats més encimentats! Anam bé, GOB, anam bé. Ara que s'ha acabat amb les autopistes començarem amb les vies de tren. El que hauríeu de fer és substituir autopistes per vies de tren, en tot cas, i no fomentar la destrucció de més territori.

El tren no arribarà a Cala Ratjada

2008-11-09T10:57:00.000-08:00

Tot i que el DG de mobilitat hagi repetit 4 vegades que el tren arribarà a Cala Ratjada, no ens creim que hi arribi. Passarà el mateix que ha passat a Alcúdia: problemes. Per on anirà el traçat? qui decideix el traçat? Qui decideix quina part del territori s'ha de destruir?

Podria ser que alguna lumbrera se li acudís que el tren de Cala Ratjada, per no haver de xapar més territori, fos monorail enlairat.

Per què un pla de viabilitat de Cala Ratjada i per Artà no?

2008-11-08T10:53:00.000-08:00

Per què el conseller Vicens vol fer un pla de viabilitat per dur el tren a Cala Ratjada i no l'ha fet per dur el tren a Artà?
SEGUIM RECORDANT QUE TAMPOC TENEN CAP ESTUDI DE LES NECESSITATS REALS DE MOBILITAT DE LES PERSONES DE LLEVANT NI DE MALLORCA.
Hi ha tantes coses mal fetes. Per què juguen d'aquesta manera tan cruel amb nosaltres?

2,3 milions d'euros per km de via

2008-11-06T13:06:00.000-08:00

Tot el que Govern diu i els diaris repliquen està clar. Però hi ha un silenci absolut sobre aquestes qüestions:

Per què al BOIB diu que expropien més del que el Govern diu que en realitat expropiaran? Mal rollo. Per què no poden calcular exactament el que necessiten? L'important és el que posa el BOIB el que s'ha escrit formalment. Les declaracions del Govern se les endú el vent.
Per què no poden projectar un tren coherent i que arribi arreu: que arribi a Cala Ratjada, Cala Millor i les llançaderes des d'altres nuclis de població fins a les estacions de tren: Capdepera, Canyamel, Costa des Pins, Cala Bona, S'Illot, Sa Coma, Son Macià,...
Per què no hi ha un pla de mobilitat que indiqui que el tren és la millor opció per resoldre els problemes de mobilitat de Llevant?
Per què el projecte no queda acabat i no enllaça amb l'estació de Manacor, al cap i a la fi, si és un tram, quin problema hi ha que travessi Manacor. La via és de domini públic?
Hi ha molts d'interrogants sense contestar. NO PODEM ACCEPTAR AQUEST PROJECTE COM ESTÀ. NO ESTÀ ACABAT. ÉS UNA PRESA DE PÈL.

Corredor del tren a Cala Ratjada

2008-11-06T09:00:00.000-08:00

El mes d'Abril la revista cap Vermell va publicar un possible traçat manejat per la conselleria de Mobilitat per dur el tren cap a Cala Ratjada. Per què la conselleria de mobilitat ha aturat el projecte a Artà? Els projectes s'han de projectar sencers tot i que després s'executin a parts.

Sense el projecte als ajuntaments

2008-11-05T07:24:00.000-08:00

Desgraciadament la Conselleria de Mobilitat no cumpleix el que diu al BOIB. Dia 30 va sortir el llistat d'expropiats i dia 3 encara no hi havia la informació als respectitus ajuntaments.
Si el Govern ni tan sols es capaç de coordinar-se per enviar uns papers i donar servei als ciutadans, com pot pretendre coordinar unes obres? INDIGNACIÓ, IMPOTÈNCIA, INCOMPRENSIÓ: són les paraules.
FONT: El Mundo El Día de Baleares i Hemeroteca de la CAIB.

PD: L'hemeroteca de la CAIB trobam que és un bon servei públic per recuperar informació per temes concrets. Gràcies i Felicitats. Les coses que es fan bé també s'han de dir.

457.638 m2 encimentados

2008-11-03T01:06:00.001-08:00

Leídas las expropiaciones publicadas día 30 de noviembre en el BOIB hemos calculado que en total se encimentarán 457.638 metros cuadrados de territorio para que vuelva a pasar el tren.

Concretamente dividido por municipios corresponden:
Manacor: 141.674 m2
Sant Llorenç: 123.270 m2
Son Servera: 81.132 m2
Artà: 105.562 m2

Según el Plan Ferroviario de Transportes del Govern de les Illes Balears, el cual nos leímos e hicimos los respectivos comentarios, el único motivo para reabrir la línea a Artà era que no se tenía que expropiar. Pues bueno. Actualmente la vía tiene unos 165.000 m2 y se expropiarán 457.638 m2. Esto significa que para reabrir esta vía se necesita 3 veces más de territorio del que se necesitaba cuando la abrieron por primera vez.

Recordemos que el Plan Ferroviaria también dice que la línea no tiene sentido si no llega a Cala Millor y a Cala Ratjada. Esta propuesta del Govern no llega. Y además tampoco enlaza con la actual estación de Manacor.

En conclusión. La propuesta ferroviaria de la reabertura de la línea de Artà de la Conselleria de Mobilidad del Govern de las Illes Balears es una chapuza en toda regla por las siguientes razones:

No da solución a ningún estudio de mobilidad real, porque la Conselleria ni se ha molestado en saber las necesidades de mobilidad de los habitantes de Mallorca ni de Llevant.
No Llega a los núcleos turísicos de Cala Millor ni de Cala Ratjada. Por la cual cosa no tiene un índice de cobertura decente para la población de la zona.
No conecta con la actual estación de Manacor. Habrá unos 2 km de distancia entre la nueva estación de Manacor y la vieja, sin estar conectada. ¿Cómo irá la gente de Llevant a Palma? ¿Cómo se conectarán las dos estaciones para ir de Llevant a Sineu o a Inca? Preguntas sin respuesta por parte de este Govern.
La vía de ferrocarril necesita tres veces más de territorio que el que dispone en la actualidad. Esto supone un gran impacto paisagístico por unos parajes rurales que se han mantenido intactos hasta la actualidad.
No sabemos las frecuencias de paso. ¿Vale la pena hacer un tren que sólo pase 5 veces al día?

CHAPUCERO es el adjetivo que mejor cataloga a este gran proyecto gubernamental. Por favor señores gobernantes. Si creen que la mejor solución es un tren, proyéctenlo de forma profesional y respondiendo a todas las preguntas. No escondan la cabeza debajo el ala, y dejen sin solucionar temas primordiales para el correcto funcionamiento de este transporte. Si quieren un tren hánganlo, però háganlo de forma profesional. Expliquen como conectará con la otra estación de Manacor, cuanto tiempo tardará una persona de Artà en llegar a Inca, y a Palma. como la gente de Cala Millor y costa y Cala Ratjada y costa podrá llegar a las respectivas estaciones. Y cual será el trayecto de la futura línea de tren para llegar a Cala Ratjada. ¿O es que estas decisiones de vital importancia las dejan para cuando lleguen los nuevos gobernates, para que solucionen las chapuzas que ustedes habrán dejado?

Cada dia hi ha morts arrollats per un tren

2008-10-30T06:53:00.000-07:00

Cada dia ens fixam en les notícies que surten a la columna dreta d'aquest bloc. Cada dia, al llarg del territori espanyol hi ha un mort o dos arrollats per un tren.

Quan l'important és el missatge

2008-10-28T08:43:00.000-07:00

Se n'ha de fer ressò a través de tots els mitjans possible.
El Diario de Mallorca, diumenge dia 26 d'octubre va publicar que segons la Plataforma Mallorca Llevant el tren no és la solució als problemes de mobilitat de la península de Llevant de Mallorca.

En aquest bloc hi podeu trobar desglossats i argumentats tots els motius.

Prioritats polítiques no coincideixen amb prioritats social

2008-10-26T04:48:00.000-07:00

Acabam de llegir al diari de balears que la conselleria de mobilitat farà un estudi per dur el metro a l'hospital Son Espases i al Parc Bit. Ens sembla una excel.lent iniciativa si aquest estudi el fant tenint en compte tot Mallorca, ja que tots els ciutadans de tot Mallorca són usuaris d'aquestes instal.lacions.

Però la Conselleria de Mobilitat està emperrada en continuar que sigui prioritari el tren a Alcúdia i a Artà - Cala Ratjada, sense haver fet aquest estudi de mobilitat per tota la illa de Mallorca. I a més, tampoc s'ha dignat, a estudiar plantejar quin seria el transport més adient en cada trajecte, un cop fet l'estudi de mobilitat, comparant grau de flexibilitat, capacitat de càrrega, consum, costs, inversions,...

Estam farts de mediocritats. Exigim que les coses es comencin a fer bé.

Manipulació gràfica: el tren que anava a la mar

2008-10-24T14:35:00.001-07:00

Demanam deixada aquesta fotografia d'aquí.
Consideram que aquesta imatge està manipulada perquè li falta:

Les macrovalles de protecció i de seguretat antiestètiques i antiecològiques.
8 metres a cada part de via, com a via de pas.
Un camí asfaltat devora la via per a que hi puguin anar cotxes amb mecànics a arreglar el tren si aquest s'espenya.
CONCLUSIÓ: si el grafisme fos més proper a la realitat les persones mai més podrien arribar a la mar perquè hi hauria una gran valla que ho impediria. És això el que voleu?

Autobusos que no contaminen

2008-10-24T13:52:00.000-07:00

Madrid cuenta con el primer autobús público movido por pila de hidrógeno, que supone contaminación cero

Agenda Local 21 Sant Llorenç - Projecte 12.50. Pla de transport públic col·lectiu

2008-10-23T16:43:00.000-07:00

COMPROMÍS 6. MILLOR MOBILITAT, MENYS TRÀNSIT.
Reconeixem la interdependència del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enèrgicament opcions de mobilitat sostenibles.

COMPROMÍS 6. MILLOR MOBILITAT, MENYS TRÀNSIT
Reconeixem la interdependència del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enèrgicament opcions de mobilitat sostenibles.
Objectiu 6.1. Reduir la necessitat de transport motoritzat privat i promoure alternatives atractives i accessibles per a tothom
Proposta d’actuació per l’any 2006:
􀂃 Projecte 13.56. Reclamar la reimplantació del tren de Llevant i la implantació de Son Carrió - zona costanera
Descripció: Reiterar la reclamació de la reimplantació del tren de Llevant i la implantació de Son Carrió - zona costanera
Pressupost: -
Termini: Llarg
Comissió de Treball: Ordenació del Territori
Estat d’execució: Iniciat
Accions realitzades: S’ha reclamat a la Conselleria d’Obres Públiques, Transport i habitatge. Inici dels estudis sobre el possible traçat del tren fins a Cala Ratjada passant per Son Carrió i Cala Millor.
Accions a realitzar l’any 2006: Realitzar reunions informatives en referència a les novetats de l’avanç de la reimplantació del tren a la comarca de Llevant
Queda clar la necessitat que el transport arribi a Cala Millor i un estudi de mobilitat integrat i sostenible.

Objectiu 6.4. Desenvolupar un pla de mobilitat urbana integrat i sostenible
􀂃 Projecte 12.50. Pla de transport públic col·lectiu
Descripció: Reclamar a l’administració pública competent la implantació del servei bus+ tren per connectar els nuclis de població de Sant Llorenç des Cardassar amb el tren de Manacor
Pressupost: Recursos propis
Termini: Llarg
Comissió de Treball: Mobilitat i Transport
Estat d’execució: Iniciat
Accions realitzades: S’ha reclamat a la Conselleria d’Obres Públiques, Transport, Habitatge. Reiteració de la moció presentada en el ple de dia 7/7/2005
Accions a realitzar l’any 2006: Fer els tràmits administratius pertinents per continuar sol·licitant el Pla de Transport Public Col·lectiu

Sense aquest pla no es pot defensar només un tren!!!!

El 70% de los usuarios de la línea del tren de Llevant están en la costa, lejos de las estaciones actuales

2008-10-23T06:21:00.000-07:00

El poryecto del tren de Llevant no tiene sentido, no es consistente, no se sostiene por ningún sitio.
Es económicamente inviable, socialmente injusto y medioambientalmente terrorista.

Si los alcales de Sant Llorenç y Son Servera dicen que el 50% de usuarios está en Cala Millor, Sa Coma, Cala Bona i S'Illot, el alcalde de Capdepera tendría que decir que como mínimo el 20% està en Cala Ratjada, Sa Font de Sa Cala y Canyamel.

Nos hubiese gustado comentar esta noticia en el diario de Mallorca pero no han puesto comentarios.

Son Servera y Sant Llorenç piden que el tren llegue hasta Cala Millor

VOTE ESTA NOTICIA

BIEL CAPÓ. SON SERVERA. Los ayuntamientos de Sant Llorenç y Son Servera presentarán alegaciones al proyecto del trazado de tren que unirá Manacor con Artà, ofreciendo una alternativa que permita que el tren llegue hasta Cala Millor. El posible recorrido que pretenden los dos ayuntamientos se iniciaría en la zona de Na Penyal, donde el actual proyecto ya contempla un apeadero reivindicado por el consistorio llorencí. El posible recorrido seguiría por suelo rústico hasta llegar a una zona contemplada como futuro vial que a su vez enlazaría con el municipio vecino de Son Servera, prosiguiendo cerca de la carretera que lleva a Cala Millor. Finalmente desde ahí retornaría a lo proyectado para enlazar con el trazado presentado este mismo fin de semana.
El alcalde de Son Servera, el socialista Josep Barrientos, se ha mostrado "muy ilusionado" con la reestructuración, ya que cree que es viable no tan sólo por las características del tren sino por lo que supondría para la zona turística, que podría competir con otras más cercanas al aeropuerto. Barrientos hace referencia a un estudio poblacional y de posibles usuarios realizado por el departamento de Territorio del Consell de Mallorca en la zona de Cala Millor, Cala Bona y Sa Coma donde se señala que allí se encuentran un 50% de los futuros usuarios de la línea Manacor-Artà. Los ayuntamientos esperan contar ahora con el respaldo de los agentes económicos de la zona, que de momento no se han pronunciado. Los dos ediles insisten en que este proyecto no entorpecerá el proceso de la llegada del tren a Artà.

Desgraciats

2008-10-22T12:55:00.000-07:00

Com més ens ignorin i més desgraciats ens facin sentir més enfora farem arribar la nostra veu, i en sabrem.
Podeu consultar les estadístiques d'ençà que han presentat el projecte de la reobertura de la línia Manacor a Artà a l'auditòrium de Cala Millor i no ens van convidar a assistir-hi. Estam molt ressentits i ens ha sabut molt de greu que convidassin als membres de la Plataforma de Llevant i no als nostres representants (aquest bloc és anònim però els nostres respresentants tenen nom i llinatges i estan identificats).
Nosaltres només reclamam diàleg i no ens faciliten l'accés a la informació del projecte (telefona aquí, telefona allà, torna a telefonar, ja te telefonaré i no telefonen), tot i que fa mesos que la reclamam de la mateixa manera que ja la tenen des de fa temps certs col.lectius i empreses i hi intervenen. Volem que escoltin els nostre motius, dialogar sobre el perquè d'un tren sense plantejar-se altres mitjans de transport públics que puguin arribar a més nuclis de població.
Ens neguen el diàleg. Ido continuarem escampant als 4 vents la miopia dels competents (o incompetents) en mobilitat en aquesta illa. Allà algú ens escolta. Durant la setmana aniran baixant els números però el cap de setmana tornarem a la difusió perquè tothom s'assabenti del conflicte territorial que s'està creant.

Què tenim en comú els que volen un tren i els que preferim un transport públic que arribi a tots els nuclis de població? Descontent

2008-10-21T14:52:00.000-07:00

Arriben les opinions crítiques a la forma de fer de la Conselleria de Mobilitat per part dels que defensen el tren. A nosaltres no ens van convidar a la presentació, però els que si hi eren tampoc estan contents amb el que van veure.
Aquí tenim l'opinió, encertada de Llorenç Riera, petrer que treballa pel Diario de Mallorca (tot i que ell defensi el tren, i nosaltres un transport públic que arribi a tots els nuclis de població, estam d'acord amb el que diu). Per fi algú amb noms i cognoms diu les coses com són:

La locomotora del protagonismo

VOTE ESTA NOTICIA

LLORENÇ RIERA El fin de semana deja, todavía en pleno martes, un pesado lastre de gentes -entiéndase cargos públicos- dopados de afán de protagonismo difícil de asumir, vista su escasa justificación. Hablamos de lo que ayuntamientos y conselleria de Movilidad se han atrevido a llamar presentación de la línea de tren entre Manacor y Artà y (...)

La presentación de la prolongación del recorrido ferroviario entre Manacor y Artà nos ha dejado un poco en vía muerta, casi al borde del descarrilamiento emocional porque no hallamos justificación alguna para la hueca liturgia administrativa del sábado pasado en Sa Màniga de Cala Millor. En ella no se oficio nada desconocido, es más, se estimularon las incertidumbres y dudas que planean sobre un ferrocarril que añora hasta la obsesión su regreso natural al umbral del Llevant mallorquín.
Se ha reivindicado tanto y se ha prometido tanto el regreso del tren a Artà que probablemente urgía improvisar algo para tranquilizar al personal. A duras penas se habrá conseguido con el despliegue del mapa esquemático que las propias autoridades taparon con su abusiva presencia en el auditòrium de Cala Millor. Aún con el convenio ferroviario firmado entre manos, resulta muy difícil justificar la presentación de un trazado que calienta motores para su recuperación sin aclarar la forma en que el tren sorteará Manacor, si de verdad llegará a Cala Rajada o si tiene sentido el ramal de Porto Cristo. Podemos entender que políticos y técnicos siguen trabajando en ello, cosa que ya nos hacia presuponer nuestra benevolencia. Para ello no hacia falta una presentación que no responde a su denominación y que, eso si, ha puesto en evidencia los escollos, incertidumbres, discrepancias o intereses en choque existentes.

Pagarà el Govern Central el que Costa el tren de Mallorca després dels problemes amb els Rodalies de Catalunya?

2008-10-20T06:10:00.001-07:00

A l'avui.cat llegim que el Govern Central no paga el que val les rodalies de Barcelona. Vaja.
I a més, amb el que paga els catalans tardaran més de 80 anys per tenir el tren que volen.

El Govern de les Illes Balears no sé quin comptes deu fer, però el que diu és que el Govern Central no ho pagarà tot de cop, i que la major part, encara ni saben quan ho pagaran. Què els hi deu fer pensar que estam més mimats que els nostres veïns catalans?

Signat el conveni entre el Govern de l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a actuacions ferroviàries

Darrera actualització: 18/10/2008

D’acord amb la línia política marcada en el pacte del Govern de les Illes Balears, de potenciar el transport públic i, concretament, el ferroviari (endarrerit pel que fa al compliment del Pla Director Sectorial de Transports aprovat el 2004,i, per altra banda, un transport de vital importància per a la vertebració dels pobles i ciutats de Mallorca), la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori va presentar al Govern Central una demanda d’ajuda econòmica per dur a terme les actuacions ferroviàries que tenia previstes dur a terme Mallorca durant aquesta legislatura.

Després de negociacions i de presentació d’estudis i pressupostos al Ministeri de Foment, el Consell de Ministres del dia 24 de juliol de 2008 va autoritzar la signatura d’un conveni de col•laboració entre l’Administració de l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el marc del que preveu l’article 10 de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears i als efectes del que estableix la disposició transitòria novena de l’Estatut d’Autonomia de les I.B.

La signatura es va formalitzà ahir, dia 16 d’octubre de 2008, entre la Ministra Magdalena Álvarez i el president del Govern de les Illes Balears Francesc Antich.

El pressupost de les obres a què fa referència el conveni puja a 443.750.000€, i el sistema de finançament i distribució anual ha quedat establert de la següent manera:

Inversió per al 2008…………. 3.000.000€
Inversió per al 2009………… 25.000.000€

per al 2010 i 2011, i en funció de l’execució de les obres durant el 2009, la Comissió Mixta haurà d’elevar la proposta per determinar l’import de cadascuna d’aquestes anualitats, per tal que permetin l’execució completa de les obres contemplades al conveni.

Actuacions

Línia Manacor/Artà/Cala Rajada (fase I).- Pressupost estimat: 190.000.000 euros
Adquisició de noves unitats Manacor/Artà.- Pressupost estimat: 38.000.000 euros
Línia Sa Pobla/Alcúdia.- Pressupost estimat: 92.000.000 euros
Ampliació Tallers Son Rullan.- Pressupost estimat: 10.200.000 euros
Adquisició noves unitats elèctriques Palma/Inca.- Pressupost estimat: 55.000.000 euros
Telecomunicacions i automatització passos a nivell.- Pressupost estimat: 14.050.000 euros
Adquisició terrenys a l’Enllac.- Pressupost estimat: 1.050.000 euros
Construcció tallers a l’Enllaç.- Pressupost estimat: 20.800.000 euros
Supressió passos a nivell.- Pressupost estimat: 22.650.000 euros

Total. . . . . . . . 443.750.000€

Llibre recomanat:
"La dictadura de la incompetència".
Crítiques:
http://desdesants.wordpress.com/2008/10/19/la-dictadura-de-la-incompetencia-2008/
http://www.elboomeran.com/blog-post/1/5072/felix-de-azua/y-aqui-un-colega-del-taller/
http://www.carlespuigdemont.cat/2008/10/la-dictadura-de-la-incompetncia-i-el.html
http://www.avui.cat/article/opinio/42930/la/dictadura/la/incompetencia.html
http://lacomunidad.elpais.com/agorasoc/2008/10/6/felix-azua-comenta-la-dictadura-la-incompetencia-
http://illallibres.blogspot.com/2008/10/la-dictadura-de-la-incompetncia-xavier.html
http://www.ciudadanos-cs.org/prensa/_F_de_Azua__Y_aqui_un_colega_del_taller/894/
http://jordidelrio.blogspot.com/2008/10/la-dictadura-de-la-incompetncia.html
http://nacionalismodeandarporcasa.blogspot.com/2008/10/la-incompetencia-de-las-lites.html
http://banyolesinfo.blogspot.com/2008/10/la-dictadura-de-la-incompetncia.html